Fermín López va tancar la temporada a San Mamés amb una actuació notable. De fet, va ser l'autor de l'assistència a Lewandowski, en l'acció del primer gol del doblet que va marcar el polonès. Així, el migcampista nascut a El Campillo (Huelva) rubricava un bon final de campanya. Tot i que la seva irrupció al primer equip no s'explicaria sense la figura de Xavi Hernández, Fermín també ha sabut convèncer Hansi Flick. El seu final de curs li ha valgut estar entre els sis blaugranes convocats amb la selecció espanyola absoluta. No anirà, però, amb la selecció sub-21 estatal, amb la qual va ser decisiu per aconseguir la medalla d'or als Jocs Olímpics de París de l'any passat.

"Xavi, he arribat tard perquè la gent m'aturava al metro, perdona'm", li va dir Ansu Fati a Xavi Martín amb cara de desconcert pel que li acabava de passar. Tornava a La Masia procedent de casa els pares –aquell dia havia de debutar amb el primer equip del Barça, amb només 16 anys–. "Vaig anar al meu despatx, vaig agafar les portades de la premsa i li vaig dir: «T'han aturat per això. I, a partir d'ara, has de canviar els teus hàbits perquè ets una persona coneguda»", recorda per a l'ARA Xavi Martín, director de La Masia entre el 2019 i el 2021.

"En aquella època no sabia ubicar la majoria de països on anàvem. Són experiències que no viuré mai més. Són irrepetibles. Amb 15 anys ja havia viatjat més que tota la meva família", admet Eric Vega (Masquefa, 2003). Amb el Barça van viatjar arreu del món –a Colòmbia, als Estats Units, al Japó i per tot Europa–, però hi ha un viatge que ha quedat gravat a la memòria per sobre de la resta: al Senegal, l'hivern de l'any 2017 i juntament amb Alejandro Balde, Marc Casadó, Fermín López i Xavi Simons, un altre dels talents de La Masia que avui fa carrera professional. Eren l'infantil A. "És un viatge inoblidable", afegeix. Recorda que va buscar on era el Senegal en un mapa de casa, amb els pares. "Sabia que era un país africà, però no tenia ni idea d'on era". Vega acaba de fitxar pel Sabadell B, a Tercera Federació, després de mesos sense poder gaudir del futbol per culpa de dues lesions al genoll esquerre.

"És més hàbil, més intel·ligent i millor que cap altre". Així definien els comentaristes de Televisió Espanyola Fermín López, autor d'un gol i una assistència en el partit entre Espanya i el Marroc i gran artífex perquè la roja es classifiqués per a la final olímpica (1-2). Era impossible no rendir-se a la majestuositat del migcampista blaugrana. Igual que ja va fer als quarts de final, aquest dilluns s'ha carregat l'equip a l'esquena quan pitjor ho estava passant i ha contribuït decisivament a remuntar un partit que garanteix una nova medalla per a la selecció. El rival sortirà del duel entre França i Egipte.

Quan les grades del Santiago Bernabéu encara estaven buides es van viure dues premonicions. Fermín López, amb uns auriculars sense cable posats, va passejar-se per la gespa mirant el gol nord del feu blanc com qui observa una posta de sol a es Vedrà. Una estona després, en aquella porteria, marcaria l'1-2 momentani i ho celebraria davant de l'afició madridista. Jude Bellingham va fer el mateix durant la prèvia. En el seu cas, observant el gol sud. Allà l'anglès va acabar al minut 91 del clàssic amb les opcions de títol del Barça en aquesta Lliga.

És l’únic futbolista que va treure de polleguera una mica els jugadors del Reial Madrid, que van tenir una de les nits més plàcides dels últims temps. L’únic que va intentar rebel·lar-se contra l’apatia generalitzada dels seus companys, topant i rascant amb qui es creués per davant seu. Segurament Fermín López és dels que més van sentir la dolorosa derrota contra l’etern rival a la Supercopa. Perquè porta mitja vida al Barça, des que va arribar-hi l’any 2016 amb 13 anys. És l’únic que es va salvar del naufragi.

Fins fa pocs mesos, Fermín López i Marc Guiu –Lamine Yamal no tant– eren autèntics desconeguts per al gruix de l’afició del Barça. Nascuts entre el 2003 i el 2007, ja saben què és marcar amb el primer equip i, com Pablo Gavi i Alejandro Balde, collita del 2004 i 2003, respectivament, somien amb consolidar-se i ser protagonistes en partits com el clàssic d'aquest dissabte. A Montjuïc, algun d’ells podria tenir minuts davant un Reial Madrid amb un model de planter força diferent del blaugrana. I això que els dos clubs van inaugurar amb ben pocs mesos de diferència, entre 2005 i 2006, les seves actuals ciutats esportives. La titularitat més probable en el Barça-Madrid és la de Fermín, decisiu en la visita del Xakhtar d'aquest dimecres.

Fermín López (20 anys) juga desinhibit i desplega tot el seu futbol perquè, no fa gaire, va pensar que el tren del primer equip del Barça se li escapava. Malgrat que Xavi ja el va fer pujar a entrenar-se amb el primer equip fa dues temporades -"Ja li agradava llavors", revelen a l'ARA fonts pròximes al tècnic-, des del club es va decidir que la millor opció era que sortís una temporada cedit. Va ser al Linares, de Primera RFEF (l'antiga Segona B), on es va foguejar lluny de La Masia, on havia aterrat el 2016 en edat infantil, després de passar una temporada pel planter del Recreativo de Huelva -quan tenia 8 anys- i quatre cursos més al Betis. Carles Martínez i Jordi Roura, que llavors treballaven al planter del Barça, van ser els encarregats de fitxar-lo. Tocava fer les maletes i instal·lar-se a La Masia, on els seus pares, el Fermín i la Lola, l'anaven a veure cada quinze o vint dies amb cotxe des de Campillo (Huelva). O ell mateix tornava al poble quan podia.

Quan el Barça i el Madrid creuen els seus camins, salten espurnes. No importa que sigui lluny de casa, durant una gira on la prioritat dels clubs és guanyar diners i els tècnics pensen a treure conclusions de cara a la lliga. Quan hi ha un clàssic, els jugadors s'endollen. No fa gaire, semblava un pecat que el Barça i el Madrid poguessin jugar un amistós, tractant-se d'un partit especial. Però avui en dia tot sembla estar en venda i els dos eterns rivals s'han vist les cares a Dallas. Quina sort per al jove andalús Fermín López, la gran aposta de Xavi aquesta temporada. El migcampista, que l'any passat va jugar cedit al Linares, segurament no hauria jugat un partit oficial, però un amistós, sí. I com ho ha aprofitat. Ha estat la seva gran nit americana, rescatant el Barça quan més patia, en una golejada poc esperada. Fermín ha sentenciat amb un golàs i ha regalat el tercer a Ferran.