La llegendària actriu Sarah Bernhardt no es donava per vençuda quan a les seves obres no tenia l'èxit previst. Quan va veure que el melodrama ambientat a Grècia Gismonda no anava com ella volia, va pensar que era culpa del cartell i en va encarregar un de nou. Era a prop del Nadal del 1894 i l'impressor no va trobar cap dels artistes amb qui col·laborava habitualment. Així que li va demanar un esbós a un artista txec desconegut a París, Alphonse Mucha (1860-1939), que en aquell moment estava revistant les il·lustracions d'un llibre al seu taller. El disseny li va semblar detestable, però com es pot veure a partir d'aquest dimecres a l'exposició que el Palau Martorell de Barcelona dedica a Alphonse Mucha, el cartell de Gismonda va ser el tret de sortida de la relació entre Bernhardt i Mucha, avui considerat un pioner de l'art nouveau i un dels grans artistes de la primera meitat del segle XX. "Sarah Bernhardt li va deixar una nota a la porta a Mucha dient-li que anés immediatament al Théâtre de la Renaissance, i quan el va conèixer li va dir que l'havia fet immortal, i el va nomenar el director artístic dels seus decorats i cartells", explica Tomoko Sato, conservadora de la Fundació Alphonse Mucha i comissària de la mostra que es pot visitar fins al 15 d'octubre.