El president del Parlament i líder de Vox a les Balears, Gabriel Le Senne, ha acusat aquest dimecres el PP de col·laborar amb l'esquerra en la demonització de Vox. En diversos missatges a les xarxes socials, Le Senne s'ha referit a les acusacions d'homòfob que aquest dimarts va rebre en el Parlament en el qual criticava un mural d'un institut on es veu dos al·lots besant-se i qualificava d'ideològic. Sobre aquest vídeo, ha defensat la necessitat de respectar tothom independentment de la seva orientació sexual.

El concepte d’art urbà és ampli i divers, no té unes regles definides i inclou nombroses modalitats, tècniques i materials amb els quals es fan les obres. “Podríem dir que és qualsevol intervenció amb intencionalitat artística, relacionada amb les arts visuals, dirigida a un públic general, feta en un espai públic i que no es grafit”, explica Daniel Mora, gestor cultural especialitzat en art urbà i membre de la plataforma StreetArt Mallorca (@streetart_mallorca). Aquesta plataforma neix a principi del 2015 per documentar i difondre l’art urbà de l’illa, un panorama cada vegada més ric i present. Tot i això, la plataforma apunta que des del 2023 s’ha observat un descens de les intervencions independents al carrer, mentre que augmenten els murals legals pagats per particulars o institucions. En aquest sentit, Mora destaca que l’escena a Mallorca ha estat una “de les més actives i variades de l’Estat, i fins tot d’Europa, durant la darrera dècada”. “Als nostres carrers hi conviuen des de petites intervencions urbanes independents, i sovint il·legals o al·legals, fins a grans murals pagats per ajuntaments o iniciatives privades”, remarca.

Les pintures murals romàniques catalanes van ser un gran negoci als anys 40 i 50. Entre el 1941 i el 1953, Ramon Gudiol va arrencar fragments de pintures murals de les esglésies de Santa Maria de Cap d'Aran, Sant Llorenç d'Isavarre i Sant Iscle i Santa Victòria de Surp. "Hi havia fragments que s'arrencaven directament per poder-los emmarcar i vendre'ls com a quadre", explica Juan Antonio Olañeta, que juntament amb Milagros Guardia han localitzat sis d'aquests fragments, desapareguts des de feia 50 anys, en una col·lecció privada de Suïssa.