Marga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

Fa gairebé sis anys, la Fundació Marilles va considerar que era important crear consciència sobre la conservació de la mar Balear a través de les arts plàstiques i va crear MARE, un certamen anual d’imatge i vídeo, que té com a principal disciplina la fotografia digital submarina, per inspirar acció per a la mar Balear. El coordinador del projecte, Amador Garcia explica que l’art “té la capacitat de remoure consciències i de tocar fibres”. De la mateixa manera, opina que aquesta iniciativa en positiu “té més força que una campanya catastròfica que transmet un missatge negatiu”. 

El GOB ha advertit que la nova proposta del Govern per delimitar la Reserva Marina de l'illa del Toro i les illes Malgrats pretén reduir la superfície en un 36% i redistribuir els seus límits. Així s'ha pronunciat l'entitat ecologista davant el nou mapa presentat per l'Executiu per a la nova Reserva Marina d'aquesta zona de l'illa. En una nota de premsa, el grup ha indicat que la resposta de la Direcció General de Pesca (DGP) a les seves al·legacions ha estat "molt decebedora" i han criticat que no s'hagin acceptat les seves propostes per "millorar la protecció de la Reserva", tot i que, apunten, les reclamacions estaven "ben argumentades i justificades".

Redeia, matriu de Red Eléctrica, i la Fundació Ecomar duran a terme aquest dijous un seminari científic que reunirà experts en ecosistemes marins a l'aeròdrom militar de Pollença. A més, hi assistiran representants d'entitats científiques, tècniques, organitzacions socials i administracions públiques per reflexionar sobre la importància de preservar la biodiversitat de mars i oceans. A la inauguració, que va tenir lloc aquest dimecres, Redeia i Ecomar varen anunciar una aliança conjunta en l'àmbit de la restauració i la conservació marina amb la mirada posada en 2030.

La mar Balear és una zona clau per a la reproducció de diferents espècies de tonyina. I és el lloc del món on s’ha detectat més densitat d’ous i larves de tonyina vermella, segons la fundació Marilles. Tot i això, la quantitat de peix a què tenen accés els pescadors que formen la flota d’arts menors de la Mediterrània és “una misèria”, com considera el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP), Domingo Bonnín. De les 6.783,67 tones de tonyina vermella que es poden pescar a Espanya –el país amb la quota més alta de la Unió Europea–, els pescadors illencs només en poden agafar 53.504 quilograms. De fet, la FBCP fa una gestió conjunta de la quota i els reparteix a les embarcacions que es dediquen exclusivament a la pesca d’aquesta espècie, que enguany són 110. Cada una només podrà pescar uns 490 kg de tonyina vermella en tot el 2024. “D’aquesta manera, no surt a compte deixar de pescar llagosta per capturar tonyines”, assegura el director general de Pesca de les Illes Balears, Toni Grau.

“Mai no he vist una quantitat de tonyina com la que tenim ara”. Així de rotund es manifesta Antoni Fiol, que en pesca des de l’any 1998. “Pensa que quan vaig començar a pescar-ne només era possible durant un mes i mig, i ara, pràcticament, es pot pescar durant tota la temporada autoritzada, és a dir, des del mes d’abril a final de desembre”, afirma.

Cadenes hoteleres, entitats ecologistes i desenes d'empreses i representants del sector del turisme, la nàutica, la pesca, immobiliari i financer sumen forces per demanar al nou Govern, i també a l'oposició, que adopti mesures concretes per protegir la mar.