El PSOE farà un primer assaig de la seva capacitat d’arribar a acords dijous que ve en el ple de constitució del Congrés, on aspira a aconseguir la presidència de la cambra. En els pròxims dies s’intensificaran els contactes, però la secretària general d’ERC, Marta Rovira, ja ha advertit aquest diumenge en una piulada que els socialistes no poden donar per fet el seu suport. Encara que els republicans han expressat que assumeixen que la presidència de la mesa serà per al PSOE –entre les seves demandes hi ha comptar amb grup parlamentari propi i la presidència d’algunes comissions–, ara afegeixen condicions de tipus polític per donar-li suport. Com Rovira ha apuntat en el seu tuit, la mesa no pot continuar en la línia de l’anterior presidència de la institució, la de Meritxell Batet. “El PSOE no pot donar per descomptats els vots d’ERC a res –ha remarcat la republicana–. Ni a una mesa del Congrés que ha vetat el català, que no ha deixat investigar l’espionatge de Pegasus o que ha encallat la tramitació de la llei d’amnistia”. 

La decisió del Tribunal Constitucional (TC) d'inadmetre sense debat al ple un recurs d'empara de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín perquè se suspengui l'ordre de detenció contra ells vigent a Espanya ha generat malestar a la majoria progressista de l'òrgan. La resolució contenia el vot particular de la magistrada Laura Díaz, que considerava que la decisió (que va prendre la sala de vacances del tribunal) no era urgent i que, en tot cas, el recurs s'hauria d'haver admès. Aquest dijous s'ha afegit a Díaz la jutgessa María Luisa Balaguer, que en una entrevista en el programa Hoy por hoy, de la Cadena SER, ha assegurat que la resolució és "inusual", i ha afegit que, normalment, la sala de vacances no resol "pràcticament res" i molt menys afers "d'aquesta transcendència".

Amb el 90% de l'escrutini superat, les Balears són blaves: el PP ha estat la força més votada a 53 de 67 municipis. Precisament el partit de dretes ha guanyat a les localitats que sumen més habitants, com Palma –amb el 34% dels vots–, Calvià (35%) i Manacor (33,10%), però també als més petits, com Banyalbufar (34%), Escorca (66%) i Estellencs (44%).

La participació a les 18 h ha augmentat respecte del 2019 a les Balears, encara que hi ha dotze municipis on menys gent ha anat a votar en compració amb fa quatre anys. El descens més acusat s'ha produït als pobles de Santa Eugènia, amb una davallada del 5,51%; Búger (-3,8%) i Estellencs (-2,8%).

La calor no frena les ganes d'anar a votar dels residents a les Balears, ja que la participació s'ha mantingut a l'alça també en el recompte de les 18 h. En concret, s'ha situat en un 48,58%, cosa que suposa un augment d'1,18 punts respecte de les generals de 2019. A més, segons l'avanç de participació del Ministeri de l'Interior indica que ja haurien votat unes 386.208 persones. De fet, fa quatre anys les dades de participació en aquesta hora era del 47,40%.

Calor canicular, ventalls, inspiracions profundes i afluència massiva de ciutadans de totes les edats. Aquests són els elements que han definit la primera part de la jornada electoral del 23-J a les Balears. Al col·legi electoral de les Avingudes, des del moment en què han obert les portes s'han registrat coes. Ara bé, les esperes s'han fet menys llargues perquè aquest edifici, on hi ha oficines municipals de l'Ajuntament de Palma, té aire condicionat. "Hem vingut a votar prest perquè d'aquí partim cap a sa Ràpita, a fer un capfico i a dinar amb la meva germana", explica Carla Riera, de 33 anys. Ella, com molts altres ciutadans avui, ha anat a votar amb el banyador i les ulleres de sol posades.

Les històries de la mili han deixat de ser un clàssic de l’entreteniment social, però durant dècades eren un temible recull de despropòsits que amenitzava els sopars de boomers. De la gran aventura vital se n’inferia un asfixiant ambient de caserna amb olor de Zotal i una camaraderia forjada en la jerarquia i la humiliació compartida. Entre les anècdotes clàssiques hi ha la de l’ase detingut per haver clavat una coça a un comandament, la piscina tancada i “arrestada” perquè s’hi havia ofegat algú o la frase: “Para que se joda mi capitán no como rancho ”.

No és una anècdota que l’eslògan de campanya d’ERC sigui “Defensa Catalunya”. L’independentisme català es troba, literalment, en fase defensiva. Queden lluny els anys del Procés, de l’entusiasme encomanadís, en què els sobiranistes exercien una mena de cruyffisme polític –tenir la pilota, jugar a l’atac, sortir i disfrutar–. El 2017 va marcar un canvi de registre. L’eufòria va donar pas a la perplexitat, la repressió va alimentar la ràbia i, després, la pandèmia, el context econòmic i la ineficàcia de la majoria independentista al Parlament han reduït el perímetre dels que creien que Catalunya podia fer una salt endavant en termes de sobirania. D’una banda, els més repatanis han comprat el discurs de “l’engany” i s’han reclòs en l’abstenció; el PSC ha reunit el vot espanyolista i la por al canvi; i els comuns han tornat a la cleda constitucional tot i que abans, per oportunisme, havien flirtejat amb el “procés constituent no subordinat”, malgrat que els únics que possiblement hi creien de debò –Xavier Domènech i Jaume Asens– ja han estat apartats de la vida política.

L'arribada constant de gent que sol·licita el vot a distància a les oficines de Correus d'Urquinaona testimonia que les crides a la participació en les eleccions del 23 de juliol han fet efecte. Molta gent marxarà de vacances amb la feina feta i haurà votat molt abans del dia de les eleccions: alguns, fins i tot, abans de l'inici de la campanya electoral. El termini per demanar el vot per correu no s'acaba fins al 13 de juliol i, tot i això, ja s'han superat tots els rècords: més d'1,7 milions de persones l'han sol·licitat fins ara, segons fonts de Comissions Obreres (CCOO). D'aquestes sol·licituds, 90.000 a Barcelona i unes 120.000 a Catalunya. La dada més elevada fins ara era a les generals del 26 de juny del 2016, quan 1.452.988 persones van votar per correu. A Catalunya, però, les eleccions del 2021 continuen marcant el rècord: en uns comicis en plena onada de coronavirus van haver-hi més de 280.000 sol·licituds de vot per correu.

No és la primera que canvia de partit, però sí la primera dirigent destacada que ja ha completat tot el camí de la triple dreta. Vox ha anunciat aquest migdia en un comunicat un destacat fitxatge per al 23 de juliol: Carina Mejías serà la número 2 de la llista de l'extrema dreta per Barcelona al Congrés. Completa així tot l'arc de la dreta unionista: Mejías va ser diputada del PP al Parlament del 1999 al 2003 i del 2006 al 2010. El 2012, després de quedar fora del Parlament i en ple auge del Procés, va fer el pas a Ciutadans, on també va ser diputada fins al 2015 i regidora a Barcelona fins al 2019. Ara aterra a la dreta radical.