La tradició del Liceu en matèria de ballet i dansa sempre ha sabut combinar les propostes més clàssiques amb aires de modernitat i, fins i tot, d’avantguarda. S’abusa molt d’aquest terme, però penso que escau a la perfecció a l’estil i a l’empremta de Marcos Morau, que aquest cop ha deixat de banda La Veronal per atendre la crida del Ballet Nacional d'Espanya. Amb Afanador, i a tall d’homenatge al fotògraf colombià Ruvén Afanador, Morau ha sotmès els membres de la companyia a l’estil que li és propi. I fins i tot a alguns clixés que, pel simple fet de ser-ho, poden resultar ocasionalment repetitius. Això a banda, i tot i que li sobren quinze minuts, l’espectacle és sensacional, hipnòtic, plàsticament preciós (amb un negre omnipresent en el vestuari, la perruqueria i la caracterització del cos de ball) i trepidant, amb tan sols alguna caiguda de ritme que fa que, com deia abans, resulti sobrer part del tram final, tot i que la conclusió torna a deixar sense alè l’espectador.

Marcos Morau, director de La Veronal i Premio Nacional de dansa 2013, debuta al Gran Teatre del Liceu amb Afanador, una creació pròpia de flamenc, dansa contemporània i fotografia encarnada pel Ballet Nacional d’Espanya, dirigit per Rubén Olmo. L’espectacle, de 90 minuts de durada, es podrà veure fins al 17 d’octubre en sis úniques funcions, que van començar dissabte. L’obra és un homenatge al fotògraf colombià de moda Ruvén Afanador i la seva passió pel flamenc. Morau revisa les sessions de fotografies que Afanador va fer per als llibres Ángel gitano i Mil besos per dotar-les de moviment i vida.  

Marcos Morau ha obert la caixa màgica de la memòria travessada per la fantasia i el talent en una proposta escènica visualment i sonorament aclaparadora. Un espectacle d’alta intensitat de moviment i de gran diversitat d’accions habitades per una mena d’evocacions de personatges de còmic japonès i tot plegat embolcallat en un espectacular disseny de llums i una banda sonora d’enorme protagonisme.

Marcos Morau (Ontinyent, 1982), coreògraf i director de la companyia barcelonina La Veronal, és el nom més important de la dansa contemporània a l'Estat i un dels artistes més sol·licitats i prestigiosos de l'escena europea. Ho demostra que al març va ser nomenat coreògraf resident de l'Staatsballet Berlin, la formació més gran d’Alemanya (amb 80 ballarins!), una feina que compaginarà amb la seva companyia i altres encàrrecs (amb la Nederlands Dans Theater, el Ballet Nacional d'Espanya i un llarg etcètera). Aquest estiu torna a jugar a casa, al Festival Grec, on estrena el primer muntatge pensat per a joves, Firmamento (del 13 al 15 de juliol, amb entrades exhaurides).