L’Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament aquest dilluns els pressupostos municipals per al 2026 en un ple extraordinari, amb els vots favorables del PP i Vox i el rebuig de la resta de grups de l’oposició.

La dreta ha acampat a la seu de la plaça de la Biosfera de Maó i ha capgirat la principal institució de Menorca. L’ala més dretana del PP i la consellera expulsada de Vox van ajuntar forces per assolir la majoria aritmètica al Consell i imposar les seves polítiques. Des del model territorial al de carretera i, ara ja també, a l’identitari.

El diputat Sergio Rodríguez va descriure així l’estratègia de Vox sobre llengua: “Si el catalanisme ha tardat 40 anys a canviar les coses, nosaltres també podem”. De mica en mica i amb la complicitat del PP, el partit ha anat introduint la seva agenda lingüística a les institucions de les Illes. De vegades, trencant consensos històrics. “Hem fet avenços importants, però encara tenim feina”, resumeix una font del partit.

Maite de Medrano, la consellera negacionista de l’actual Vox, del canvi climàtic i dels Països Catalans, ha venut el seu vot trànsfuga, però decisiu, al Partit Popular per poder tornar a aprovar, tot i estar en minoria, els pressupostos del Consell de Menorca per a l’any que ve.

Els regidors del Partit Popular i Vox a Manacor han decidit abandonar aquest dilluns el ple municipal extraordinari del mes de setembre, en un gest polèmic i entre crits de "Viva España" quan es retiraven els dos regidors del grup ultradretà. En principi, la plantada havia estat organitzada pel PP manacorí com a protesta per l'incompliment de l'equip de govern (Més-Esquerra, el PSOE i AIPC) d'un acord del darrer ple.

MÉS per Palma ha denunciat que l'aplicació de la nova Llei urbanística de projectes residencials estratègics impulsada pel PP i Vox suposarà la pèrdua de 1.000 habitatges públics als urbanitzables de Palma, "una retallada flagrant del dret a l'habitatge que afavoreix els grans promotors immobiliaris i debilita l'acció pública".

L'esquerra del Parlament ha fet un darrer intent per evitar que importants extensions de sòl rústic de Palma es converteixin en zones edificables on proliferi la construcció de blocs de pisos. També es vol impedir que es rebaixin els requisits del català a la sanitat. Aquestes dues mesures foren pactades pel PP i Vox a la darrera comissió parlamentària que tramita la llei d'obtenció de sòl. PSIB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han registrat aquest dilluns una petició formal perquè la mesa del Parlament rebutgi les esmenes que els dos partits de dretes que conformen la majoria havien acordat per ampliar l'abast d'una norma que ja era considerada un despropòsit pels ecologistes i formacions progressistes.

Manllevo aquest títol de l’article del llibre de poemes i notes disperses La policia irà de bòlit (Documenta, 2025) de l’eximi Enric Casasses, perquè la prosa poètica de l’autor és una invitació a mirar-se la vida en general, i la vida en català en particular, amb la desinhibició de qui ho veu clar i sap dir-ho, que és el posat que cal adoptar per anar pel món quan triomfen l’histrionisme personal, la indecència política i el feixisme cultural.

Després de l'acord pels pressupostos de les Illes Balears entre el PP i Vox, que l’OCB qualifica de "vergonyós" i que "esdevé un atac frontal contra la nostra llengua", l’OCB considera que la Mesa per la sostenibilitat ha perdut tota credibilitat i raó de ser i ha anunciat que no hi participarà més.

El nou director general IB3, Josep Codony, ha jurat el càrrec aquest dimecres al Parlament. La presa de possessió formal del nou director de l'ens, que va ser triat per la Cambra el 8 d'abril passat amb el vistiplau del PP i Vox, s'ha duit a terme davant la Mesa del Parlament, amb l'absència de les membres socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa, i amb la presència de la portaveu de Vox, Manuela Cañadas.

Després de dos mesos amb respiració assistida, la legislatura ha recuperat el ritme. La reunió que la presidenta Marga Prohens va mantenir amb la direcció estatal de Vox ha donat fruits. Els de Santiago Abascal han esmenat la líder del grup parlamentari, Manuela Cañadas, i han ofert el seu suport a dos decrets llei importants per al PP. D’una banda, el de turisme, aprovat aquest divendres al Consell de Govern, malgrat que desproveït de l’apujada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), proposta estrella de l’Executiu. En paral·lel, el d’habitatge: les negociacions sobre aquest no havien acabat en el tancament d’aquesta edició, però ambdues parts expressen que hi ha bona sintonia. Els populars fins i tot ambicionen aprovar els pressupostos en diferit. Però amb un cost: les lleis de Prohens tornen a estar escorades cap a l’extrema dreta.

El PP i Vox han escenificat avui a la sala de plens del Consell de Menorca el seu apropament després que, ara fa set dies, la consellera ultradretana Maite de Medrano criticàs obertament el seu partit i s’oferís a renegociar amb els populars un acord que “doni estabilitat a la institució i als menorquins”. Una passa que ningú ara no desmenteix i que la tornaria a posar dins el govern del qual va ser expulsada pel president Adolfo Vilafranca l'octubre del 2023.

Poc més de dues setmanes: aquest és el temps que ha bastat per capgirar la política balear i consumar el divorci del Govern del PP i Vox, només un any i mig després d’haver signat els acords de governabilitat. “Hi ha una sensació de joc brut, de desconfiança i de pèrdua de temps, que s’acumula al renou que s’ha generat durant la legislatura”, assenyalen fonts properes al Govern. “Té poc sentit continuar i no estam disposats que cada vegada que se’ls creuin els cables demanin alguna cosa inassumible”, afegeixen.

El Govern de Marga Prohens sabia que tard o d’hora trencaria relacions amb Vox. “Era qüestió de temps”, apunta una font de l’Executiu. Els xocs constants entre els populars i l’extrema dreta han estat la tònica del primer any de mandat de la presidenta, una tensió crònica que ella va definir com a “renou”. A mesura que avançava la legislatura creixien les veus que presagiaven un final abrupte per a l’aliança. El que ni Prohens ni el seu entorn esperaven és que aquesta ruptura vingués imposada des de Madrid, i per mà de Santiago Abascal, sense que ni el Govern ni Vox Balears n’estiguessin previnguts.

El Govern encara no ha derogat la Llei de memòria, però ja l’ha deixat esllanguir. Com també, malgrat que assegura que la vol mantenir, la Llei de fosses. Encara que els projectes adjudicats durant l’anterior legislatura han continuat endavant, l’Executiu no ha nomenat els tècnics de la comissió de Fosses, un òrgan bàsic per dur el control de les actuacions d’acord amb la norma. Mentre les entitats memorialistes denuncien falta d’informació i comunicació, diversos professionals consultats admeten que sovint treballen al marge del Govern, que va suprimir la Direcció General de Memòria i ja ha canviat dues vegades de responsable del departament. La difusió de la memòria democràtica, el control i el diàleg amb la societat civil sobre les polítiques que duen a terme i l’atenció psicològica de les víctimes són les àrees en les quals nombroses fonts consultades han criticat haver-se trobat amb més problemes d’ençà del canvi de color polític del Govern.

El canvi de data de la Diada de Mallorca al 12 de setembre que proposa el Consell genera recel a l'Obra Cultural Balear (OCB), que ha presentat al·legacions a l'informe que l'avala. "Es basa en un expedient d'aprovació ple de dubtes i de possibles irregularitats", ha assegurat Toni Llabrés, jurista i vocal de la junta directiva de l'OCB. Cal destacar que la decisió de canviar el dia de la celebració s'ha pres amb el criteri contrari de destacats historiadors i de l'oposició. Si tot segueix el curs previst, el canvi de dia es farà efectiu enguany.