El dia a dia d’un home que viu a la Pampa tallant arbres amb la seva destral. La libertad (2001) va ser la minimalista carta de presentació d’un director clau en el cinema d’autor del segle XXI, Lisandro Alonso (Buenos Aires, 1975). Vint-i-tres anys i cinc pel·lícules després, l’argentí culmina la seva carrera amb el seu treball més ambiciós: Eureka és un viatge a través del temps i l’espai que va del western postmodern al thriller eixut, i de la gèlida Dakota del Nord a la selva amazònica, però sempre a través del filtre radical d’un autor que despulla el cinema d’històries i psicologia a la recerca de la veritat de la poesia. L’acompanya en aquesta cerca l’escriptor argentí Fabián Casas, coguionista d’Eureka i de l’anterior Jauja (2014), treballs en què Alonso desplega "una poètica molt diferent" de la de les seves primeres pel·lícules gràcies a la col·laboració de Casas, que l’ha impulsat a "buscar noves geografies i a jugar amb l’ús de la cronologia". Alhora, afegeix, creu haver arribat "al màxim d’experimentació" amb aquests elements. "La pròxima pel·lícula serà més semblant a les primeres; ja he investigat i viatjat prou", assegura.

És un dia més per al Morán, tresorer d’una oficina bancària de Buenos Aires, fins que veu l’oportunitat i decideix robar al banc on treballa. És un cop net, sense violència, i s’endú prou diners per no haver de tornar a treballar mai més. Però el pla no és fugir ni amagar-se. Al contrari, es lliurarà a la policia, complirà la condemna de tres anys de presó (amb bona conducta) i viurà sense obligacions la resta de la vida. Només necessita un còmplice, algú de confiança que li guardi els diners fins que surti de la presó, i serà un company del banc, el Román, que a canvi s’endurà la meitat del botí.

Trenque Lauquen és una petita ciutat de la província de Buenos Aires amb poc més de 36.000 habitants. El seu nom significa llacuna rodona en maputxe i, efectivament, hi ha un llac a la ciutat, tot i que no ben bé rodó. Però Trenque Lauquen també és el títol de la pel·lícula de l'argentina Laura Citarella que arriba aquest divendres a la cartellera convertida en un dels fenòmens cinèfils de la temporada: quatre hores i mitja de misteris superposats que es van entrelligant mentre els seus protagonistes es mouen en cotxe o a peu per Trenque Lauquen i els seus voltants, dos homes enamorats surten a la recerca d'una dona desapareguda, unes cartes amagades en llibres revelen una antiga passió romàntica i una criatura mutant apareix a la llacuna. Les ficcions i les preguntes s'acumulen i l'espectador no sap si està veient una intriga històrica, un melodrama romàntic, una història de terror o una comèdia marciana; en el fons, tant se val.