Juliana Canet, La Sotana, Ada Parellada i Cèlia Espanya, però també Joan Soler Sucarrats, SOS Català, Ania Posada i Pol·lícules. El panorama digital en català està en expansió. Ho certifica la nova eina que acaba de fer-se pública aquest dijous, la Llista (llista.cat). Es tracta dels rànquings dels influencers en català més influents en àrees com gastronomia, estil de vida, literatura, humor, esports, música i fins a vint categories. L'objectiu és "donar visibilitat a un sector cultural en creixement" i que "guanyi seriositat i coherència com a indústria", explica Albert Lloreta, productor de La Fera, que ha estat creant aquesta eina amb la Fundació.cat durant els últims dos anys.

La plataforma 3Cat acaba d’estrenar Entre quatre parets, un programa en el qual l’arquitecta, divulgadora i música Núria Moliner ens ensenya, a cada capítol, la casa d’un famós mentre hi conversa. És inevitable que el format ens remeti al llegendari La casa dels famosos de Julià Peiró, amb l’esperit estètic i televisiu dels nous temps. En el quart episodi, en Joan Pons d’El Petit de Cal Eril comença demanant a la presentadora que, sobretot, no vol que allò sembli un programa d’aquests de pijos ensenyant casa seva. Doncs bé, la petició no va servir gaire de res perquè, tot sigui dit, el resultat és bastant aquest. Ensenyar l’interior de les cases ha esdevingut un gènere televisiu extremadament explotat. Des de les transformacions miraculoses de les reformes fins al voyeurisme i l'ostentació del luxe, passant per la xafarderia més blanca i innocent, al final sempre anem a parar al mateix lloc. Ensenyar casa teva sense reserves és un acte molt íntim, perquè el lloc on vivim és un espai que diu molt de nosaltres. Núria Moliner és una entrevistadora càlida i curiosa que fa lleugera la visita. I a nivell de realització i imatge s’ha donat al programa un tractament modernet i molt cuqui que combina un tractament vintage amb efluvis de filtres d’Instagram, amb la superficialitat pròpia dels continguts digitals.

Com va ser el teu primer contacte amb el món del vi?

Li diuen així, "la Melero", que és un tractament de respecte i de proximitat a la vegada. La conec bé. Vibra amb el periodisme com si li passés el corrent, i es deixa sorprendre, amb la vehemència del corredor de fons que va arribar a Marató (i després va morir) per donar una notícia i amb la sorpresa, indomable, dels gats. Un gat no pot evitar girar-se cap allà on hi ha notícies. És la seva naturalesa. Vull dir amb això que l’Helena –la Melero– té la part instintiva del periodista, però també la part intel·ligent. És una barreja que admiro, perquè no la tindré mai. La Melero seria la dona de Lot. Li diuen que fugi de Sodoma i Gomorra, però que no es giri per mirar, perquè si mira, es convertirà en sal. I ella mira, esclar. Perquè és periodista. I es converteix en estàtua de sal. Em sembla que és un dels meus personatges preferits de la història, la dona de Lot.

Amb el pretext de gravar un curtmetratge de terror, sis joves actors han format part d’un experiment per estudiar les seves reaccions davant la por i els ensurts. Aquesta és la premissa d’Experiment AÜC, el docureality que s’estrena avui al 3Cat i que tindrà cinc episodis de vint minuts, més un sisè capítol que serà el film de terror que han enregistrat els actors i actrius, sense saber que l'equip de direcció els havia parat algunes trampes i sorpreses terrorífiques per aconseguir respostes genuïnes.

El mateix dia que es va aconseguir ajornar el desnonament de la Casa Orsola amb una gran mobilització civil, es va publicar un nou episodi del programa de 3cat La turra dedicat a les classes socials. Al costat de la presentadora del programa, Alba Riera, s'hi van asseure el creador de contingut Àlex Tous, l'escriptora i actriu Juana Dolores –que va envestir contra la família Tous–, l'investigador predoctoral de filosofia Adrià Porta i el professor de filosofia Ferran Caballero.

La manca de música en directe, més enllà dels reality shows, és una de les reclamacions constants que es fa a la televisió pública. A 3Cat compensen en part aquest buit amb Les feres, el format inclòs en part dins del programa cultural Nervi, que presenta cada setmana l'actuació d'un grup o artista de l'escena contemporània en un indret singular.

Quan el periodista i escriptor Pep Antoni Roig era petit, solia passar per davant de la casa d'Àngel Guimerà al Vendrell i, tot seguit, per la casa de Pau Casals, acompanyat de la seva àvia paterna. "Cada vegada, la meva àvia em deia: «A aquest senyor li van robar el premi Nobel», en referència a Guimerà. I, just després: «Aquest és el millor violoncel·lista del món». Tenia la sensació que sent del Vendrell i parlant català et podies menjar el món", recorda Roig. Aquelles paraules el van impactar fins al punt que tres dècades després han estat el detonant d'una sèrie documental. Roig ha dirigit Guimerà. El Nobel sense premi, una producció de tres episodis que s'estrena aquest dijous a la plataforma 3Cat i que dissabte s'emetrà, en una versió unificada, a través de TV3.

Quan la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va decidir renovar el canal Super3 ara fa dos anys, es va marcar un objectiu: aconseguir una sèrie infantil de gran èxit i doblar-la al català. La resposta es trobava als patis de moltes escoles, on les criatures juguen a rescatar cadells i a construir artefactes com si fossin en Chase, en Marshall, en Rubble, l'Skye, en Zuma o en Rocky. Els protagonistes de La Patrulla Peluda (PAW Patrol en l'original, La Patrulla Canina en la traducció al castellà) s'han convertit, des de fa 10 anys, en la passió i l'obsessió de molts infants, i el canal SX3, amb Laia Servera al capdavant, no volia quedar-ne fora. Després de mesos treballant en la traducció, l'adaptació i el doblatge, a partir d'aquest divendres La Patrulla Peluda parlarà en català. La primera temporada de la sèrie, de 48 episodis, estarà disponible a 3Cat. També es començarà a emetre en la televisió convencional amb els dos primers episodis, dissabte a tres quarts de vuit del matí.

Les estrelles de música catalanes tenen quòrum. Aquest dimecres el perfil d'Instagram de 3Cat ha publicat diferents talls d'una entrevista amb Julieta Gracián en la qual han parlat sobre les crítiques, les acusacions de fer playback i també de la responsabilitat de defensar el català que sovint recau damunt d'artistes catalans com ella. Una vegada més, la cantant de Secr3t ha refermat la seva posició davant la pregunta de Franc Lluís Giró sobre si creu que el pop català ha d'ajudar a salvar la llengua. “No, això no. Jo crec que no som nosaltres els que hem de salvar la llengua”, ha sentenciat davant de la càmera de 3Cat. No és la primera vegada que la cantant barcelonina renega del paper que sovint es pressuposa als cantants de la nova escena musical catalana.

Bob Pop, el presentador del programa de llengua del 3Cat Bob in translation, ha afirmat en una entrevista a l'APM que és "classista" demanar que la gent que viu a Catalunya aprengui el català. El comunicador no va llançar-se a parlar en català fins que no el va fitxar TV3.

Punt de no retorn, la sèrie de la plataforma 3Cat, ha guanyat un Emmy Internacional aquesta matinada. Amb aquesta producció, Raül Gallego, el director, ha sabut anticipar-se a l’actualitat endinsant-se en la jihad islàmica palestina, ha captat la deriva bel·licista dels Estats Units i ha retratat el drama migratori a Europa. Quan el món s’oblidava d’Ucraïna, ha recordat les conseqüències més tràgiques d’aquesta guerra des de primera línia. Amb sensibilitat, ens ha descobert la dignitat dels indígenes del Canadà lliurant la batalla pel clima.

Andreu Buenafuente (Reus, 1965) torna al teatre i ho fa reprenent l'antiga tradició d'interpretar Don Juan Tenorio per Tots Sants. Ara bé, inspirant-se en el Don Juan de la mítica parella que formaven Joan Capri i Mary Santpere, ho farà a la seva manera. Al costat de Sílvia Abril protagonitzen una versió actualitzada i satírica del clàssic de José Zorrilla, El Tenoriu, dirigida per Carles Sans d'El Tricicle. La versió d'Israel Solà juga amb el clàssic i el present, amb la ficció i la realitat, i dona la volta als tòpics romàntics més antiquats. "El Don Joan és un mite que trontolla, però la grandesa de la comèdia és que t'hi pots acostar des de l'humor per desmuntar-lo i actualitzar-lo", diu Buenafuente. L'espectacle estarà en cartell al Teatre Poliorama del 4 al 24 de novembre i, tot i que ha exhaurit les entrades, ja preveuen una reposició més endavant.

La temporada 2023/2024 haurà estat la de l’educació sexual per als mitjans de la Corporació. La Marató es va dedicar a la salut sexual i reproductiva, tres setmanes del Nits sense ficció es van dedicar a la relació entre la pornografia i els més joves i ara arriba una sèrie que insisteix en la temàtica. Es tracta de Nudes, una ficció adolescent que s’estrena aquest dijous i vol conscienciar de manera explícita sobre les violències sexuals i els riscos de compartir un nu a través d’internet que es pot propagar sense consentiment ni control.

Cada final d'any, mitjans d'arreu del món fan les seves llistes amb les millors sèries d'aquella collita. Però, més enllà del criteri dels crítics, la realitat inapel·lable de l'audiència indica que els títols que millor funcionen són els que ja porten uns quants anys de trajectòria. Així ho indicava un estudi de la consultora Nielsen, fet als Estats Units, on s'afirma que al rànquing de les deu ficcions més vistes el 2023 no n'hi ha cap d'estrenada aquell mateix any. Les que arrasen són les anomenades library series, que es podria traduir lliurement com a sèries de fons d'armari. Per tant, el desplaçament del consum cap a l'streaming és imparable –als EUA es van consumir més de 21 milions d'anys de vídeo a demanda, un 21% més que en l'exercici anterior– però el públic segueix preferint els clàssics de la televisió.

Leticia Dolera ja té un nou projecte entre mans. Es tracta de Pubertat, una sèrie de sis capítols que explora el pes del tabú i l'herència psicològica transmesos de generació en generació. La sèrie qüestiona si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, en el cas que ho fos, qui en seria el responsable: el nen, la família o la societat. En paral·lel, la història explora les relacions paternofilials i com aquestes, vulguem o no, també ens formen.

La llengua catalana no només és la raó de ser dels mitjans de comunicació públics de la CCMA sinó que, visible i usada, ens explica dins i fora del país fins al punt d’esdevenir una eina imprescindible per generar una manera singular de desplegar l’activitat informativa, cultural, esportiva, científica. Que la llengua és un element central en la construcció de tota nació és una evidència que, no per ser-ho, hem d’obviar. Així ho entenem en la nostra vida quotidiana quan la usem d’una manera normalitzada i en tant que membres d’una comunitat, i cal entendre-ho també quan atorguem al català la capacitat d’articular la nostra acció institucional i estratègica, també quan ens referim a la missió fundacional de la mateixa CCMA. 

Aquest article no cerca l’acarnissament, sinó entrar en el fons de la qüestió que plantejava Jordi Évole en la seva entrevista al programa televisiu de Ricard Ustrell: “Quin problema hi ha amb espanyolitzar TV3?”. Com que la intenció del periodista de La Sexta era debatre a fons aquesta qüestió, crec que es mereix una resposta extensa i no només un estirabot de Twitter. A banda, crec que Évole és un molt bon professional i que el seu documental No me llame Ternera n’és un bon exemple: excel·lent en el fons, en la forma i en l’exercici d’empatia a banda i banda. Una altra cosa és que Évole no només entrevista, o vehicula missatges d’altres, sinó que pren partit. Marca territori. Per exemple, al principi d’aquest mateix documental Josu Ternera li explica que l’entrevista es desenvolupa al País Basc. I Jordi Évole li deixa clar que, per a ell, es troben a França. Un exemple gràfic del que s’entén per marcar territori.

Jo mai mai, la nova sèrie del 3Cat els dilluns a la nit, peca del gran drama de les produccions juvenils: no s’entén què diuen els personatges. O no vocalitzen o hi ha un problema evident de sonorització que provoca que els finals de frase morin abans d’hora. I al sofà de casa es repeteix la pregunta: “¿Què ha dit?”. Però aquesta no és l’única característica que fa que la sèrie s’ajusti al patró de les sèries adolescents.

La presència del català a les plataformes audiovisuals com Netflix i Movistar+ ha experimentat un cop de timó. Fa dos anys, Movistar+ tenia un 5% de català, Netflix un 0,1% i la HBO no penjava continguts en aquesta llengua. En aquest temps, el català ha incrementat un 96% el contingut que té a les principals plataformes. Avui, de títols en català en plataformes com Prime Video, Netflix, AppleTV i Movistar+ n'hi ha centenars; i a Filmin, milers. Tenint en compte que el consum digital en català era un esquifit 2%, hi havia camp per córrer. Com s’ha arribat fins aquí?