Encara no és oficial, però ben aviat ho serà: Javi Puado renovarà amb l’Espanyol. Després de molts mesos d’incertesa i de rumors, el segon capità blanc-i-blau, que finalitza contracte el 30 de juny i que ha estat lliure per negociar el seu futur des de l'1 de gener, continuarà vinculat al club de la seva vida. D’ofertes, no n’hi han faltat, però ni Sevilla ni Reial Societat ni els petrodòlars de l’Aràbia Saudita han convençut el màxim golejador de l’Espanyol, heroi de l’ascens del curs passat i de l’agònica permanència d’enguany, segellada amb una diana i una assistència del punta barceloní contra el Las Palmas.

Abans de l’arribada de Chen Yansheng, a l’àrea esportiva de l’Espanyol se li exigia fer miracles amb economies de guerra. El deute que va arrossegar durant anys l’entitat obligava a malvendre la major part del talent i limitava la capacitat d’inversió en reforços. El club va adaptar-se a aquell complex escenari, fins al punt de mantenir-se durant gairebé tres dècades a l’elit. Sobreviure a Primera sense diners per invertir en reforços serà el gran repte de Fran Garagarza, l'actual responsable esportiu d'un Espanyol que començarà la Lliga aquest dilluns al camp del Valladolid (19 h, DAZN).

Els pericos som pocs i mal avinguts. Fa uns anys vaig escriure que l’únic que ens unia era el minut 21. La resta, baralles i desavinences. Ara, però, hi ha plena coincidència en dues coses molt importants: tots volem que Chen vengui el club (i a qui el vengui ha passat a un segon pla perquè és gairebé impossible fer-ho pitjor) i tots volem l’ascens. Dos grans desitjos que són variables independents. En cap cas l’ascens canviarà la necessitat de tenir un altre propietari. En cap cas la venda serà un consol si seguim a Segona. Necessitem pujar. Necessitem vendre. I cap de les dues coses depèn de nosaltres ("nosaltres" som els socis i aficionats, els qui de veritat patim, als qui diumenge ens va costar agafar el son).

Fran Garagarza és un home pragmàtic. "No som un club de Primera, som un club de Segona que ha estat a Primera i que ha baixat dues vegades en quatre anys”, va sentenciar al pòdcast Arquitectos un parell de setmanes enrere. El de Mutriku és el sisè director esportiu de l’era Chen Yansheng, i sap bé què és aconseguir l’ascens sense abusar de despeses. Va treballar a l’Eibar durant deu anys, i el club va arribar a Primera Divisió l’any 2014 després d’encadenar dues promocions tot i les seves limitacions econòmiques.

Com sempre, pocs i mal avinguts. La polèmica de la setmana –en un context de tristor i mediocritat absoluta– han estat unes declaracions del director esportiu, Fran Garagarza, on deia moltes coses interessants, però de les quals alguns mitjans que el tenen en el punt de mira des del primer dia van destacar aquest titular: l’Espanyol és un equip de Segona. Aquesta afirmació ha aixecat una gran polseguera en l’entorn perico.

Ara que som a Segona hem de callar i agrair. Qualsevol aparició nostra als mitjans convencionals (públics i privats) és un regal sorpresa que celebro amb alegria. Normalment, són males notícies perquè és el que generem. També n’hi ha alguna de bona que confiem llegir, sentir i veure aquests dies, com ara que l’Espanyol, tot i la seva profunda crisi, és el club català amb més abonats. 

La història moderna de l’Eibar, que va irrompre a Primera el 2014 encabit en un municipi de tan sols 27.000 habitants, no s’entén sense la figura de Fran Garagarza (Mutriku, 1969). Aquest basc, que ja és oficialment el nou director esportiu de l’Espanyol (firma per a les properes quatre temporades, fins al 2027), buscarà repetir a l’Stage Front Stadium bona part dels miracles que va obrar a Ipurua, on en una dècada va convertir un modest equip de Segona B sense experiència a l’elit en un club capaç de resistir set cursos consecutius a Primera. L'acompanyarà Ángel Catalina com a secretari tècnic. Arriba procedent del Deportivo Saprissa de Costa Rica. Anteriorment havia ocupat càrrecs de responsabilitat a l'Almeria, el Betis i el Valladolid.