Durant anys, Cuba va ser una de les destinacions estrella del Carib per als residents de les Balears. Les seves platges, el patrimoni colonial, la cultura i els estrets vincles amb les empreses turístiques mallorquines la convertiren en una aposta habitual de les agències de viatges. Avui, però, la situació és ben diferent. Les reserves vacacionals cap a l'illa s'han enfonsat i el sector admet obertament que ja no la recomana amb la mateixa confiança que abans.

La història de Melià Hotels International a Cuba s’entén només dins el gir econòmic que viu l’illa del Carib a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta. Amb la caiguda del bloc soviètic entre el 1989 i el 1991, Cuba perd el principal suport econòmic i entra en el denominat Período Especial, una etapa de crisi profunda marcada per la manca de divises, l’escassetat de productes bàsics i el col·lapse de bona part de l’activitat productiva.

La cadena hotelera mallorquina Melià Hotels International ha decidit posar fi de manera immediata als serveis de gestió, comercialització i cessió de marca de 15 hotels a Cuba. La decisió arriba en un context marcat per la pressió dels Estats Units sobre les empreses estrangeres amb activitat a l’illa i després que l’administració de Donald Trump fixàs el 5 de juny com a data límit per adoptar mesures contra companyies vinculades a negocis amb el conglomerat militar cubà Gaeasa.

E l cementeri de l’Havana és ple de tombes amb llinatges ben nostrats: Pujol, Roca, Moner, Ensenyat... Són el testimoni dels mallorquins que al segle XIX partiren a ‘fer les Amèriques’. Segons les cròniques, el 1889 en foren uns 10.000 (el 4% de la població). A Cuba hi anaren molts d’andritxols. Entre ells hi havia els padrins paterns i materns de Rosa Calafat Vila, professora de Filologia Catalana de la UIB. “Als anys vuitanta, durant la meva joventut –diu–, vaig gratar en la memòria oral del municipi i em vaig endur una bona sorpresa. Vaig descobrir una gran quantitat de gloses relacionades amb l’illa caribenya”.

La manca de combustible d’aviació a Cuba ha desencadenat una nova crisi que impacta de ple el sector turístic internacional i, de manera especial, les empreses espanyoles amb presència destacada a l’illa. El govern cubà ha advertit les aerolínies que no pot garantir subministrament de querosè als aeroports del país durant setmanes, una situació que ha obligat a reconfigurar operacions aèries i ha accelerat ajustaments en el sector hoteler.

Del gran galant que William Levy aparentava ser a la novel·la llatinoamericana Café con aroma de mujer (Netflix), n'ha resultat un actor amb cites judicials pendents. L'intèrpret nascut a Cuba va explicar dilluns a El hormiguero un fet que havia passat a l'abril, quan va transcendir que havia estat detingut a Florida. La seva detenció va provocar titulars als Estats Units i a Europa, però fins ara l'actor no havia explicat com havia viscut en primera persona la taca negra al seu expedient.

“L’Havana està trista”, reconeix la Lina, de 27 anys, al tornar de la seva Cuba natal a Buenos Aires, on va migrar ara fa gairebé tres anys. S’hi ha escapat dues setmanes, a veure la mare, el germà, els avis i les seves dues grans amigues, que, per ara, encara viuen a l’illa. Explica que “a les set o vuit del vespre, la gent es tanca a casa, no hi ha ambient al carrer com abans, sembla l’època de la pandèmia”. Ho diu amb la mirada trista, fent que no amb el cap, fins que somriu: “Però que bonica que és l’Havana –fa–. És la ciutat més bonica del món”.

No és fàcil saber qui i com es va enriquir amb el tràfic de persones esclavitzades. A Espanya i Catalunya va ser un negoci força opac, perquè el tràfic més gran d'esclaus es va produir quan ja era il·legal. Entre els segles XVI i XIX, diferents països europeus van raptar més de 12,5 milions de persones de l'Àfrica, que van ser embarcades cap a les colònies americanes. Segons les investigacions actuals, les embarcacions amb bandera espanyola van portar fins a Amèrica prop d'un milió de persones. El Regne Unit va il·legalitzar el tràfic d'esclaus el 1807, i un any després els Estats Units (tot i que no van abolir l'esclavatge fins al 1863). Espanya no va prohibir el tràfic fins al 1820; paradoxalment, es va convertir en un gran negoci per a espanyols i catalans. "A Cuba van arribar més de 550.000 captius africans quan el tràfic ja era il·legal segons la legislació espanyola, més de la meitat que en tota la història", diu l'historiador Martín Rodrigo, que assessora l'exposició Infàmia. La participació catalana en l'esclavatge colonial, que es pot veure al Museu Marítim de Barcelona fins al 5 d'octubre. "A l'exposició hem posat alguns noms per il·lustrar-ho, però és un fenomen molt més ampli", afegeix l'historiador.

Cuba ha patit des de divendres almenys tres talls d'electricitat generalitzats que han deixat la majoria d'habitants sense subministrament i han paralitzat el país. L'apagada total, que amb prou feines ha començat a solucionar-se de manera gradual i amb diversos revessos durant el procés, ha provocat que molts municipis es quedessin sense aigua corrent ni altres serveis essencials.

Tot just deu dies després dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units, el govern nord-americà va anunciar que havien detingut una espia que feia anys que els burlava. No era, però, un cas relacionat amb els atacs islamistes contra les Torres Bessones i el Pentàgon. La detinguda, Ana Belén Montes, havia passat informació als serveis secrets cubans del 1984 a l’any 2001. Gairebé dues dècades en què havia aconseguit excel·lir tant en la seva feina que a l’Havana li havien anat concedint medalles que, lògicament, guardaven en un calaix a l'espera del que dia que els les poguessin donar personalment. Dia que encara no ha arribat, de moment.

Ja fa mesos que diversos mitjans de comunicació internacionals apunten el reclutament, des de Rússia, de joves cubans per anar al front a Ucraïna a lluitar. Amb la promesa d’un passaport rus i d’un sou mensual d’aproximadament 2.000 euros, alguns homes cubans han emprès el viatge davant la situació d’emergència econòmica que travessa el país caribeny. Alguns, però, han denunciat haver estat enganyats i reclutats com a mercenaris de manera il·legal a través d’ofertes de feina de constructor a les xarxes socials. El ministeri de Relacions Exteriors de Cuba se n’ha desvinculat: "Cuba no forma part del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Està actuant i actuarà de manera enèrgica contra qui, des de territori nacional, participi de qualsevol forma del tràfic de persones amb finalitats de reclutament o mercenarisme perquè ciutadans cubans facin ús de les armes contra qualsevol país".

El novembre de 1918, les Rambles de Barcelona poc tenien a veure amb les del 2023. Cada capvespre, cap a les vuit, durant els sis dies laborables de la setmana, quan tancaven les botigues, els dependents, estudiants i alguns obrers s'hi trobaven per cridar consignes independentistes i cantar cançons catalanistes. No acostumava a acabar massa bé: els manifestants s'enfrontaven amb la policia i els oficials de l'exèrcit de la guarnició de Barcelona. Els manifestants eren agosarats i competien a veure qui estripava algun informe o trencava algun sabre. Aquella pugna va anar a més amb la creació de la Liga Patriótica Española (LPE), que al desembre va començar a acudir a les Rambles amb garrots i pistoles per enfrontar-se als catalanistes.

Fa 125 anys, l’agost del 1898, un armistici va aturar el conflicte que havia esclatat entre els Estats Units i Espanya per la possessió de Puerto Rico. Només uns mesos més tard, el Tractat de París en va consagrar el lliurament als Estats Units, juntament amb Cuba i les Filipines. Fou el Desastre del 98. Milers d’illencs que s’havien establert en aquell territori de les Antilles, així com els seus descendents, deixaven així de ser súbdits de l’imperi hispànic, per passar a ser-ho del que avui és un Estat Lliure Associat lligat als Estats Units.

L’any 1971, després de ser retingut durant més d’un mes per la policia cubana, el poeta Heberto Padilla va fer una llarga declaració en què va autoacusar-se (i va acusar els seus amics) d’actes i actituds contrarevolucionàries. El seu parlament va generar estupefacció i indignacions diverses, algunes de les quals se superposaven (¿el govern havia forçat l’escriptor a fer aquella escenificació i ell hi havia inoculat dosis de paròdia?). El cineasta Pavel Giroud parteix d’una gravació inèdita d’aquell acte semipúblic per construir un thriller de la realitat que, alhora, mira de respectar el protagonista i dimensionar la seva obra literària.

El febrer del 1898, el cuirassat Maine va volar pels aires al port de l’Havana i, de l’abril a l’agost següent, en una guerra d’exacerbat patriotisme hispànic contra l’aclaparadora superioritat nord-americana, Espanya va perdre Cuba i les darreres restes del seu imperi colonial. Va ser el ‘Desastre’. Ho recordam quan es compleixen 125 anys d’aquell episodi, amb significativa participació dels illencs.

Fa un any i mig vaig publicar un article en aquestes mateixes pàgines sobre la gran revolta popular a Cuba motivada per la penúria econòmica i la manca de perspectives de futur, agreujades per la pandèmia. Vaig conjecturar que com que l'exèrcit és la institució més poderosa i més ben organitzada del país, alguns generals podrien intentar mantenir les seves avantatjoses posicions econòmiques evitant participar en la repressió i buscant un acomodament reformista. No va ser així. La setmana següent a la revolta, cinc alts generals van morir sense que se n'aclarissin les causes i uns mesos després també va morir sobtadament el general Luis-Alberto Rodríguez López-Calleja, cap del conglomerat empresarial i financer de les forces armades revolucionàries, que controla les principals fites de l'economia cubana, inclòs el sector turístic, i un dels homes més importants en l'estructura de comandament a Cuba.

Després de nou mesos d'invasió d'Ucraïna, són pocs els líders mundials que es reuneixen amb Vladímir Putin i encara menys els qui li donen la mà en públic. El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha trencat la norma i l'ha anat a veure aquest dimarts al Kremlin. En un moment molt complicat per als dos països, han volgut oferir una imatge d'unitat davant un enemic comú, "l'imperi ianqui". Tot i que el govern de l'illa està immers en un procés d'obertura amb els EUA i la UE, Díaz-Canel ha trencat la posició prudent que mantenia fins ara respecte a la invasió russa d'Ucraïna: "Defensem la posició de la Federació Russa en aquest conflicte que, entenem, ha estat creat pel govern dels Estats Units i lamentablement manipulat davant l'opinió pública internacional". Els dos mandataris han inaugurat una estàtua de Fidel Castro en una plaça de Moscou i han carregat contra les sancions internacionals imposades als seus països.

Dos països amb armes nuclears en rumb de col·lisió sense que s'hi vegi una via de sortida. Un dirigent rus erràtic que fa servir un llenguatge apocalíptic: “Si voleu que ens veiem tots a l'infern, és cosa vostra”. Els cara a cara a les Nacions Unides, on cada part acusa l'altra d'estar-se arriscant a provocar l'Armaggedon.

La gran apagada que ha deixat l'huracà Ian a l'illa de Cuba, i que aquest divendres seguia sense solucionar-se del tot, s'ha sumat a l'escassetat d'aliments, combustible i medicaments que pateixen molts cubans. Per això, després de tres dies sense llum, milers de cubans s'han llançat aquest dijous a la nit als carrers a protestar, colpejant olles i pots, per exigir una solució. I la resposta de les autoritats cubanes ha estat, com és habitual, la repressió: la policia ha detingut ja més de mil persones, segons estimacions dels grups de drets humans.

Aviat farà un any de les protestes massives antigovernamentals que van omplir els carrers de diverses ciutats cubanes l'11 i 12 de juliol del 2021, les més multitudinàries de les últimes tres dècades. La revolta, durament reprimida, va acabar amb prop d'un miler de detinguts. Les xifres ballen en funció de qui les doni. Els últims números oficials els va aportar aquest dilluns la Fiscalia General de Cuba, que va informar que fins ara els tribunals del país han emès sentències fermes contra 381 persones. D'aquestes, 297 han estat condemnades a penes de presó de fins a 25 anys.