L’elecció de Limak per a la remodelació del Camp Nou va generar sorpresa en el sector de la construcció. L’empresa turca es va diferenciar de les altres que optaven a la licitació perquè prometia escurçar terminis i executar l’obra a un preu molt assequible. Mentre les constructores espanyoles demanaven 1.300 milions d’euros, Limak es comprometia per escrit a fer-ho per menys de 1.000. Un caramel molt llaminer que el president Joan Laporta va acceptar de bon grat, i que, per a Limak, suposava la seva porta d’entrada a l'Europa occidental.

És divendres a la tarda, el sol es va ponent i un dels pisos situats a la dotzena planta d'un edifici del carrer Felipe de Paz, al barri barceloní de les Corts, encadena visites. Quan l'ARA arriba a la porta de l'habitatge, en surten dos joves que saluden tímidament. Èric Cerveto els acompanya al replà i quan ja no el poden sentir, diu: "Necessiten imatges per crear els seus continguts i jo de tant en tant els obro casa meva". Tenir les obres del Camp Nou a la vista des del balcó del pis que lloga amb la seva parella i un amic li ha canviat la vida. No fins al punt de deixar una feina que l'apassiona –business developer de maquinària industrial–, però sí per organitzar-se els dies a partir d'una iniciativa que l'ha dut a acumular milers de seguidors a diverses plataformes. El producte estrella, a causa del qual s'ha hagut de fer autònom per cobrar factures, no és gaire elaborat, però funciona com un tro: un streaming estàtic de l'evolució dels treballs per convertir l'estadi del Barça en una joia arquitectònica del segle XXI.

Un taxi de Barcelona aparca en el petit tros de carretera que es desvia de l'avinguda Joan XXIII per anar al Tanatori de les Corts. El taxista baixa del cotxe, agafa una estora del maleter i es dirigeix cap a la muntanyeta de gespa que té vistes a la remodelació del Camp Nou i la Masia del Barça. Allà es posa a resar de genolls en direcció a la Meca, que queda a milers de quilòmetres més enllà del que serà la zona de la grada lateral del futur estadi blaugrana. Quan ha finalitzat el res, el taxista recull l'estora, la torna a guardar en el maleter, engega el cotxe i marxa.

"Hi ha veïns que, des que el Barça va inaugurar a principis de desembre la pedrera en els terrenys del Miniestadi, van amb mascareta dins de casa a causa de la gran quantitat de pols que es cola, fins i tot, amb les finestres tancades", explica a l'ARA Andrés Quílez, president de l'Associació de Veïns de Sant Ramon Nonat. Els habitants del bloc de pisos del carrer Cardenal Reig que està situat just davant sovint es veuen empesos a tancar les finestres i a no sortir al balcó, sobretot quan el vent bufa cap a l'edifici. L'origen d'aquesta pols és la pedrera que el Barça ha inaugurat fa pocs dies en aquest descampat per reciclar el ciment i l'acer extrets de les demolicions de la tercera graderia del Camp Nou amb l'objectiu d'utilitzar-los durant la segona fase de les obres: la de construcció.

“Als contractes de construcció, per conveni, es treballen sis dies a la setmana, un màxim de 12 hores. I això és així”. Amb aquesta afirmació contundent, la vicepresidenta institucional del Barça i responsable de l’Espai Barça, Maria Elena Fort, normalitzava les jornades excessives dels obrers que treballen a les obres del nou Camp Nou, en una entrevista a El Periódico després que aquest diari destapés la situació a través d’una investigació de cinc mesos. La directiva es mostrava sorpresa per les acusacions d’“explotació laboral” en les subcontractacions que fa servir el constructor turc Limak, a qui s’ha encarregat l’obra. Fort remarcava que aquests horaris s’ajusten al conveni del sector, unes declaracions que el text d’aquest document contradiu clarament.

Ara mateix, una vegada finalitzat l'enderrocament complet de la tercera graderia, el Camp Nou ofereix una imatge mescla de malenconia i apocalipsi. Sense la pell i l'alçada habituals, l'edifici sembla una obra pròpia del brutalisme arquitectònic més extrem i alhora desprèn una estranya bellesa. Però, en qüestió d'un any i un mes, el període que va des d'ara fins al novembre del 2024, la constructora Limak està segura que podrà remodelar les dues primeres graderies de l'estadi perquè siguin aptes per acollir 65.000 espectadors i que l'estructura de la nova tercera graderia ja estigui acabada, malgrat que no estarà operativa. L'empresa turca i el Barça, que diuen que les obres avancen segons el previst, estan convençuts que la pilota tornarà a rodar al Camp Nou d'aquí aproximadament 400 dies.

Un dels objectius imprescindibles que tenia la junta directiva de Joan Laporta en el procés de remodelació del Camp Nou era aconseguir les llicències de construcció per part de l'Ajuntament de Barcelona que li faltaven per poder aixecar la nova estructura de l'estadi blaugrana. Fins ara, el Barça només comptava amb les llicències de demolició, que li havien permès enderrocar part de la tercera graderia del gol sud el desembre passat i que han continuat, ja amb la constructora turca Limak com a guanyadora de la licitació, des del juny amb la demolició de la tercera graderia sencera, entre altres obres que s'estan realitzant al temple blaugrana.

"No podem donar més informació perquè l'empresa ens ha demanat confidencialitat" és una frase recurrent en la història contemporània del Barça. Tots els presidents recents, en algun moment, l'han fet servir com a argument per no explicar detalls sobre alguna operació, malgrat que el club blaugrana és propietat de gairebé 150.000 socis. Els últims casos destacats en què el Barça, ara sota el mandat de Joan Laporta, ha expressat la impossibilitat de desvelar aspectes de grans contractes han estat els acords amb la constructora turca Limak per a la remodelació del Camp Nou i amb l'empresa sueca Spotify com a patrocinador principal de les samarretes de joc i d'entrenament dels primers equips masculí i femení de futbol i per posar el nom del Camp Nou.

Una bona part dels veïns de les Corts propers al perímetre del Camp Nou estan molestos i indignats amb la manera com s'estan portant a terme les obres de remodelació de l'estadi blaugrana. "En les reunions que hem fet amb el Barça ens van dir que respectarien els horaris de les obres. Doncs que els respectin!", sentencia a l'ARA Andrés Quílez, president de l'Associació de Veïns de Sant Ramon Nonat. "Tenim fotografies i vídeos de maquinària movent-se pel recinte del Camp Nou més enllà de la una de la matinada, i això no es pot permetre! Molts veïns han vingut a queixar-se", afegeix. A banda de les proves amb les quals compten els veïns, el mateix Ajuntament de Barcelona va poder comprovar, tant una nit d'agost com la nit del dijous 14 de setembre al divendres 15, que hi ha hagut activitat no autoritzada fora dels horaris permesos.

"Atenció a les emocions", ens adverteix el director de comunicació del Barça mentre els periodistes enfilem el túnel de serveis que hi ha a la confluència del gol sud amb la tribuna del Camp Nou. L'advertència no és exagerada. La imatge queda gravada a la retina: és un Camp Nou apocalíptic. On hi havia la gespa del terreny de joc ara hi ha grava, tanques, runes i camions. I, si mires amunt, descobreixes que s'ha enderrocat la meitat de la tercera graderia de l'estadi –des del gol sud fins a la meitat del lateral– i que a les estructures que queden dretes pràcticament ja no hi ha seients. De totes maneres, encara aguanten alguns dels de color groc que van formar el lema "Més que un club" a la segona graderia del lateral. Tres grues enormes que treballen a l'interior de l'estadi i dues que ho fan des de fora completen l'impactant paisatge.

Una obra de dimensions gegantines com la remodelació del Camp Nou ha de conviure per naturalesa amb el fet que qualsevol turbulència geopolítica o econòmica en l'àmbit mundial la pugui afectar. Per exemple, la invasió russa a Ucraïna ha comportat un encariment del preu dels materials i una pujada dels tipus d'interès. A més, el Barça ha buscat companys de viatge a l'estranger, una decisió que comporta que encara s'hagi d'estar més pendent d'allò que passa a escala planetària. El finançament de l'Espai Barça prové dels Estats Units, amb els fons inversors Goldman Sachs i JP Morgan al capdavant, i l'empresa constructora que està portant a terme les obres, Limak, és turca.

Fa calor, el Camp Nou ja està en obres i als seus voltants hi ha molt menys moviment de l'habitual. "Ja ho veus, no entra ningú", diu el pare de la família Abdul a les 11 d'un matí d'un dia entre setmana. "Des que no hi ha partits del Barça i el Tour del Camp Nou està tancat, les nostres vendes han disminuït entre un 85% i un 90%", informa amb cara de resignació, però sense perdre l'alegria. Ell és el propietari de la BCN Souvenirs Store del carrer Riera Blanca, on ven productes no oficials relacionats amb el Barça. Al local del costat hi ha una altra botiga que es dedica al mateix, també buida, i una mica més enllà, una de telefonia mòbil. M'hi acompanya i a l'arribar-hi apareix el fill de la família, que l'ajuda amb els negocis. "En aquesta botiga abans veníem souvenirs de Barcelona, però com que gairebé no hi ha turistes al Camp Nou, l'hem reconvertit i ara ens dediquem a vendre mòbils", explica el petit dels Abdul.

"Está prohibido hacer y/o distribuir fotos y videos de las obras que se vienen realizando en el Spotify Camp Nou", diu en castellà, anglès i turc un cartell enganxat en diverses entrades del recinte blaugrana. El rètol, plastificat, porta la firma de Limak, la constructora turca que s'està encarregant de la remodelació de l'estadi del Barça. Un dels punts on es pot trobar és a l'accés 18 del Camp Nou, ubicat a la travessera de les Corts. A banda de les prohibicions esmentades en tres idiomes, el cartell també inclou el senyal de prohibició amb una càmera de vídeo, una altra de fotogràfica i l'ocellet de Twitter a l'interior. "No video/sound recording, social media coverage or photography [no es poden enregistrar vídeos o àudios, publicar-ho a les xarxes socials o fer fotografies]", insisteix.