Amb 18 anys va decidir que entre l'atletisme i el futbol es quedava amb el segon i amb 20 anys ja ha guanyat un Mundial i una Champions (el 25 de maig disputarà una altra final) i ha pujat al podi de la Pilota d'Or. La carrera futbolística de Salma Paralluelo (Saragossa, 2003) avança tan de pressa com la seva gambada en un terreny de joc. No és gaire amant del focus mediàtic, però les seves aptituds futbolístiques descomunals fan que centenars de nenes i nens somiïn amb fer el mateix que ella amb una pilota als peus. En aquest sentit, Salma és l'ambaixadora de Just Eat en el projecte Cómete el juego, que aquest any ha destinat 40.000 euros al futbol base femení estatal.

Si el Barça marca el ritme del futbol femení a nivell de clubs, Espanya ho fa a nivell de seleccions. I els dos equips tenen molt en comú, ja que el combinat estatal està format principalment per jugadores blaugranes. De fet, més de la meitat de les que han sortit d'inici a la final de la Nations League juguen a l'estadi Johan Cruyff. Contra França la selecció ha estat clarament superior i s'ha endut el títol amb les dianes d'Aitana Bonmatí i Mariona Caldentey (2-0). És el segon trofeu internacional consecutiu per a Espanya, després del Mundial obtingut a l'estiu.

Hi ha vida més enllà d'Alexia? La resposta fàcil és sí. Esclar que hi ha vida més enllà d'Alexia. Això va quedar demostrat quan el Barça va guanyar el triplet, amb la segona Champions League de la història inclosa, sense ella el curs passat i se segueix corroborant amb la superioritat que acostuma a derrotar rivals ara que tampoc la té. De la mateixa manera que arriben o es formen estrelles, també en marxen. El club blaugrana ha viscut en el passat recent sortides millorables de mites com Ronaldinho, Jennifer Hermoso, Víctor Valdés, Vicky Losada, Neymar o Melanie Serrano (Messi menja a part) i la vida ha continuat. Però Alexia, és cert, seria diferent. Alexia ha estat la primera gran estrella mediàtica femenina a Can Barça.

Quasi sense temps per pair tot el que va passar en la convocatòria anterior de la selecció espanyola femenina, que va tenir lloc a finals de setembre, Montse Tomé ha donat la seva segona llista, la gran novetat de la qual ha estat la inclusió de Jenni Hermoso. L'exblaugrana no va formar part de l'última convocatòria perquè aleshores la nova seleccionadora va considerar que, d'aquesta manera, se la protegia després del cas Rubiales, una consideració que va molestar Hermoso. "Protegir-me de què? O de qui?", es va preguntar en un comunicat. Ara, la situació està més calmada després dels acords d'Oliva (la Safor) que van comportar la creació d'una comissió mixta formada per les jugadores, el Consell Superior d'Esports (CSD) i la RFEF amb l'objectiu que hi hagi canvis estructurals en aquest darrer organisme.

L'actriu Alyssa Milano va encapçalar l'octubre del 2017 els tuits amb el hashtag #MeToo per denunciar públicament les agressions sexuals que les dones havien patit. El moviment, que va tenir un especial impacte a Hollywood, va convertir-se en una revolució en el món del cinema, que va posar especialment el focus en el productor Harvey Weinstein. La futbolista Alexia Putellas va encapçalar l'agost del 2023 els tuits amb el hashtag #SeAcabó com a resposta al discurs masclista de l'aleshores president de la RFEF, Luis Rubiales, després que hagués fet un petó no consentit a Jennifer Hermoso durant l'entrega de medalles de la final del Mundial femení de futbol. El moviment, que està començant a provocar canvis importants en l'esport espanyol, s'ha estès de forma imparable a altres regions del planeta.

El fet que s'hagi filtrat als mitjans de comunicació la seva declaració davant Marta Durántez, la tinent fiscal, ha molestat Jennifer Hermoso, que ha emès un comunicat mitjançant la seva agència de representació, TMJ. En l'escrit s'assegura: "Les contínues filtracions i la falta de garanties impedeixen que la nostra jugadora pugui portar el procés [judicial] amb normalitat". Així, TMJ, considera que "s'han sobrepassat els límits, que s'han vulnerat els drets bàsics de la Jenni i que se l'ha tornat a exposar davant l'opinió pública sense cap classe de consentiment transgredint els seus drets de protecció de dades".

Els dies posteriors a guanyar el Mundial, les futbolistes de la selecció espanyola van marxar a Eivissa per celebrar l'històric triomf. Però les conseqüències del petó de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso no els van permetre gaudir de la festa com es mereixien. De fet, a Eivissa hi van viatjar també alguns càrrecs de la RFEF molt propers a l'aleshores president de l'organisme. I no va ho van fer precisament per unir-se a la festa, sinó per presumptament pressionar Hermoso i el seu entorn perquè fes algun moviment que rebaixés la pressió mediàtica, social i política que ja estava encerclant Rubiales.

Ni més ni menys que 39 de les millors jugadores del futbol espanyol, 21 de les quals campiones del món, van emetre un comunicat el 15 de setembre en què diuen que no tornaran a la selecció fins que hi hagi canvis estructurals a la RFEF. Ho fan, principalment, per sentir-se segures i per materialitzar la tolerància zero davant persones de l'organisme que han tingut, incitat, amagat o aplaudit actituds que van contra la dignitat de les dones. A més, dijous, Alexia Putellas i Irene Paredes van fer un recital d'arguments -ampliats diumenge- per explicar la seva posició. "Quan prens una decisió tan important com no anar a la selecció espanyola has d'explicar de manera molt clara quins són els motius", sentenciava a la Cope l'endemà, malgrat tot, Santiago Cañizares, exporter del Reial Madrid i el València.

Irene Paredes ha saltat a l'estadi Gamla Ullevi de Göteborg, el mateix escenari on el 2021 el Barça va alçar la seva primera Champions League, amb el braçalet de capitana al braç esquerre. Un símbol que demostra que les jugadores estan guanyant la lluita amb la RFEF. Sota el mandat de Jorge Vilda com a seleccionador, era ell qui escollia les capitanes. Així, després del conflicte de les 15, va treure el braçalet a Paredes i el va donar a Ivana Andrés, jugadora del Reial Madrid, qui va tenir el privilegi d'alçar la copa del món a Sidney (Austràlia). Ara, amb Vilda cessat, han estat les jugadores les que han votat després que els ho hagi demanat la nova seleccionadora, Montse Tomé. La resta de capitanes també són del Barça: Alexia, Mariona i Aitana.

Irene Paredes ha saltado al estadio Gamla Ullevi de Gotemburgo, el mismo escenario donde en el 2021 el Barça levantó su primera Champions League, con el brazalete de capitana en el brazo izquierdo. Un símbolo que demuestra que las jugadoras están ganando la lucha contra la RFEF. Bajo el mandato de Jorge Vilda como seleccionador, era él mismo quien escogía a las capitanas. Así, después del conflicto de las 15, sacó el brazalete a Paredes y se lo dio a Ivana Andrés, jugadora del Real Madrid, quien tuvo el privilegio de levantar la copa del mundo en Sydney (Australia). Ahora, con Vilda cesado, han sido las jugadoras las que han votado después de que se lo haya pedido la nueva seleccionadora, Montse Tomé. El resto de capitanas también son del Barça: Alexia, Mariona y Aitana.

La convocatòria de Montse Tomé va posar entre l'espasa i la paret les 20 futbolistes que prèviament havien demanat no ser convocades fins que es duguessin a terme els canvis estructurals demanats a la RFEF. Amb la decisió de la nova seleccionadora espanyola femenina, la voluntat de les jugadores es va veure coartada per l'amenaça de dures sancions que podien afectar greument la seva carrera professional, també en l'àmbit de clubs. Així, no van tenir més remei que presentar-se a la cita totes les convocades fins que el Consell Superior d'Esports (CSD) i la RFEF van acordar no sancionar aquelles que volguessin marxar de la concentració. Aleshores, Mapi León i Patri Guijarro van tornar a casa.

En ple camí per trobar un punt d'entesa entre la RFEF i les futbolistes internacionals, el màxim organisme del futbol espanyol ha portat a terme una nova maniobra incomprensible a l'esquena de les jugadores convocant-les pels partits de la Nations League sense marge de maniobra per evitar possibles conseqüències legals en una situació de renúncia com la que s'està vivint. D'aquesta manera, el president de la junta gestora de la RFEF, Pedro Rocha, ha menyspreat el comunicat que 39 jugadores -15 de les quals convocades per la seleccionadora Montse Tomé en la llista que va donar ahir- van emetre divendres, en el qual van especificar els canvis estructurals sol·licitats a l'ens federatiu per retornar al combinat estatal. Sense que s'hagi produït cap cessament des d'aleshores en aquest sentit, Rocha ha tirat endavant sense el vistiplau de les campiones del món.

El conflicte entre les campiones del món i la RFEF està immers en un nou episodi desagradable. Montse Tomé, la nova seleccionadora femenina espanyola, ha fet pública la seva primera llista de convocades i hi ha inclòs la majoria de jugadores que van firmar divendres el comunicat demanant canvis estructurals a la RFEF per tornar a la selecció. Fins i tot ha citat les blaugranes Mapi León i Patri Guijarro, dues de les 15 que van rebutjar anar al Mundial. "He parlat amb les jugadores, però no revelaré el que he parlat amb elles", ha afirmat Tomé. "Tinc tota la confiança en les jugadores. Comença una etapa nova i el comptador es posa a zero. Tenim moltes ganes de tenir aquestes futbolistes", ha afegit, i ha assegurat que cap d'elles li ha demanat no anar convocada.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat aquest divendres una querella contra Luis Rubiales per un delicte d'agressió sexual i un altre delicte de coaccions. La notícia salta tres dies després que Jennifer Hermoso, la jugadora de la selecció espanyola, denunciés el president de la RFEF dimarts davant la Fiscalia General de l’Estat pel petó no consentit que li va fer durant la cerimònia de celebració del Mundial. A banda de denunciar, Hermoso va declarar davant Marta Durántez, la tinent fiscal de l’Audiència Nacional. Aquest pas de la màxima golejadora històrica del Barça donava més arguments encara perquè la Fiscalia pugui posar una querella contra Rubiales per aquests fets a l'Audiència Nacional, el tribunal encarregat de portar el procés judicial, perquè el petó no consentit es va produir a l'estranger. Concretament, a Austràlia, on la selecció espanyola va jugar i guanyar la final del Mundial fa poc més de dues setmanes.

Jorge Vilda (Madrid, 1981) passejava la nit del 2 de juny pels carrers del cèntric i animat barri de Binnenstad d'Eindhoven amb alguns integrants del seu cos tècnic i amb la sensació que estava guanyant la partida. L'endemà, el Barça disputaria i guanyaria la final de la Champions League davant el Wolfsburg i 11 de les jugadores blaugranes –tres de les quals pertanyents a les 15– havien acceptat estar disponibles per entrar a la prellista del Mundial que faria pública la setmana següent. Fins i tot, es va permetre el luxe de descartar-ne dues: Sandra Paños i Jana Fernández. La seva ment, ni en el somni més rocambolesc, hauria elucubrat aleshores que tres mesos i tres dies després hauria guanyat el Mundial i hauria estat destituït. Abans d'aquesta destitució, 11 integrants del cos tècnic que el van acompanyar pels carrers de la ciutat neerlandesa dimitirien pel petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso i la seva negativa a dimitir.

L'ona expansiva del petó no consentit de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso ha arribat a altres estaments del futbol espanyol. Com la Federació Catalana de Futbol (FCF), que ha rebut crítiques del president del Govern, Pere Aragonès, i de la portaveu, Patrícia Plaja, per la posició poc contundent del seu president, Joan Soteras (Sabadell, 1948), després del discurs de Rubiales a l'assemblea extraordinària de la RFEF de divendres passat, durant el qual el president suspès temporalment per la FIFA va assegurar que no dimitiria i va dir que Hermoso mentia amb les seves explicacions sobre el petó. Soteras atén l'ARA des de Madrid en una conversa telefònica.

El 22 de setembre del 2022 està assenyalat en vermell al calendari perquè marca l’inici del conflicte entre la RFEF i bona part de les jugadores internacionals. Aquell dia, la bústia de la Federació va rebre un grapat de correus idèntics procedents de quinze futbolistes de la selecció espanyola en què anunciaven que estaven afectades emocionalment per la situació que estaven vivint i que, mentre no es revertís, renunciaven a jugar amb la selecció espanyola. La RFEF va respondre-hi amb vehemència, afirmant que no permetrien que les jugadores qüestionessin la continuïtat de Jorge Vilda i el seu cos tècnic. La guerra freda entre Rubiales i les quinze rebels s’havia convertit en conflicte públic.

El cas Rubiales ha agafat definitivament una dimensió mundial. Aquest dimarts, l'alt comissionat pels Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), Volker Türk, s'ha referit a l'afer a través de la xarxa social X –abans Twitter– i ha desitjat que "marqui un punt d'inflexió en l'esport", un sector en què assegura que "les dones continuen sent objecte d'assetjament sexual i abusos". A més, ha expressat el suport a la víctima, Jennifer Hermoso: "Tots tenim la responsabilitat de denunciar-los, de lluitar-hi, i ens unim a Jennifer Hermoso i a tots aquells que treballen per posar punt final al sexisme i als abusos en l'esport".

La campiones del món han admès en les últimes hores que, malgrat que encara hi ha molt camí per recórrer, "s'han acostat posicions" amb la RFEF, tal com ho va resumir Amanda Gutiérrez des de FutPro, el sindicat majoritari del futbol femení espanyol. Hi té a veure la comissió mixta que s'ha creat a tres bandes (CSD, RFEF i jugadores) per al seguiment dels acords, però també els canvis en l'organigrama exigits per les futbolistes. L'últim d'ells, el cessament d'Andreu Camps, fins ara secretari general de la Federació i mà dreta del ja expresident Luis Rubiales.