Els EUA estan iniciant la tercera fase de la seva política exterior des de 1945. La primera, formulada pel president Truman, tenia dos objectius: reforçar l’Estat per contraposar-se a l'URSS i promoure la democràcia al món a través de la cooperació. Era la Guerra Freda. Es va prioritzar el desenvolupament de la indústria i la tecnologia als EUA. No estava encara provat que l’economia planificada del comunisme no funcionava. El desenvolupament de la indústria pesada a l'URSS sota els plans quinquennals va ser un èxit, malgrat l’empobriment general de la població. La política industrial de Stalin i la victòria sobre el nazisme forjaven el mite: l’economia planificada “era superior” a l’economia de mercat.

Mentre els líders de les dues superpotències mundials, els EUA i la Xina, es reuneixen en una cimera a San Francisco, molts observadors tornen a la gran simplicitat bipolar del passat. Una nova Guerra Freda! Occident contra tots els altres! Democràcia contra autocràcia! Guanyem-nos el favor del Sud Global! Però el gran historiador suís Jacob Burckhardt ja ens va advertir que ens guardéssim dels “terribles simplificadors”. Per començar a ser savis hem d’entendre que ara vivim en un món fragmentat entre moltes potències grans i mitjanes que no s’arrengleren només en dos bàndols.

En una rara trobada amb una figura empresarial nord-americana, Xi Jinping, el president de la Xina, s'ha reunit aquest divendres amb l'empresari Bill Gates, al mateix temps que funcionaris nord-americans es disposaven a arribar a Pequín en un esforç per reprendre les converses bilaterals.