Després de dos mesos amb respiració assistida, la legislatura ha recuperat el ritme. La reunió que la presidenta Marga Prohens va mantenir amb la direcció estatal de Vox ha donat fruits. Els de Santiago Abascal han esmenat la líder del grup parlamentari, Manuela Cañadas, i han ofert el seu suport a dos decrets llei importants per al PP. D’una banda, el de turisme, aprovat aquest divendres al Consell de Govern, malgrat que desproveït de l’apujada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), proposta estrella de l’Executiu. En paral·lel, el d’habitatge: les negociacions sobre aquest no havien acabat en el tancament d’aquesta edició, però ambdues parts expressen que hi ha bona sintonia. Els populars fins i tot ambicionen aprovar els pressupostos en diferit. Però amb un cost: les lleis de Prohens tornen a estar escorades cap a l’extrema dreta.

La pel·lícula del pacte de pressupostos entre Vox i Mazón d'aquesta setmana té dos guanyadors i un perdedor. Els primers són el partit d'Abascal i el mateix president valencià, que han aconseguit els seus objectius. I el segon és Alberto Núñez Feijóo, que un cop més s'ha vist superat pels esdeveniments i s'ha vist obligat a beneir un pacte cuinat a la seva esquena i que va més enllà del que ell hauria volgut en matèria mediambiental, agrícola o d'immigració.

1. El pacte. El desvergonyiment de Mazón i la indolència de Feijóo han fet que la crisi valenciana saltés a la política general. En estat de negació de la realitat, Mazón no ha tingut la dignitat d’anar-se’n a casa, ni Feijóo l’autoritat per fer-lo plegar. Abascal ha captat l’oportunitat. Ha posat el programa sobre la taula: negacionisme climàtic, fermesa contra la immigració, marginació de la llengua valenciana, ni un euro a la memòria històrica. Vox ho proposa, Mazón ho firma i la direcció del PP ho valida. El pas està donat. No és un suport parlamentari ocasional, és un pacte de govern. El PP obre oficialment la seva aliança amb Vox, indiferent pel que sembla a les amenaces del moment. Feijóo, ocupat com sempre en buscar ocurrències per ridiculitzar Sánchez, que és la seva manera d’entendre el paper de l'oposició, ni tan sols ha estat qui ha pronunciat la confirmació del gir estratègic. Simplement, ha aplaudit el pacte de Mazón. Aplicant la política del mínim esforç que el caracteritza, Feijóo dona per bona una aliança que trenca el front democràtic i marca el futur del partit. S’han acabat les ambigüitats. Vox és el soci prioritari del PP, i deixa clar des del començament quines són les condicions. Una advertència que els altres partits no poden passar per alt.

¿Voleu que els xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana (que no País Valencià) rebin l'ensenyament escolar en la llengua que hem estat prohibint durant segles per tots els mitjans, inclosos els violents, fins a fer-li perdre valor d'ús; una llengua que hem perseguit per acomplexar els seus parlants i fer-los creure que parlaven un dialecte, passant per sobre de l’existència d’Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Fuster o Raimon, i que hem convertit en una parla marcada com a problemàtica en contrast amb la normal, i sobre la qual hem mentit a consciència pel que fa al seu origen per separar-la del seu tronc, mentre acusàvem els parlants d’aquesta mateixa llengua en altres territoris (que no països) de separatistes a fi d’evitar-vos el perill que us poguéreu arribar a creure membres d’una identitat nacional diferenciada de la castellanoespanyola, que és l'única missió que ens ha mogut, ens mou i ens mourà per ofrenar noves glòries a Espanya, mentre amb l'altra mà fem negocis? Digueu no a qualsevol imposició lingüística. Marqueu la casella del no.

Torna la crisi a Vox, ara a Castella i Lleó. L'exvicepresident de la Junta de la regió i fins ara líder de la formació d'extrema dreta en aquesta comunitat, Juan García-Gallardo, ha dimitit aquest dilluns per "discrepàncies amb la direcció nacional". Així ho recull una carta en què explica que deixa la política i totes les seves responsabilitats al partit, entre les quals hi ha el càrrec de portaveu a les Corts d'aquesta comunitat. "Vaig entrar en un projecte unit, però ampli, en què existien i cabien pluralitat de lideratges i carismes. Aquesta situació ha canviat. La direcció del partit ha anat ocupant cada cop més espais en detriment dels altres", explica el text fet públic a través de X. Unes queixes que no són noves i que han rebut el suport de la vicealcaldessa de Toledo, Inés Cañizares, que ha demanat "més democràcia interna" i ha recordat que Abascal va deixar el PP per manca de pluralitat. Fa dos dies hi va haver una altra dimissió a Castella-la-Manxa, a Ciudad Real, de la vicepresidenta de la Diputació Provincial, Milagros Calahorra. I les dimissions a la cúpula han estat a l'ordre del dia els últims anys.

La relació entre els dos partits de la dreta nacionalista espanyola a Balears és contradictòria. Com llegim a les informacions d’Aina Vidal i Maria Llull a Ara Balears, passen coses diferents entre aquestes dues formacions segons si ens fixem en el Parlament de Balears o bé en altres institucions com l’Ajuntament de Palma o el Consell de Mallorca.

El PP ja no governa amb Vox a les comunitats autònomes, però el seu futur encara està lligat a l'extrema dreta. Els executius de Múrcia, Castella i Lleó, Extremadura, el País Valencià i l'Aragó han continuat funcionant en solitari des del trencament del juliol, però Vox és una pedra a la sabata per a la governabilitat i més ara que s'han de negociar els pressupostos. Fa gairebé un mes el líder de Vox, Santiago Abascal, va convocar els seus dirigents autonòmics per donar-los la instrucció de mantenir-se ferms davant el PP i va fixar una línia vermella que semblava allunyar les possibilitats d'acord.

El Govern de Marga Prohens sabia que tard o d’hora trencaria relacions amb Vox. “Era qüestió de temps”, apunta una font de l’Executiu. Els xocs constants entre els populars i l’extrema dreta han estat la tònica del primer any de mandat de la presidenta, una tensió crònica que ella va definir com a “renou”. A mesura que avançava la legislatura creixien les veus que presagiaven un final abrupte per a l’aliança. El que ni Prohens ni el seu entorn esperaven és que aquesta ruptura vingués imposada des de Madrid, i per mà de Santiago Abascal, sense que ni el Govern ni Vox Balears n’estiguessin previnguts.

Entre els analistes de la premsa de Madrid hi ha bastant consens avui en dir que Vox ha comès un greu error abandonant els governs autonòmics i retirant el suport al PP. I la rebel·lió d'alguns consellers com el d'Extremadura i els de Castella i Lleó que s'han negat a deixar els càrrecs podria apuntar a una greu crisi interna a Vox. Però encara és d'hora perquè el PP canti victòria. Veiem-ho.

Els cinc governs bicolor del PP i Vox a les comunitats autònomes s’han trencat aquest divendres després de l’aval del PP al repartiment de migrants. A Castella i Lleó, que va ser el primer govern del PP on va entrar Vox l’abril del 2022, s’hi van sumar ara fa un any el País Valencià, l'Aragó, Extremadura i Múrcia, amb la incògnita de fins a quin punt Vox podria arrossegar els populars cap a posicions reaccionàries. El balanç deixa retrocessos en diversos àmbits com la llengua, els drets feministes i LGTBI i la memòria democràtica.

La Generalitat Valenciana ha donat llum verda a la creació d'una associació que assegura voler protegir "el col·lectiu d'homes maltractats per les seves dones". Així ho ha avançat aquest dimarts el diari El Plural i ho han confirmat a l'ARA fonts de la conselleria de Justícia i Interior que dirigeix Vox, una formació que nega l'existència d'una violència específica contra les dones.

Llegia diumenge passat a l'ARA el desassossegant article de l'Enric González sobre el genocici de Ruanda de fa trenta anys. El segle XX va començar amb carnisseries numèricament mai vistes, com la Primera Guerra Mundial o el genocidi del poble armeni, i va acabar a l'Àfrica amb les terrorífiques matances a la zona dels Grans Llacs. El balanç general és simplement depriment. Alguns han qualificat el segle XX com l'era de la megamort, un terme encunyat a la dècada del 1950 pel matemàtic i estrateg nord-americà d'origen jueu Herman Kahn. González reblava així l'esmentat article: "Gairebé tots som capaços, en una situació determinada, de convertir-nos en assassins, perquè la violència i la mort són contagioses. També vaig aprendre que es pot sentir compassió pels assassins quan, sense deixar de ser culpables, es converteixen en víctimes". Això va bé recordar-ho perquè –no ens enganyem– és molt fàcil afirmar solemnement "Una cosa així jo no la faria sota cap circumstància!". Cap? Segur?

És interessant, i encertada, la decisió que ha pres l'Obra Cultural Balear (OCB) de judicialitzar algunes de les mesures que el tàndem PP-Vox imposa a les institucions de les Balears, amb el propòsit d'atacar la llengua catalana i els drets dels ciutadans. Ja hi van dur l'eliminació del requisit de català de la sanitat pública, una mesura que evidentment vulnera els drets dels pacients a rebre atenció sanitària d'una qualitat mínima (però també els del personal sanitari a l'allunyar-los de l'aprenentatge del català, que evidentment necessiten per fer bé la seva feina). El recurs va ser admès a tràmit el 16 de gener pel Tribunal Constitucional.

Els acords de coalició autonòmics del PP amb Vox ja feien presagiar un possible retrocés en matèria de memòria democràtica. El que van subscriure al País Valencià després de les eleccions del 28-M parlava de "garantir la llibertat de memòria" i avançava que, un cop accedissin al govern, derogarien "les normes que ataquen la reconciliació en els afers històrics". La cessió dels populars davant del relat negacionista de la ultradreta s'ha concretat en l'última setmana. Dijous passat els grups del PP i de Vox a les Corts Valencianes van registrar una nova llei de "concòrdia" que evita qualificar de dictadura el règim franquista. Aquest dimarts va ser el torn de Castella i Lleó, on el PP també governa gràcies a Vox des de fa dos anys, amb el registre d'una norma molt similar. D'aquesta manera la dreta prem l'accelerador per fer marxa enrere en memòria històrica.

El diari valencià Las Provincias, que fa dècades que es dedica a ofrendar nuevas glorias a España i que és d'un ultranacionalisme de moixama i porró, ho anunciava aquest cap de setmana a tota portada: “Els llibres de text tindran prohibit per llei dir català al valencià”. Ens hem permès de traduir la versió original en castellà, ara no estem segurs si al valencià, al català, o fins i tot al mallorquí o al vilafranquí de Bonany. És impossible veure Las Provincias i no recordar els temps gloriosos de la direcció de María Consuelo Reyna, quan el diari duia una secció anomenada El Cabinista que recollia missatges anònims en què es facilitaven telèfons i adreces particulars d'enemics diversos d'Espanya.

Les eleccions gallegues han acabat de convèncer el PP que l'únic camí per tornar a la Moncloa passa per fagocitar Vox i convertir la formació d'extrema dreta en marginal, com a Galícia. El mateix Alberto Núñez Feijóo ho ha verbalitzat aquests dies en els seus actes, en què ha vingut a dir que votar Vox acaba sent "útil a Sánchez", de manera que la relació entre les dues formacions s'ha acabat tensant. Recordem que va ser Santiago Abascal qui va dir en la nit electoral que a Galícia havia guanyat "l'estafa política", unes paraules que van caure molt malament a Génova. I l'episodi de l'enfrontament entre Federico Jiménez Losantos i Ignacio Garriga ha enrarit encara més la situació. Sigui com sigui, però, el PP sap quin ha de ser el seu objectiu, minimitzar Vox, però no té clar quin és el camí per aconseguir-ho, perquè la correlació de forces entre el PP i Vox és molt diferent en funció del territori. I el que pot funcionar en uns llocs, no té per què funcionar en d'altres.

Ja fa set mesos que el Partit Popular i Vox governen al País Valencià i, a poc a poc, les dues formacions van deixant entreveure el seu model lingüístic, en una proposta que ja podem dir que es basarà en fomentar un registre més col·loquial i, alhora, convertir l'estudi del català en una qüestió opcional, tant per a l'alumnat com per als treballadors de l'administració, incloent-hi, fins i tot, el professorat.

El Partit Popular i Vox han fet marxa enrere en la seva iniciativa perquè el coneixement del català sigui menys valorat que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública valenciana. La rectificació l'ha avançat el diari digital Valencia Plaza i l'han confirmat a l'ARA fonts presents en les reunions entre els dirigents de la conselleria de Sanitat i els representants dels treballadors que aquests dies negocien la futura norma.

Fa una dècada, el PP es va inventar dues llengües noves, les polèmiques lapao i lapapip. Així, el 2013 el català va desaparèixer de la Franja de Ponent i va passar a anomenar-se "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (lapao)", en una llei de llengües que promovien el PP i el Partit Aragonès (PAR), i per la qual l'aragonès també passava a denominar-se "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (lapapip)". L'invent va durar poc més de dos anys, perquè el 2016 el president Javier Lambán (PSOE), amb Podem, la Chunta Aragonesista i Esquerra Unida, van derogar aquella normativa i van tornar a reconèixer el català i l'aragonès com a llengües pròpies de l'Aragó i dignes de protecció, si bé només el castellà té estatus d'oficialitat.