Els desplaçaments dels equips de Segona Divisió i 1a RFEF acostumen a comportar hores i hores d'autobús. Adrià Carmona (Igualada, 1992), una de les grans promeses del Barça de fa poc més d'una dècada, en va viure molts quan la seva carrera començava a quedar-se lluny d'allò que prometia. En aquestes categories, la pressió que tenien els jugadors podia ser, fins i tot, més alta que quan el català estava a les files del totpoderós Milan de Silvio Berlusconi. "Després de jugar recordo que a l'autobús menjàvem pizza i llaminadures de manera compulsiva per calmar l'ansietat. Per a nosaltres els partits eren exàmens continus", explica Carmona a l'ARA en un bar de la plaça Universitat de Barcelona, ja alliberat d'aquests patiments des que fa dos anys, quan només en tenia 28, va retirar-se del futbol. Des d'aleshores, la seva vida se centra a ser coach d'esportistes d'alt nivell que porten una motxilla a sobre que no els permet rendir al màxim de les seves possibilitats.