"Sort que va venir Hugh Grant a la llotja –explica a l'ARA un dels assistents a la zona noble de l'Estadi Olímpic Lluís Companys al Barça - Athletic Club del dissabte 24 d'agost–. Va ser l'únic que va aconseguir tranquil·litzar l'emprenyada que Laporta portava a sobre", afegeix. Des que l'actor va aparèixer a la vida del president blaugrana, el dia a dia del Barça s'ha fet lleuger. En una setmana l'afició culer ha deixat de banda l'ateisme dels últims temps i ha començat a creure en el politeisme de Hansi Flick, Lamine Yamal i Dani Olmo.

Fa poc més d'un any, quan el Barça va fitxar Ilkay Gündogan, es van omplir pàgines i tertúlies elogiant el jugador. El seu currículum era impecable: capità del City de Guardiola, que acabava de guanyar la Champions, i de la selecció alemanya. Un tipus educat, competitiu, discret, centrat. Dels 53 partits que va disputar l'equip de Xavi, l'alemany en va jugar 51, incloent-hi, per exemple, l'eliminatòria de la Copa del Rei al camp del Barbastre. És a dir, que objectivament no es poden posar en dubte ni la seva professionalitat ni el seu compromís. Un any després, Gündogan no només és qüestionat, sinó que és el mateix club qui està promovent i divulgant que la seva sortida seria molt avantatjosa. L'estan pressionant, vaja, perquè guilli. Igual que van fer fa dos estius amb Frenkie de Jong.

En l'accidentada campanya 23-24 del Barça, Ilkay Gündogan va ser un pilar fonamental. El futbolista alemany, experimentat i talentós, va ser l'únic amb fitxa de la primera plantilla blaugrana que no es va lesionar. Imprescindible per a Xavi Hernández des del primer dia, va fer tots els papers de l'auca per estabilitzar la zona de mitjos. Va ser capaç tant de cobrir les mancances a la base –derivades del rendiment pobre d'Oriol Romeu– com d'acostar-se a les proximitats de l'àrea rival per compensar les absències de Pedri i Gavi en l'abastiment ofensiu. A més, servia habitualment córners i faltes laterals, cosa que el va ajudar a arribar a les 14 assistències, una xifra que va completar amb 5 gols anotats en un total de 51 participacions. Només la irrupció de Lamine Yamal li va fer ombra a l'hora de triar el millor exponent d'un curs en blanc.

Només feia un parell de mesos que vivia a Barcelona quan Ilkay Gündogan va deixar rajar la seva frustració després que el Reial Madrid remuntés el clàssic de Lliga. "No he vingut aquí per perdre aquest tipus de partits". En un club com el Barça, en què els jugadors no acostumen a sortir gaire dels habituals tòpics postpartit, sentir parlar així un futbolista de la trajectòria de Gündogan va provocar un petit cisma. Internament es va resoldre fent pinya amb l'alemany i acordant que el missatge que s'havia d'enviar de portes enfora era que només havia volgut expressar la seva frustració després d'una derrota dolorosa. Gavi, amb unes declaracions més afins al seu tarannà volcànic, també havia sigut cristal·lí en el postpartit: "No podem estar així d'empanats".

Rivaldo xutava des de mig camp i la posava a l’escaire. Gündogan amb prou feines arriba a porteria des del córner. Rivaldo tenia un canó a la cama que li va donar la Pilota d’Or. Gündogan falla penals i ni guanyant triplets arriba als podis dels grans guardons. Rivaldo feia arrencades des de camp propi i podia driblar mig equip rival. Gündogan té en cursa llançada la potència d’una Roomba. Rivaldo només alçava la veu pel seu sou i la seva posició al camp, Gündogan reclama compromís i orgull. Rivaldo, bolsonarista declarat; de Gündogan esperem algun dia postulats civilitzats i socialdemòcrates.

Perdre un clàssic a casa cou molt: costa guarir les ferides i pair el disgust. Per acabar d’amanir bé el plat amarg, només calia afegir-hi les declaracions a cor obert d’un competidor nat que ve d’aixecar un triplet amb, justament, Pep Guardiola. No és estrany que a Gündogan li grinyolin alguns usos i costums del vestidor blaugrana, perquè la història recent del seu nou club no té res a veure amb el context consolidat, pletòric i farcit de petrodòlars del Manchester City. Quan baixes del Rolls Royce i puges al Panda tunejat, pots endur-te sorpreses desagradables. La mentalitat impertorbablement guanyadora i obsessivament perfeccionista d’un equip aspirant a tot no es forja en quatre dies. Ara bé, amb els dos títols del curs passat, els fonaments haurien de ser més sòlids, i els lideratges al camp, més clars. 

Malgrat que va ser recompensat amb un sucós contracte per un futbolista que acaba de complir 33 anys, Ilkay Gündogan va fer una gran aposta personal per venir al Barça i a Barcelona. Era un "somni", tal com ha expressat l'alemany d'ascendència turca en més d'una ocasió: la darrera, en la gala de Pilota d'Or que va coronar Aitana Bonmatí i Leo Messi. Una cerimònia en què, fins i tot el seu excompany al City, Rúben Dias, li va oferir pujar a recollir amb l'equip anglès el premi a millor equip de l'any. Gündogan va declinar la invitació, alhora que va protagonitzar una anècdota que va fer bullir les xarxes: durant la catifa vermella es va absentar de la fotografia de bona part de la delegació blaugrana. L'explicació oficial és que en aquell mateix moment el van requerir des de l'organització per anar a fer-se una foto individual.

Les declaracions de Gündogan al final del clàssic obren un debat interessant perquè la crítica no ve de fora, ni és madridisme sociològic, ni hi ha enemic exterior ni conspiració. El capità del Manchester City del triplet, que tothom qui el coneix destaca el seu compromís i honestedat professional, està preocupat: "Vinc del vestidor i després de perdre un partit tan important m'hauria agradat veure més frustració, enuig i decepció. I això forma part del problema".

Uns anys després de deixar la banqueta del Barça, Johan Cruyff feia balanç de les seves darreres temporades com a entrenador. Eren els anys de la Lleva del Mini, i també de fitxatges molt criticats com Escaich o Prosinecki. "Segueixo pensant que era un equip molt bo tècnicament, però que li faltava caràcter per imposar-se en els partits clau". Aquell Barça que va succeir el Dream Team va deixar per al record grans partits de futbol, però es va quedar sense títols en quinze dies. Dues derrotes contra l'Atlètic de Madrid i una contra el Bayern l'allunyaven de la Lliga, la Copa i la UEFA. Les paraules de Cruyff són equiparables al discurs que va fer Gündogan dissabte, després de perdre el clàssic contra el Reial Madrid, criticant que a l'equip li havia faltat ambició i capacitat de reacció a la segona part, sobretot en el moment que els blancs van aconseguir l'empat.

Queda tot just una setmana perquè comenci la Lliga. Els 20 equips de Primera Divisió ultimen els preparatius de cara a la competició. Són dies intensos als despatxos, on les negociacions per comprar i vendre futbolistes estan a l'ordre del dia. Ja s'han fet moltes incorporacions, gairebé un centenar, i més que n'hi haurà fins que es tanqui el mercat d'estiu a finals d'agost. Però, a set dies perquè arrenquin els partits oficials, només una quarta part dels fitxatges tenen el vistiplau per poder jugar. La culpa, en la gran majoria dels casos, és del fair play financer.

Com ha costat poder veure el debut d'aquest Barça. Si el primer partit es va suspendre per un virus, el segon ha començat mitja hora tard, ja que l'Arsenal es va quedar atrapat a la gran xarxa dels embussos de Los Angeles. Tot és gran, a Califòrnia. Els somnis, els estadis i els embussos. També l'ambició d'aquest nou Barça, amb la directiva buscant recursos econòmics ja sigui a Qatar, ja sigui als Estats Units, per poder aspirar a seguir guanyant títols. Però els darrers anys el barcelonisme ja ha entès que tot costa, d'entrada. I en el seu debut, el Barça ha perdut contra un Arsenal que hauria pogut marcar més gols. La defensa blaugrana, encara sense Iñigo Martínez, s'ha esquerdat i ha encaixat cinc gols. Fa mal, tot i que no deixava de ser un experiment contra els gunners, que tenien molt més ritme competitiu a les cames. Era normal veure com anaven com bales per superar un equip on Abde, Dembélé i Balde han deixat detalls. Gündogan i Romeu, en el seu debut, no han tingut el dia.

Ilkay Gündogan tindrà una bona rebuda al vestidor del Barça. El fins ara capità del City es trobarà amb Marc-André ter Stegen, company seu a la selecció d'Alemanya, i també amb un vell amic: Robert Lewandowski, amb qui va compartir vestidor al Borussia Dortmund abans que un fes les maletes cap a Munic i l'altre cap a Manchester. De fet, segons la premsa polonesa, tots dos van parlar sobre el conjunt blaugrana darrerament, quan es van enfrontar la setmana passada en un amistós entre Polònia i Alemanya a Varsòvia. Tant Lewandowski com Ter Stegen formen part de la nova guàrdia del vestidor, un gruix de futbolistes del centre d'Europa que han teixit amistat al Barça. Si abans era el grup encapçalat per Leo Messi, Luis Suárez, Jordi Alba i Sergio Busquets qui portava la veu cantant (Piqué se'n va allunyar una mica els últims anys, ja que la seva relació amb Messi es va deteriorar), amb la marxa de tots plegats el clan del nord és qui protagonitza ara els nous lideratges.

Quan es pregunta a Josep Maria Bartomeu per coses de la seva presidència al Barça, li agrada recordar que durant el seu mandat, malgrat les moltes crítiques per la gestió econòmica i esportiva, l'equip de futbol va guanyar 13 títols i hi van arribar jugadors com Ter Stegen, Luis Suárez, Pedri, Rakitic i Frenkie de Jong. Fins i tot esmenta Dembélé, ara que sembla que el francès finalment arrenca el vol. Però té una espina clavada. Una operació que tenia al sac i que es va esguerrar a última hora pel caprici de l'entrenador: Ilkay Gündogan. Vuit anys després d'aquella incorporació frustrada, el migcampista alemany, d'ascendència turca, acabarà vestint de blaugrana.

El Barça ha aconseguit el sí d'Ilkay Gündogan per reforçar la plantilla de cara a la pròxima temporada. I no és cosa menor: el migcampista alemany ve de guanyar la Premier League, la copa anglesa i la Champions amb el Manchester City de Guardiola. Peça imprescindible i capità del conjunt citizen en el millor exercici de la seva història, ha decidit canviar d'aires aquest estiu i iniciar una nova aventura esportiva i personal a Barcelona, una ciutat que l'encisa des de fa anys. Gündogan, que a l'octubre farà 33 anys, tenia una proposta per allargar un curs més la seva estada a Anglaterra, però finalment s'ha decantat per acceptar l'acord per tres temporades (l'última, opcional) que el Barça, que no haurà de pagar traspàs (però sí prima de fitxatge), li ha posat a sobre de la taula.