Disponibilitat. Aquesta és una de les paraules que la número dos del Partit Popular, Cuca Gamarra, ha repetit més després de la primera reunió del comitè de direcció del partit després de les eleccions generals del 23-J. En roda de premsa aquest dimecres, la portaveu popular ha insistit a dir que "si el cap d'estat [Felip VI] encarrega al PP la investidura", compliran amb aquesta "responsabilitat". És a dir, que el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, manté l'aspiració de ser investit president del govern espanyol malgrat que els números continuïn sense quadrar-li.

Al PNB no volen que se'ls associï amb el refrany "ara diu blat, ara diu ordi". El 24 de juliol, l'endemà de les eleccions generals del 23-J, els bascos van fixar posició al voltant d'una possible investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a president del govern espanyol: decidien no iniciar cap mena de diàleg per facilitar la presa de possessió d'un govern a l'Estat en mans dels populars. I aquest 7 d'agost la mantenien: "Vam deixar les coses molt clares", han assegurat des del partit que presideix Andoni Ortuzar (PNB) després que els populars els hagin tornat a insistir perquè reconsiderin la decisió.

 El portaveu del PSIB, Alfonso Rodríguez, ha remarcat que els resultats del 23-J "són la primera passa per recuperar en quatre anys el Govern, els consells insulars i els ajuntaments" on no governen des de les eleccions autonòmiques de maig. Rodríguez ha comparegut en roda de premsa després de la reunió de la Comissió Executiva dels socialistes i ha assenyalat que els 122 escons que ha aconseguit Pedro Sánchez "han refrendat unes polítiques que han donat bons resultats després d'una legislatura realment complicada".

No són tam-tams, el que probablement sentiu de fons. Són els cops de cap de la caverna, que no acaba d’entendre com és que no han aconseguit la majoria absoluta per al que anomenaven el-bloc-de-centredreta. Però si ho deien les enquestes que vam encarregar –i cuinar– dia sí, dia també! L’Abc ja titulava a la web “futur govern Frankenstein”. Altres parlaven de victòria del PP, per allò d’oferir una mica de consol, però a les eleccions s’hi va a sumar majories de govern. I, ara per ara, se l’hauran de pintar a l’oli. 

La líder del PSIB, Francina Armengol, s'ha mostrat exultant amb els resultats que els socialistes han conseguit a les Illes Balears: tres diputats gràcies a més de 150.000 vots (30,14%). Armengol ha recordat que, en aquesta cita amb les urnes, la ciutadania s'hi jugava moltes coses, després de l'acord del PP amb l'extrema dreta per governar a les Illes. "Hem aturat l'onada de retrocés en aquesta comunitat autònoma. El PSIB continua creixent i és una xifra que volem compartir des de la humilitat i l'orgull", ha remarcat.

Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions generals però difícilment governarà. En un sistema parlamentari governa qui més suports aconsegueix, i avui és Pedro Sánchez qui pot treballar-se una difícil coalició. El PP ha guanyat les eleccions generals, però no ha revalidat l'onada blava de les eleccions municipals i autonòmiques de maig. Catalunya i, en menor mesura, Andalusia, han sigut claus per insuflar energia a la capacitat de resistència del líder socialista i aturar l'amenaça d'una victòria del PP i Vox que es presentava amb un to de revenja insuportable per a molts ciutadans. El líder del PSOE ha demostrat que va ser hàbil avançant les eleccions i que el degoteig dels acords de la dreta amb l'extrema dreta pogués mobilitzar els abstencionistes i l'esquerra. Ara caldrà negociar, i no serà fàcil. Per governar, els socialistes haurien de fer de pal de paller dels partits d'esquerra i d'independentistes bascos i catalans. Les negociacions seran agòniques, i si fracassen la situació pot portar a una nova convocatòria electoral. Si es dona un bloqueig de les negociacions, Sánchez i Feijóo es veuran cara a cara demanant-se mútuament facilitar-se la investidura. A Catalunya ha tornat el vot dual i caldrà veure amb atenció quina proporció de vot prestat, especialment d'ERC, ha tingut el PSC, que ha guanyat les eleccions amb contundència. El PP ha guanyat les eleccions, Sánchez és qui té més capacitat de pacte i Catalunya serà decisiva.

Per primera vegada en la història democràtica de les Balears hi haurà un diputat sobiranista representant les Illes al Congrés dels Diputats. Vicenç Vidal ocuparà un escó a Madrid la propera legislatura després d'haver passat els darrers anys al Senat. Sumar-MÉS ha aconseguit a les Balears més de 80.000 vots, que representen gairebé un 17% de l'electorat. La coalició ha superat Vox en vots –l'extrema dreta n'ha obtingut un 15,2%– i ha estat la tercera força més votada després del PP i el PSIB-PSOE, amb tres escons cadascun.

Pedro Sánchez ho va tornar a fer. Després de l’onada blava del 28-M que va deixar l’esquerra pràcticament sense poder municipal i autonòmic. Després d’un cara a cara desastrós que semblava que enterrava totes les possibilitats de remuntada. Després d’una campanya del PP, atiada també per les seves terminals mediàtiques, on es pronosticava un resultat històric per a Alberto Núñez Feijóo, Sánchez va tornar a treure el cap i a batre tots els pronòstics. Per fer-se una idea de la magnitud de la derrota de la dreta, fins que el recompte no va arribar al 80% el PSOE es va mantenir per davant del PP en vots. Al final la diferència és mínima: uns 300.000 vots i poc més d’un punt percentual (33% a 31,7%). En escons la victòria és una mica més àmplia, 136 a 122.

El tret de sortida de la campanya electoral de les eleccions generals que se celebren aquest diumenge va estar marcat per l’ocupació. Amb els dies el debat ha anat quedant en un segon pla, però ha deixat afirmacions i promeses grandiloqüents provinents dels diferents partits polítics. Totes tenien una cosa en comú: Espanya encara té camí per recórrer en el camp de l’ocupació. 

Meritxell Batet va afirmar l’altre dia que Catalunya “havia deixat de ser un problema”. La frase em va cridar l’atenció, no només per la seva pretensió, sinó perquè reflectia tot un esquema mental. Perquè Batet és catalana, i Catalunya, si ha estat (o encara és) un problema, ho és per a Espanya. Sempre se n’ha dit així, en castellà: el problema catalán. S’imaginen Pedro Sánchez dient, en un debat, que Espanya “ha deixat de ser un problema”? Evidentment que no.

El 15 de desembre del 2020, Madrid es llevava amb una lona de 1.000 metres quadrats que donaria la volta al món. Un bust gegant de Joan Laporta, llavors en plena campanya per tornar a ser president del Barça, apareixia a tocar del Bernabéu amb un missatge provocador: "Ganas de volver a veros", deia a l'afició madridista. L'acció, que es va viralitzar ràpidament per xarxes, es calcula que va tenir 3.000 milions d'impactes i va impulsar Laporta cap a la victòria. Dos anys i mig després, també en una campanya electoral, les lones han tornat amb força a la capital espanyola. Amb la vista posada a les generals del 23 de juliol, partits i organitzacions de diferents àmbits lliuren des de fa dies una autèntica batalla en aquest terreny amb l'objectiu de mobilitzar l'electorat en una direcció o una altra. Però, ¿per què ha causat furor aquesta estratègia de campanya? I encara més important: ¿quin efecte real té sobre els votants?

El PSOE Menorca es compromet a impulsar i posar en marxa una Obligació de Servei Públic (OSP) en obert entre Menorca i Barcelona, en la qual podran operar totes les companyies que vulguin, però amb una limitació del preu. La proposta dels socialistes és establir un preu màxim de 60 euros, que suposarà uns 15 euros per trajecte per als residents. A més, amb la implementació d'aquesta OSP en obert s'haurà d'estudiar el fet d'establir un nombre de freqüències mínim que cobreixi tota la demanda del mercat.

"No podem començar mentint amb les dades", "Però què diu?", "Que són dades, home", "Això no és veritat". Són només tres exemples de les frases que van utilitzar aquest dilluns a la nit Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo per interrompre's mútuament durant un cara a cara en què es van acusar reiteradament de mentir.

Feijóo va guanyar el debat d’ahir a la nit davant de Sánchez, en la mesura que un debat es guanya amb la seguretat que ha de mostrar un president del govern. I Feijóo va estar més serè que Sánchez. No és que el popular tingués més arguments que el socialista, però va tornar gairebé tots els atacs amb més domini dels nervis i amb algun sorprenent cop de bon humor que li van acabar conferint gruix davant un Sánchez que en alguns moments va jugar com si se li escapés la presidència.