Tot i que no calia que La Ludwig Band cantessin a la Manela “no vull currar per vostè, / però la pela és la pela / i alguna cosa hem de fer”, aquesta és sens dubte una de les millors evidències de com s’està transformant la nostra relació amb la feina. Aquesta era del posttreball barreja la precarietat reflectida a Nomadland, el desgast de les velles formes homenatjades per Ken Loach i el canvi postpandèmic de prioritats amb l’anomenada “gran dimissió” de treballadors que s’estimaven més renunciar a antigues feines massa exigents. Òbviament, sempre es fa difícil generalitzar, però sembla evident que el treball ja no dignifica o, en altres paraules, que ha perdut bona part del seu pes definidor i identitari.

Vivim sota els focus, perquè "el món és un [gran] escenari". Ho deia un dels personatges de Shakespeare d'Al vostre gust, i també ho vam poder veure a El xou de Truman, amb la diferència que Truman era l´únic que no n'era conscient, de tot el muntatge. El sociòleg nord-americà Richard Sennett (Chicago, 1943) sí que n'és conscient i fa un repàs erudit i amè per l'evolució de les arts escèniques i l'impacte que la intepretació humana ha tingut i té en la societat, la cultura, els rituals, i també en la política. En el seu nou assaig, L'intèrpret, publicat per Arcàdia en català (amb traducció d'Anna Llisterri) i per Anagrama en castellà, combina la seva biografia intel·lectual i emocional amb l'anàlisi d'una "eina" que forma part de l'ADN de l'ésser humà i que sovint és molt més poderosa que les paraules.

Peter Burke (Stanmore, 1937) és un dels grans historiadors culturals del nostre temps, amb una trajectòria consolidada i llibres referencials sobre aquesta disciplina que és, alhora, una manera de mirar-se el món. Aquest bagatge –en què es barreja erudició, curiositat i poliglotisme— va tenir la seva culminació en els dos volums de la seva Historia social del conocimiento, on el primer cobria De Gutenberg a Diderot i el segon De la Enciclopedia a la Wikipedia (Paidós, 2002 i 2012, respectivament). Després d’uns anys de parèntesi editorial, amb algun intent no reeixit com El polímata (Alianza, 2022), torna a lliurar-nos una nova i estimulant aproximació al(s) saber(s).

El filòsof i activista croat Srećko Horvat (Osijek, 1983), un dels fundadors del Moviment Democràcia a Europa 2025 (DiEM25) juntament amb Ianis Varufakis, és una de les veus internacionals més autoritzades per parlar de política europea i moviments de protesta mundials, i també sobre la post-Iugoslàvia després d'haver viscut la guerra de prop. Col·labora en mitjans internacionals com el Guardian i Al Jazeera i entre els seus llibres publicats hi ha Després de l'apocalipsi (Arcàdia), que va haver de reescriure per incorporar-hi la realitat pandèmica. Ha visitat Barcelona gràcies al CCCB per participar en un debat sobre Europa.

Tenim una societat deshumanitzada en crisi política, social i climàtica. I "al centre de totes aquestes crisis, hi ha la crisi de l'educació", afirma Rob Riemen (Països Baixos, 1962), el filòsof i director del Nexus Institute. Riemen ha presentat el seu assaig L'art d'esdevenir humà (Arcàdia) a la Setmana del Llibre en Català en una conversa amb el director adjunt de l'ARA, Ignasi Aragay, tot i que ja diu que encara que la lectura sigui una invitació a ser més humans, no ho solucionarem només llegint llibres com el seu.

"L'eix central de tota la meva obra és l'amor. No sé escriure sobre res més, tampoc crec que vulgui fer-ho", diu l'escriptora, editora i traductora Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986). Ho constaten els seus poemaris Aquest amor que no és u (Ultramarinos) i Amor a la brega (Pagès), o la novel·la epistolar La princesa sou Vós (Club Editor). Ara enceta un registre nou amb Llegir petit (Arcàdia), que aplega textos assagístics a partir de l'obra d'autors entre els quals hi ha Mercè Rodoreda, Charlotte Delbo i Martin Buber.

Tenim les temperatures més altes registrades fins ara, la sequera deixa els embassaments a mínims, veiem per primera vegada restriccions d'aigua, augmenten els incendis a més del nivell del mar i les grans inundacions, cau la biodiversitat, hem arribat a 1,2 °C d'escalfament global, hem alterat ecosistemes i els científics alerten que hem excedit el límit dels sistemes terrestres que fan de la Terra un lloc segur per a la vida. ¿Es pot prendre consciència de la crisi climàtica llegint? ¿Pot ser que reaccionem després d'haver llegit un llibre? "La transició ecològica és tan urgent i imperativa que publicar assaigs que tractin aquest gran repte planetari ens sembla un necessitat. Els lectors han de poder pensar a partir de dades contrastades i de discursos ben articulats i fonamentats en la ciència, l’antropologia, l’economia, la filosofia... S’hi pot arribar des de molts àmbits del coneixement. Necessitem alfabetitzar-nos, que diria Yayo Herrero, per fer front a una realitat que és molt més que una amenaça. I sobretot hem de tenir el coratge i la determinació per actuar. I esperem que els llibres que publiquem hi puguin contribuir", explica l’editora d’Arcàdia, Montse Ingla. Tot i que "no hi ha cap d’aquests llibres que siguin manuals, tots obren finestres per pensar més enllà del col·lapse" i coincideixen en donar claus per entendre el que estem vivint i la construcció de nous models per fer front a la crisi climàtica.