La primera Transició espanyola –la del franquisme a la democràcia tutelada– va quedar resumida en un pit de dona: un dels de Susana Estrada, que, amb naturalitat, el febrer de 1978 el va alliberar davant del llavors alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván. El viejo profesor va entomar la rebel·lia del mugró de l'actriu, musa i vedet sense escarafalls durant l'acte de lliurament d'un premi amb què el diari Pueblo la va reconèixer. La premsa estrangera va reproduir la instantània i en un excés habitual de la professió, va titllar l'actitud d'Estrada de símbol de les noves llibertats de l'Espanya postfranquista, quasi democràtica. Va ser un miratge, és clar. Perquè mentre espanyols, andalusos, bascos, catalans i gallecs en quedaven hipnotitzats, es va consumar "la transició com a derrota", segons les paraules de Gregorio Morán.