Al Casa Jondal s’hi pot anar a fer un vermut i un dinar amb l’únic so hipnòtic de les onades del mar, que són a tocar. La música a tot drap que martelleja caps en altres xiringuitos d’Eivissa i que amb molta pena s’han estès per altres llocs de costa no és la carta de presentació del Casa Jondal. Tampoc les nits, perquè quan es fa fosc tot està tancat al Casa Jondal.

Els xiringuitos són un luxe informal de fa tan sols un centenar d’anys. Quan el primer establiment a peu de platja va començar a servir plats, preparats en cuines minúscules, els vestits de bany tapaven tot el tronc superior i també mitges cames. Era el 1913 quan a Sitges (Garraf), al passeig de la Ribera, es va obrir un establiment davant del mar, que encara avui porta el mateix nom: Xiringuito. Persianes blaves, que s’obren i es tanquen cada dia, i un establiment com un cop de puny, que fa miracles a la cuina servint plats elaborats per a taules que tant toquen al mar com a l’interior del passeig. Ara bé, cal dir que en els últims anys el model de xiringuito (per cert, una paraula d’origen cubà) s’ha sofisticat fins al punt que alguns plats de les seves cartes es poden enfilar a preus desorbitats. Menjar mirant el mar, tocant la sorra amb els peus i amb el banyador posat sota la samarreta té un preu, i pot arribar a ser molt alt. Per això, la recomanació és demanar sempre pel cost dels plats, fins i tot dels que estiguin fora de la carta o que tinguin a l'anomenat "preu segons mercat".

Dimarts, entre els titulars inicials del Telenotícies vespre, anunciaven la repercussió internacional dels resultats electorals a Espanya. Destacaven la informació del Financial Times, on posaven en relleu el paper clau que pot tenir Carles Puigdemont, a qui titllaven de “fugitiu”, en la investidura de Pedro Sánchez. A continuació, Cruanyes destacava l’impacte d’aquest pes específic de Puigdemont també “al carrer”. I l’exemple era una gravació de mòbil del concert dels Buhos on el públic corejava a l’uníson: “Sánchez, mamón, truca a Puigdemont!”. Com a curiositat potser és comprensible que el vídeo serveixi d’apunt o complement informatiu sobre les negociacions. Com a titular d’arrencada ja és més dubtós. ¿Fins a quin punt un concert dels Buhos és representatiu del que passa al carrer o d’una reacció social? L’escena ens fa pensar si els vídeos virals en algunes xarxes acaben tenint un excés d’influència en la selecció d’imatges i notícies en els informatius. 

Entre els milers de platges espanyoles, n'hi ha una on no oneja la bandera blava: la platja política. Perquè alguns estudis pioners del mercat electoral comparaven la competició dels partits per captar votants amb els xiringuitos que intenten atreure els banyistes d’una platja al seu establiment.