“Vivim en una societat algorítmica que tendeix a consumir-ho tot, també la cultura, de manera immediata”, reflexiona Montse Faura. La directora del Festival de Torroella de Montgrí s'ha proposat, en aquesta edició, abaixar revolucions però no per aturar el temps sinó tot el contrari: per allargar l'experiència musical "que resisteix, persisteix i transforma". Com cada any, el cartell del festival baix-empordanès és una experiència de llarg abast temporal, que recorre sis segles d'història de la música, des del XIV, amb un concert del grup Tasto Solo sobre l'Ars Subtilior a la cort de Joan I d'Aragó (un rei que va passar l'últim mes de vida a Torroella fins que va morir en estranyes circumstàncies caçant a Foixà), fins a l'actualitat, amb noms com Niño de Elche i el tàndem de la violagambista Lucile Boulanger i Calling Marian, que fusionaran música barroca i electrònica en un escenari versallesc l'últim dia del festival en un concert gratuït. En conjunt seran 17 concerts, del 3 al 22 d'agost, que també són un pont entre tradició i innovació, entre grans noms internacionals i noves generacions d’intèrprets.

En el segon concert de la programació del Festival de Torroella de Montgrí, el conjunt català Vespres d’Arnadí, acompanyat d’un elenc extraordinari de solistes, ha protagonitzat una vetllada barroca de molta altura, amb una versió exquisida de l’oratori El triomf del temps i del desengany , de G.F. Händel.

Per retre el seu particular homenatge a la grandíssima Victòria dels Àngels, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement, el Festival de Torroella va reunir la soprano Erika Grimaldi i el pianista Albert Guinovart en un recital especial sobre l'escenari de l'Espai Ter.

Per a la primera nit de música clàssica a l'Espai Ter, el Festival de Torroella de Montgrí ha programat la recuperació històrica de l'oratori barroc Giuseppe riconosciuto de Domènec Terradellas, escrit el 1736 a Nàpols i inèdit als escenaris catalans fins al 1995. Es tracta d'una peça de factura musical extraordinària, amb una escriptura elegant i elaborada, que no anticipa la depuració del primer classicisme del segle XVIII, sinó que consolida l'estil i el gust de la monodia contrapuntística de mestres anteriors com Händel, Alessandro Scarlatti o Pergolesi.

Les illes Medes són un petit arxipèlag d'illots escarpats i feréstecs que, davant de la desembocadura del Ter, prolonguen el massís del Montgrí dins el mar. Fascinat i inspirat per la bellesa d'aquest paratge natural, el compositor empordanès Juli Garreta va escriure el poema simfònic Les illes Medes, que es va estrenar el 1923 al Palau de la Música. Ara, coincidint amb el centenari de la partitura, l'obra sonarà per primera vegada davant de les illes que li donen nom, en un concert a l'aire lliure de l'Orquestra Simfònica del Vallès, aquest divendres, 14 de juliol, a la punta del Molinet de l'Estartit. Serà el tret de sortida del Festival de Torroella de Montgrí, que arrenca del 15 al 19 de juliol amb l'edició del Fringe, centrat en la programació de joves talents, i continua a partir del 29 de juliol amb concerts d'artistes de primer nivell a l'auditori Espai Ter.