França i el Regne Unit lideraran una missió de pau europea que es desplegarà a Ucraïna per garantir que Rússia compleix l'alto el foc quan es tanqui un acord de pau. El president de França, Emmanuel Macron, ho ha confirmat aquest dijous en finalitzar la cimera que s'ha celebrat a París amb una trentena de líders, la majoria europeus, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Tot i això, Macron ha admès que no hi ha consens per tirar endavant la missió i només hi participaran els exèrcits “d'alguns” països. “No hi ha unanimitat”, ha reconegut. “Alguns estats no tenen la capacitat de participar-hi. En altres és el context polític el que no els hi permet”, ha justificat el president de França.

1. Les dèries imperialistes de Vladímir Putin no s’aturen. Ara com ara, ningú no para els peus a un autòcrata que hauria de ser detingut i jutjat pel Tribunal Penal Internacional. Al contrari, Putin fa nous i inesperats amics. La sorprenent entesa amb el nou president dels Estats Units ha agafat tothom a contrapeu. Donald Trump, el mateix milhomes que amenaça amb matar tots els ciutadans de Gaza, humilia Zelenski a la Casa Blanca, buida l’OTAN de contingut i adverteix Europa que s’espavili sola. Si vol defensar-se, de qui sigui, que no compti amb els Estats Units. Ningú va preveure, per al 2025, aquest drama planetari. La reacció de Brussel·les, davant d’aquesta pinça Trump-Putin, ha estat ràpida. En els pròxims quatre anys i segons va anunciar Ursula von der Leyen, la UE invertirà 800.000 milions d’euros més en defensa. Ha guanyat la por. Hi guanyaran molt els fabricants d’armes. I ha perdut la democràcia. La raó? Ja fa temps que va jugar a fet i amagar i no hi ha qui la trobi.

L’actuació de Donald Trump aquests primers dies de presidència és la prova de com es destrueix de ràpid la democràcia i el marc establert per la comunitat internacional per intentar gestionar els conflictes. En només sis setmanes ha demostrat que la seva única motivació política és el guany econòmic immediat del seu entorn proper, que el seu estil és d’un infantilisme incapaç del més mínim autocontrol emocioivnal i que l’ordre de la postguerra mundial està acabat i els aliats tradicionals són ara estranys a vampiritzar. Si algun dia el president dels Estats Units ha representat el lideratge del món lliure i ha volgut ser exemplar en la defensa de la llibertat, el lliure comerç i la democràcia, avui significa la quinta essència del matonisme extractiu i coercitiu. A més d’hortera i ignorant, Trump és el prototip de qui abusa dels dèbils i és feble amb els forts. 

En la tensa trobada entre Trump i Zelenski, un periodista va transmetre al president ucraïnès que molts estatunidencs se sentien ofesos pel fet que no hagués dut un vestit sastre. Des que va esclatar el conflicte armat, Zelenski va adoptar la indumentària militar com una estratègia comunicativa brillant, perquè ningú oblidi que el seu país està en guerra i que, malgrat no ser al front, ell també està lluitant. Podria haver triat una indumentària militar de gala i plena de galons, però va preferir la de soldat ras, com a idea d’igualtat, fraternitat, austeritat i mostra de sensibilitat envers el patiment i sacrifici del seu poble. Una vestimenta que, a més, apodera i dignifica la seva imatge per contrarestar el fet d’haver de pidolar constantment ajut internacional.

La CNN connectava en directe amb la Casa Blanca. Tallava abruptament les especulacions de reporters i analistes sobre la trobada per donar pas a la reunió del Despatx Oval, que semblava atapeït de gent. Zelenski i Trump asseguts en dues butaques davant de la llar de foc presidencial, amb Trump fent gala de la seva centralitat en el conflicte entre Ucraïna i Rússia. Quan el vicepresident J.D. Vance, assegut al sofà al costat de Trump, hi va ficar cullerada, l’ambient es va crispar.

Donald Trump ha esbroncat Volodímir Zelenski al Despatx Oval davant les càmeres de tot el món, l'ha acusat d'estar jugant amb una Tercera Guerra Mundial i l'ha amenaçat amb retirar l'ajuda militar estatunidenca davant la invasió russa. Després del penós espectacle, els líders europeus no han trigat a solidaritzar-se amb l'ucraïnès.

Tot i la glaçada de la nit i un sol que irònicament il·luminava la ciutat, a Kíiv l'ambient del tercer aniversari es tenyia aquest dilluns de malenconia. Davant les banderes que onejaven a la plaça del Maidan, la gent es congregava per vessar llàgrimes i rendir homenatge als que havien caigut. Les setmanes prèvies havien resultat ser les més fosques i solitàries que la nació havia conegut des de l'inici de la invasió. "Nosaltres, els ucraïnesos, estem sols en aquesta guerra”, era habitual sentir. Als fronts, soldats exhausts es preguntaven: “On són els nostres aliats? A ells els importa poc la nostra sort”. Aquest dilluns han tingut una resposta.

Missatge d'unitat i de suport de la Unió Europea a favor Ucraïna. En el tercer aniversari de l'inici de la guerra i davant dels atacs de Donald Trump, diversos líders europeus s'han desplaçat aquest dilluns fins a la capital ucraïnesa i han escenificat un front comú al costat de Volodímir Zelenski. Així doncs, han anunciat uns ajuts extres a Kíiv de 3.500 milions d'euros, han aprovat el setzè paquet de sancions contra Rússia i han apujat el to contra la voluntat dels Estats Units de deixar al marge d'unes potencials negociacions de pau Ucraïna i Europa. "En un context geopolític desafiant, volem deixar clara la importància de mantenir la solidaritat global i transatlàntica amb Ucraïna. [...] Ens mantenim ferms al seu costat", conclou una declaració conjunta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president del Consell Europeu, António Costa.

En una nova escalada verbal amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, el seu homòleg estatunidenc Donald Trump ha dit que no creu que sigui necessària la seva presència a les negociacions amb Rússia. “Fa tres anys que està en reunions i no s'ha aconseguit res. Per això, sincerament, no crec que sigui gaire important estar en reunions. Fa que sigui molt difícil tancar acords", ha afirmat aquest divendres durant una entrevista a la ràdio de la cadena FOX. I ha afegit que Zelenski "no té cartes" per negociar.

Fins al 20 de gener del 2025 la guerra no deixarà de sobrevolar Europa. Tant en forma de míssils intercontinentals balístics llançats per Putin –una mena d’aperitiu de la seva constant amenaça nuclear– com amb sortides retòriques, com les del general Valeri Zalujni --ex-comandant militar ucraïnès i ara ambaixador a Londres—que no s’està de dir que la Tercera Guerra Mundial ja ha esclatat, però els aliats europeus no se’n volen adonar. Potser sí que la guerra plana sobre Europa, però no es veu que tingui cap intenció d’aterratge. I com n’hauria de tenir, d’intenció, si només falta un mes i tres setmanes perquè Donald Trump es proclami amo d’Occident i alhora amic de Vladímir Putin, amo d'una sisena part del món.

El ministre d'Exteriors d'Ucraïna, Dmitró Kuleba, ha presentat la dimissió aquest dimecres, i s’ha sumat d’aquesta manera a altres titulars de l'executiu que també han deixat el càrrec durant els últims dies per facilitar la que es considera que serà la reforma més important del govern ucraïnès des de l'inici de la guerra i que podria suposar el relleu de la meitat dels ministres. L’objectiu és enfortir el gabinet i eliminar algunes carteres per reduir despeses en temps de guerra. "Necessitem nova energia, i aquests passos estan destinats només a reforçar el nostre estat en diverses direccions", ha dit Zelenski als periodistes.

Un aiguat refresca l'ambient en arribar en marshrutka –un taxi compartit– als afores de la ciutat d'Odessa després de dies d'una onada de calor abrasadora. Als controls de carretera d'accés, uns uniformats comproven que els homes en edat de combatre tinguin tots els papers en regla. La freqüència de cartells patriòtics i militars es multiplica quan un s’endinsa a la ciutat. Molts estan descolorits i s'han convertit en elements fixos del paisatge urbà. Alguns fan crides a no ignorar unes alarmes antiaèries.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va confirmar aquest dissabte que les forces ucraïneses estan lluitant a la regió russa de Kursk i va afirmar que l'operació és part del pla de Kíiv per restablir la justícia després de la invasió del 2022. Fins ara, Zelenski no havia fet cap comentari sobre l'operació, que va començar dilluns passat i que sembla haver agafat l'exèrcit rus amb el pas canviat.

El president rus, Vladímir Putin, ha demanat aquest divendres reprendre les negociacions de pau amb Ucraïna. Des d'una roda de premsa a Minsk, la capital de Bielorússia, el líder rus ha demanat tornar a seure amb Kíiv per arribar a "firmar documents jurídicament vinculants". "Que tornin [les negociacions]! Però que tornin partint de la situació actual sobre el terreny. Nosaltres hi estem disposats", ha afirmat. Putin, però, ha posat en dubte que a la taula de negociacions hi hagi d'haver el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. El mandat del president ucraïnès va acabar el passat dia 20 de maig i això, per al president rus, significa que "la legitimitat del cap d'estat [d'Ucraïna] ha expirat".

Dos oficials de seguretat ucraïnesos han estat detinguts aquest dimarts a Kíiv en relació amb una conxorxa russa per assassinar el president Volodímir Zelenski, segons han informat fonts oficials de la capital. D'acord amb la informació del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU), a més de Zelenski, el cap de la intel·ligència militar ucraïnesa (GUR) Kirilo Budànov, i el del mateix SBU Vasil Maliuk eren objectius del pla.

El ministre d'Exteriors britànic, David Cameron, ha fet un pas més en la retòrica contra l'agressió russa a Ucraïna a l'afirmar que correspon a l'exèrcit de Volodímir Zelenski decidir com utilitza les armes que li envia Londres. Durant la visita que ha fet aquest divendres al president ucraïnès, Cameron també ha assegurat que Kíiv té dret a atacar objectius en territori rus.

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha dit aquest divendres que el seu país "està disposat a acollir una cimera de pau en què Rússia sigui present". Erdogan ha fet l'anunci en una roda de premsa conjunta amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després que tots dos tinguessin una reunió a Istanbul. En la trobada, Zelenski i Erdogan també han tractat possibles intercanvis de presoners entre Kíiv i Moscou i la seguretat de la navegació al mar Negre. Zelenski no trepitjava Turquia des del juliol passat, quan va demanar a Erdogan que mediés perquè Rússia renovés l'acord d’exportació de gra ucraïnès des dels seus ports.

A les portes del segon aniversari de la invasió russa d'Ucraïna, que es commemora el 24 de febrer, cada vegada hi ha més pessimisme a Europa sobre les opcions de victòria d'Ucraïna, agreujades per la perspectiva del retorn de Trump a la Casa Blanca. Una enquesta realitzada en 12 estats membres, constata que l'opinió pública ja no confia en una victòria de Kíiv, però continua fent-li costat. Només el 10 % dels europeus creuen que Ucraïna guanyarà la guerra, el 20% pensen que guanyarà Rússia i un 37% opinen que s'arribarà a un pacte.