L'economia de les Balears va créixer un 4% el 2024, gràcies a l'empenta del sector serveis i del mercat laboral, segons han informat aquest dilluns el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, i la directora general d'Economia, Cati Barceló. El creixement econòmic de les Illes és superior al de l'Estat (3,2%) i al de la Unió Europea (1%). Si s'analitzen les dades per illes, Mallorca va ser el motor del creixement de l'Arxipèlag, amb un 4,4%, seguida d'Eivissa i Formentera (3,3%), i Menorca (1,5%). Les previsions per a 2025 són més moderades i apunten al 2,7%.

Durant la campanya electoral, Marga Prohens va presentar Antoni Costa (Eivissa, 1976) com la seva “mà dreta i l’esquerra”. I en les successives crisis que ha afrontat el Govern en el seu primer any i mig de vida, el vicepresident ha estat a tots els fronts. Com a conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, ha posat damunt del paper el “canvi de model” de país propugnat per la presidenta, reflectit tant en les baixades d’impostos com en la Llei de simplificació. Però com a portaveu i part de l’equip negociador amb Vox, també s’ha convertit en el bomber en cap de l’Executiu. Costa ha sortit al pas de les polèmiques i també ha assumit els fracassos del Govern en primera persona: el darrer, la impossibilitat d’aprovar els pressupostos de 2025 a temps.

La població no atura de crèixer a les Balears: 85.587 habitants més la darrera dècada, 100.000 des de 2009 i prop de 300.000 més en 20 anys (un increment de més del 30%). És una de les tres comunitats que han suportat un increment proporcional de població més gran i ha hagut de fer front a una forta pressió de població sobre els principals serveis públics, com són la salut i l'educació. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides per l'agència Europa Press, Madrid, Catalunya, les Balears, Andalusia i el País Valencià han guanyat 1,1 milions d'habitants des de 2013, mentre que altres territoris, com les dues castelles, Aragó, Galícia, Astúries i Cantàbria perden habitants.

El vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha estat el primer representant del Govern a defensar els seus pressupostos davant del Parlament i ha assenyalat que la previsió de l'Executiu és abaixar el deute públic de les Balears de 8.782,9 milions d'euros a 8.750, i del 24,9% al 24% del PIB, "la xifra més baixa des de 2012". El pressupost de la Conselleria d'Economia per al 2024 serà de 77,23 milions d'euros, als quals s'afegeixen 18,28 milions d'euros de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB). Aquests comptes no inclouen cinc milions d'euros del factor d'insularitat i altres set milions de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), que es destinaran a investigació, recerca i desenvolupament (I+R+D). Pel que fa a la resta del fons d'insularitat, 21,54 milions seran per a la Conselleria d'Educació i Universitats; 14,3 milions aniran a la de Famílies i Afers Socials; 24 milions es destinaran a Habitatge, Territori i Mobilitat; i pràcticament 39 milions d'euros seran per a l'IB Salut.

El Govern ha reclamat a Aena que no augmenti les taxes aeroportuàries o que, en cas de fer-ho, les Balears en siguin una excepció i no les apliqui a les Illes. "El Govern és poc partidari d'un increment de tributs, siguin taxes, impostos o contribucions especials", ha dit el portaveu de l'Executiu i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern. "No veim amb bons ulls un increment de taxes aeroportuàries a les Balears i demanam que, si augmenten, les Illes en siguin una excepció, perquè aquí és una necessitat agafar el transport aeri", ha dit, a més de remarcar que aquestes taxes "les pagaran els ciutadans".