Un excursionista ha fet una troballa arqueològica aparentment excepcional a la serra de Tramuntana: un petit cap de bou de bronze que, probablement, formava part d’una petita escultura i que podria correspondre a la darrera fase de la cultura posttalaiòtica. La peça, de dimensions reduïdes però molt ben conservada, mostra els trets característics del morro i els ulls del bou, esquemàtics, però recognoscibles.

Aquest dimarts ha arrencat a Mallorca l’operatiu per extreure el derelicte de les Fontanelles, un vaixell tardoromà del segle IV descobert el 2019 per un ciutadà que practicava busseig a només 65 metres de la costa. La intervenció arqueològica, considerada clau per garantir la preservació i el coneixement científic del jaciment, permetrà aprofundir en el comerç marítim i la navegació a l’època romana.

El Parador d’Eivissa ha estat inaugurat oficialment aquest dilluns a Dalt Vila i obrirà les portes als primers clients el 10 de març, després d’una inversió global de gairebé 47 milions d’euros i més de dues dècades de tramitacions i obres.

La descoberta de restes arqueològiques al pati de l’IES Sineu obligarà a modificar la nova construcció que ha de suposar l’ampliació del centre educatiu.

L'arqueòloga Raquel Barceló ha presentat aquest dissabte a Selva el nou joc Joc i Patrimoni - Ludoteca Arqueològica. Aquest projecte innovador d'oci educatiu té com a objectiu "engrescar" infants i joves en la recerca i el coneixement de la història de les Illes Balears "d'una manera divertida i interactiva".

La campanya d’excavació del santuari SN2 el 2025 al poblat talaiòtic de l'Illot ha arribat al final "amb resultats prometedors". L'arqueòloga Raquel Barceló, directora de la iniciativa, ha explicat a l'ARA Balears que durant els treballs s’han pogut documentar "noves estructures i recollir tota mena de mostres" que permetran aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana i els rituals de la societat talaiòtica a Mallorca.

L'equip d'arqueòlegs que fa feina al poblat talaiòtic de l'Illot ha documentat durant les darreres setmanes noves estructures i elements d'interès, entre ells, les restes d'una possible llar a l'interior del santuari. Segons ha informat en un comunicat, la troballa, juntament amb l'estudi de les nombroses peces ceràmiques, ossos i sediments, permetrà ampliar de manera significativa el coneixement sobre el jaciment. L'equip ha conclòs la campanya d'excavació al Santuari 2, intervenció que forma part del projecte 'Cronología y funcionalidad de los santuarios mallorquines y de las estructuras SN1 y SN2 de s’Illot: un análisis multi-proxy', coordinat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.

Les labors de rehabilitació de diversos trams de la muralla del poblat talaiòtic de Son Catlar han permès la identificació d'una porta monumental desconeguda, segons ha informat aquest divendres el Consell Insular de Menorca.

Un dels pilons que es van començar a construir per al futur aparcament de BSM a la Ciutadella de Barcelona va topar amb una cosa inusual: un esquelet de fusta ennegrida. Quan els arqueòlegs van començar a excavar, fa menys de dues setmanes, hi van trobar el lateral d'una embarcació que s'havia enfonsat entre els segles XV i XVI. Amb el derelicte han aparegut pinyes quasi intactes, així com llavors d'avellaners i d'altres arbres fruiters. Les restes, que quan estan descobertes s'han d'anar remullant permanentment amb esponges, pinzells i draps impregnats d'aigua salada, poden ajudar a explicar un dels aspectes més fascinants de la història de Barcelona: la seva relació amb el mar.

Aquest 2025 arrenca una nova investigació arqueològica sobre els santuaris talaiòtics de l'Illot. Es tracta de la segona fase del projecte Cronologia i funcionalitat dels santuaris mallorquins i de les estructures SN1 i SN2 de l'Illot: una anàlisi multi-proxy. La recerca està impulsada per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC-UIB) i l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, amb la participació d'investigadors de diferents centres espanyols i internacionals.

El 10 de març del 1908 es van enderrocar moltes cases dels barris barcelonins de la Catedral, la Ribera, Sant Pere, Santa Caterina i Sant Cugat del Rec per fer-hi la Via Laietana. Molts veïns van ser desplaçats lluny del centre de la ciutat, i d’altres, com Francesc Cambó, van fer molts diners amb la construcció d’aquesta nova via urbana. Es van veure afectades 595 finques, de les quals van ser completament enderrocades 270 (amb uns 2.200 habitatges en total) entre els anys 1908 i 1913. Es calcula que les obres van afectar 10.000 persones. Hi ha fotografies dels últims dies abans de les obres que van canviar totalment el paisatge urbà però no gaire documentació. L’arqueologia pot ajudar a bastir un altre relat, perquè el Servei d'Arqueologia de Barcelona ha desenterrat cinc d’aquelles cases.

Els arqueòlegs han expressat la seva "sorpresa i alarma" per la llum verda a l'estudi d'impacte ambiental del parc fotovoltaic de Binissetí Vell, a Inca, tot i l'informe desfavorable del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

Prop de dos mil anys després de l'explosió del Vesuvi, Dionís torna a exhibir la seva rauxa i bonhomia a Pompeia. El déu del vi, les festes i les orgies ha reaparegut a la ciutat romana gràcies a les excavacions del jaciment arqueològic, que han revelat un gran fris datat entre l'any 40 i el 30 abans de Crist que representa Dionís amb el seu seguici habitual de ballarines, caçadores i sàtirs.

Una societat precolombina de l'Amazònia va desenvolupar "un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any", segons ha descobert un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading, Southampton i São Paulo, a més de col·laboradors bolivians. La investigació s'ha fet als Llanos de Moxos, a Bolívia, una zona de terres baixes al sud-oest de la conca de l'Amazones.

El Consell de Mallorca ha anunciat que compta amb un entrebanc menys per construir el Centre d’Arqueologia de Mallorca a la tanca de Can Domènech, al jaciment de Pol·lèntia. L’equip d’arqueòlegs que des del passat mes de setembre hi realitzava una excavació preventiva assegura que “no s’hi han pogut identificar restes arqueològiques significatives que impedeixin que el projecte s’hi dugui a terme”, segons ha anunciat aquest dimecres la institució insular. S’ha de recordar, en tot cas, que es tracta d’un terreny que forma part del jaciment arqueològic de Pol·lèntia i que, per tant, està catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC). Aquesta figura de protecció és la més restrictiva en matèria de patrimoni i és per això que són nombrosos els experts que posen en dubte l’elecció d’aquest espai per a ubicar-hi una nova edificació i que fins i tot qüestionen si el mateix Consell de Mallorca autoritzaria una nova construcció a un terreny catalogat com a BIC si no en fos el promotor.  

El març de 2025 començarà una de les campanyes d'excavació d'una part del puig de la Morisca, concretament la que delimita les murades i les torres de defensa del poblat que s'hi troba. Es tracta d'una de les actuacions que es duran a terme en el projecte desenvolupat per investigadors del grup ArqueoUIB sobre les comunitats indígenes de Mallorca durant l'Edat del Ferro. Segons explica un dels cinc coordinadors de la proposta, Manuel Calvo, a aquesta zona "hi ha molts de jaciments excavats" i també "té un interès especial perquè s'hi va desenvolupar una part important de la prehistòria de Mallorca i va ser una de les zones en la qual es va interaccionar més amb les comunitats púniques d'Eivissa a l'Edat del Ferro".

Troballa històrica a les Balears. Un equip internacional d’investigadors ha descobert el fòssil d'un carnívor amb dents de sabre, l'avantpassat dels mamífers més antic del món. El fòssil localitzat a Banyalbufar (serra de Tramuntana, Mallorca) és el primer d'aquest grup que es descobreix a la regió mediterrània i té 270 milions d'anys. Una de les seves característiques més impressionants són les grans dents de sabre, típiques d’alguns carnívors prehistòrics.

L'arqueologia avança a passos de gegant gràcies, en part, a les innovacions tecnològiques que han permès fer datacions més precises o revelar misteris i enigmes. Desenterrar objectes o restes humanes o alimentàries ens ha ajudat a comprendre millor el nostre passat. Enguany hem conegut herois anònims que van combatre per a emperadors romans, hem recorregut les restes d'una de les últimes batalles d'Espàrtac, hem esbrinat més coses dels ibers i hem entrat en un espai tan privat com un monestir. No tot són tresors: l'arqueologia també ha permès refutar veritats que es creien irrefutables.