Odile Romero és cap de secció de neurofisiologia i coordinadora de la unitat del son de l'Hospital Vall d'Hebron.

El canvi d'hora va arribar fa quasi un mes i al principi aixecar-se del llit podia resultar més difícil del que és habitual: de fet, està demostrat que el canvi sobtat del nostre rellotge biològic altera el son. Però per a molts adults la falta de son és un problema que dura tot l'any i que pot afectar tant la salut física com la mental. Les investigacions suggereixen que dormir malament de manera crònica augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i problemes metabòlics, i ens pot fer més propensos a patir infeccions. Alguns estudis també han relacionat la falta de son amb la depressió, l'ansietat i altres trastorns mentals. En canvi, dormir prou bé pot ajudar a reduir l'estrès, aguditzar l'atenció i fins i tot reforçar el nostre sistema immunitari.

Descansar bé i durant les hores adequades és una necessitat de les persones, però no totes ho aconsegueixen. Hi ha un segment de població a qui afecta especialment la privació del son: els adolescents. Segons les estadístiques de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària, el 38,5% de les persones d’entre 10 i 19 anys tenen el son de mala qualitat, i el 23,1% té una latència de son –quan costa adormir-se– que supera la mitja hora. Les conseqüències són diverses: “Experimenten més irritabilitat, problemes de conducta, més risc de fracàs escolar i dèficit d’atenció”, enumera Maria Mora, pediatra al Centre de Salut de Santa Catalina. Docents consultats expliquen que, si abans era habitual que alguns joves a primera hora estiguessin un poc cansats, ara directament n’hi ha que estan completament adormits. “És una epidèmia d’insomni”, resumeix Mora.

Tenir dificultats per dormir trastoca la vida personal i laboral. Les persones que ho pateixen van cansades, els hi costa més concentrar-se durant el dia, tenen mal de cap i, fins i tot, estan més irascibles. El camí més curt per posar fi a aquesta situació, i també el més econòmic, són les benzodiazepines, uns fàrmacs que tranquil·litzen i indueixen el son. Van néixer per mitigar els episodis d'ansietat, però també s'utilitzen de forma generalitzada contra l'insomni i altres alteracions que no deixen dormir. Espanya és el tercer país del món amb més consum d'aquests medicaments, el primer d'Europa, i els experts alerten que la seva prescripció està indicada per un màxim d'un mes i que allargar el consum pot comportar riscos per a la salut. "Quan es fa un ús prolongat es genera un cercle viciós que desemboca amb dependència", avisa el director d'AdSalutem Institut del Son, Antoni Esteve, que aconsella revisar el diagnòstic si els símptomes que han motivat el consum d'aquests fàrmacs, com Orfidal o Vàlium, persisteixen al cap de trenta dies de tractament.

La gran majoria sabem que, juntament amb l’exercici i una dieta sana, tenir hàbits de son saludables és una de les bases per a una bona salut. Tot i això, la majoria també sabem que hi ha nits en què ens passa tot el contrari i passem les hores donant voltes al llit. És probable que alguna vegada t’hagis quedat despert fins tard i que només hagis aconseguit dormir sis hores en lloc de les entre set i nou que aconsellen els experts. Potser el teu cervell no ha parat i t’has despertat cada hora o potser has passat tota la nit treballant. 

De ben segur que has notat que, quan no dorms bé, t’aixeques més espès; et costa concentrar-te i et falla la memòria. De fet, la ciència ha demostrat que tenir un son de qualitat és crucial tant per al nostre cervell –millora l’atenció, la concentració i l’aprenentatge– com per a la resta del cos –ajuda a reparar teixits i reforça el sistema immunitari–. Però, què passa quan dormim malament?

Amb horaris comprimits, jornades escolars que comencen a les vuit del matí i l'atracció de les pantalles, no sorprèn que molts adolescents no dormin prou.