El cuiner David Andrés proposa una recepta que tant es pot menjar al principi com al final de l'àpat. És així de versàtil fer servir el meló completament, i afegir-hi alguns ingredients que en realcen encara més el gust.

El cuiner David Andrés (Igualada, 1987) compara la seva feina de cuiner amb la de jugador d’hoquei, disciplina en què va destacar i amb la qual va arribar a guanyar dues vegades el campionat d’Europa. Cada servei és un partit, en què s’excel·leix gràcies al treball en equip, els bons entrenaments previs i les tàctiques estudiades. I llavors els gols arriben, un darrere l’altre: actualment el gran menú de degustació és l’opció més demanada (145 €) i les taules estan plenes, tant en el servei del migdia com en el de la nit, moment en què la sala s'omple cada vegada més d’un públic jove. Per continuar, el punt físic actual d’unió de les dues disciplines que el cuiner estima (cuina i hoquei) són la jaqueta de cuiner i les seves vambes verdes, que portarà als peus durant anys. Primer, perquè en té cent parells comprats; més ben dit, regalats per la seva parella. En segon lloc, perquè li fan pensar en l'àvia, la persona que més estima del món, la que sempre li ha dit que ha de tocar de peus a terra fins i tot quant tot va vent en popa. Mirar avall, veure'n el color verd mentre cuina, vol dir pensar en l'àvia i, alhora, la humilitat. Com que es defineix com a competitiu, aspira a un objectiu que voldria proper: aconseguir la segona estrella Michelin per al Via Veneto, el qual n’ostenta una de forma ininterrompuda des del 1975. David Andrés surt a guanyar quan cuina, diu, però amb els valors que tant ha après en l'hoquei: la humilitat i el treball en equip.