Com cada temporada d’estiu, el Govern de les Illes Balears publica les dades de consums i pèrdues a la xarxa de subministrament d’aigua dels municipis illencs. Enguany aquestes dades han sortit al setembre, a la vegada que el mateix Govern anunciava l’entrada en alerta de sequera a l’illa d’Eivissa i de gran part dels municipis del Pla de Mallorca. La resta dels territoris de les Illes no se’n salven del tot i se situen des de fa temps en una preocupant situació de prealerta de sequera. Només Formentera es troba en una situació de normalitat, en gran part perquè no depèn de l’aigua subterrània, atès que el 100% del consum urbà d’aigua i el consum al sòl rústic és subministrat amb aigua dessalinitzada. Es pot dir que sense la dessalinitzadora, Formentera estaria morta hídricament. O en altres paraules, és com tenir un pacient fent vida normal sense saber que depèn completament de la tecnologia i la dependència energètica associada, amb el risc que això suposa.

Les Balears consumiren el 2024 un total de 111,3 hectòmetres cúbics d’aigua, és a dir, 111.300 milions de litres, el que suposa d’entrada un increment descomunal, de més del 4,8% en un sol exercici, respecte del 2023. Però el més preocupant és que una cinquena part de l’aigua que es va introduir dins la xarxa, 24,4 hectòmetres cúbics, no va arribar a la seva destinació, perquè es va perdre per les innumerables esquerdes i fuites que pateix el sistema de distribució. Les dades acaben de ser publicades per l’Agència Balear de l’Aigua i transmeten bàsicament dues idees:millora lleugerament la situació amb una reducció molt petita de les fuites, però el gran increment de consum any rere any fa que això no es noti i que, per tant, l’esforç hídric continuï sent molt superior als recursos disponibles.

La polèmica està servida. Una publicació al compte oficial del Govern balear a Instagram sobre la necessitat d'estalviar aigua ha desfermat desenes de crítiques als comentaris. Hi ha tota mena d'ocurrències, però principalment les observacions remarquen que, per una banda, l'Executiu de Marga Prohens demana un ús responsable de l'aigua, mentre que, per l'altra, no s'està limitant el nombre de turistes que arriben a les Illes.

Després que la sequera i la mala gestió erosionessin el subministrament d'aigua potable a la capital del meu país, durant més de 80 dies l'aigua que sortia de les nostres aixetes tenia un gust saladíssim i feia olor de productes químics. Els que podíem permetre'ns comprar aigua embotellada la fèiem servir per a tot: per coure la pasta, per rentar l'enciam, per preparar el cafè... Per la qual cosa compràvem cada cop més envasos de plàstic que acabaven a les escombraries. Quan ens dutxàvem, ho fèiem de pressa i amb les finestres obertes, perquè els compostos de trihalometà del vapor poden ser cancerígens. Les rentadores no feien escuma i els escalfadors d'aigua elèctrics es van fer malbé per l'acumulació de sodi. Els rentaplats deixaven taques salades en gots i plats. Rentar-se les dents era com beure un glop d'aigua de piscina.