Fa uns dies l’ARA publicava un article titulat "Els editors fitxen els autors en funció dels seus seguidors?" La peça venia motivada, en bona part, pel naixement d’un nou segell editorial, Brunzits, dirigit per la comunicadora Juliana Canet i pertanyent a l’editorial Columna. Brunzits s’ha estrenat amb Fusta i resina, la primera novel·la d’Ofèlia Carbonell, una de les quatre potes del podcast Gent de merda i articulista habitual a la revista Núvol. L’aparició d’aquest segell, que posa l’èmfasi en els autors i lectors joves, va provocar un enfilall de crítiques per part de la creadora Juana Dolores, que, a banda de menystenir la figura de Carbonell, va parlar d’intrusió en l’àmbit literari i va carregar contra els segells que, al seu parer, paguen "qualsevol tertulià mediocre" perquè escrigui "qualsevol merda".

He après una paraula que no coneixia, ultracrepidià, que es refereix a una persona que dona la seva opinió sense saber ben bé del que està parlant. Els ultracrepidians corregeixen a qui sap més sobre un tema i menystenen els valors dels altres per poder destacar. La causa d'aquest "cunyadisme" és un biaix cognitiu conegut com a efecte Dunning-Kruger, segons el qual les persones que tenen menys coneixements i capacitats tendeixen a sobreestimar aquests mateixos coneixements i capacitats. El resultat és que els ultracrepidians no només donen la seva opinió a qui no la demana, sinó que els agrada fer passar els altres com uns ignorants i imposar la pròpia percepció com l'única realitat possible.

"Ja no em considero músic de professió ni de vocació, però volia fer una carta de comiat a aquest món". Aquesta és la motivació que ha mogut Ofèlia Carbonell (Premià de Mar, 1994) a debutar com a novel·lista amb Fusta i resina, el primer llibre de la nova col·lecció Brunzits (Columna) dirigida per Juliana Canet amb l'objectiu de publicar veus joves i inquietes que "busquen el seu lloc al món".