El ministeri d’Exteriors rus va acusar ahir els països occidentals de ser “responsables” de la mort d’un periodista rus, víctima d’un bombardeig a la regió de Zaporíjia, al sud d’Ucraïna, per haver proporcionat a Kíiv aquest armament polèmic, prohibit a la majoria de països del món per la seva crueltat contra la població civil. “Com a resultat d’un atac de l’exèrcit ucraïnès amb municions de fragmentació, quatre periodistes han resultat ferits en diversos nivells de gravetat”, deia l’exèrcit rus en un comunicat. El Kremlin va qualificar de “crim d’odi” la mort de Rostislav Jouravlev, reporter de l’agència de notícies russa Ria Novosti, i va prometre “una resposta” als responsables de l’agressió. “Tot indica que l’atac al grup de periodistes no es va dur a terme per casualitat”, assegurava el comunicat, segons el qual “els periodistes estaven reunint material per fer un reportatge” sobre bombardejos ucraïnesos amb “munició de dispersió” en assentaments de la regió de Zaporíjia.  

Munició. El cost humanitari de la invasió russa d’Ucraïna acaba de pujar exponencialment. Als més de 354.000 soldats russos i ucraïnesos morts o ferits en la confrontació (segons càlculs dels Estats Units), de la ferida geopolítica que deixi un conflicte que no té encara un final a l’horitzó, i del cost de la reconstrucció, ara també s’hi sumarà el llegat en víctimes i amputacions causades pels artefactes per explotar que quedaran enterrats, amenaçant la població civil més enllà del que duri la guerra.

Després de mesos de debat intern, l'administració de Joe Biden ha anunciat aquest divendres un polèmic moviment que pot suposar un cop d'efecte en la contraofensiva ucraïnesa contra Rússia: enviarà a Kiev un nou paquet militar de 800 milions de dòlars, que inclou les polèmiques bombes de dispersió. El subministrament d'aquest armament ha generat controvèrsia entre els aliats, ja que està prohibit en la majoria de països del món per la seva crueltat contra la població civil. Malgrat les crítiques públiques dels ministeris d'exteriors alemany i francès, i d'organitzacions com Human Rights Watch, la Casa Blanca ha confirmat aquest divendres la noticia, que el Pentàgon detallarà durant la matinada.