El català pràcticament ha desaparegut dels rètols de la seu del Consell de Mallorca. Així ho ha denunciat el conseller de MÉS per Mallorca Joan Llodrà aquest dijous en el ple del Consell, on ha criticat que la institució insular ha substituït una part de la retolació interior i en català de l'edifici principal de la institució per senyals en castellà i, fins i tot, en anglès. El partit ha explicat, en un comunicat, que els canvis s'han fet "de manera selectiva": mentre que indicadors com 'extintor' – que coincideixen en català i en castellà– no s'han modificat, senyals com 'sortida' s'han substituït per 'salida'. Per això, Llodrà ha denunciat que s'hagin fet servir doblers públics per dur a terme aquesta iniciativa. "Pensàvem que podria ser una broma, però ja fa prop de dos mesos que a les plantes superiors de la finca hi ha aquests rètols i creim que és de savis rectificar".

Aquest diumenge, el directe d'Operación Triunfo que s'emet cada dia a YouTube va captar una situació de menyspreu al català. El concursant nominat i expulsat aquest dilluns a la gala dos, Iván Rojo –és de Valladolid– ha criticat que a Mallorca s'atengui en català. "És una llengua cooficial, no oficial. No és la primera llengua", assegurava Rojo, assegut en una de les taules del menjador de l'acadèmia amb els seus companys Max, que és de Catalunya, i Tinho, de Galícia.

La resposta dels directors de Primària de Mallorca a l'acord de pressupostos entre el PP i Vox que introdueix el castellà com a llengua vehicular i eximeix d’acreditar-ne el domini als docents que ocupin places de difícil cobertura (entre altres mesures) ha trigat tres dies. Es va anunciar divendres i en un cap de setmana s’ha articulat un moviment de resposta a través de les xarxes socials que s’ha visibilitzat en una reunió aquest dilluns a la Conselleria d’Educació, en què els directors generals i el conseller Vera han parlat amb els directius sobre el curs 2025-2026. Una part dels assistents s'han posat les camisetes verdes (o peces de roba d'aquest color), el símbol que va emprar la comunitat educativa per mostrar el rebuig a les polítiques lingüístiques del president José Ramon Bauzá i que també ha tornat en els darrers anys gràcies a la campanya ‘la llengua no es toca’.

Eima, adobar, endiumenjar-se, xiuxiuejar, sipar-se (posar camisa dins els pantalons) o babaina. Aquestes són algunes de les paraules que els alumnes de l'assignatura d’Història i Cultura de les Illes Balears de l’IES Son Cladera han recopilat, amb l’ànim de recuperar-ne l’ús. El professor de l’assignatura, Joan Castell, explica que enguany el centre imparteix la matèria per primera vegada. “Ningú mai la triava, però ara la fan nou alumnes”, diu. Aquest centre té un percentatge d’alumnes catalanoparlants molt reduït, un nombre d’estrangers i de nouvinguts molt elevat, i està ubicat en una de les barriades més vulnerables de Palma, motius que donen més sentit a una activitat com aquesta, amb l'objectiu d'aconseguir la integració social i cultural dels joves.

La segona edició del concurs de creació de contingut en català d’informació de proximitat a les xarxes socials, AMIC-Nous Talents, ha celebrat el seu lliurament de premis aquest 1 de febrer a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull | Blanquerna situada a Barcelona.

Les institucions i entitats adherides a la campanya 'La justícia, també en català' han signat una carta dirigida al secretari d'Estat de Justícia, Manuel Olmedo Palacios, per posar en evidència que, malgrat els drets reconeguts i les voluntats expressades, actualment els ciutadans de les Balears continuen tenint greus dificultats per exercir els seus drets lingüístics en l'àmbit de la justícia.

El Govern ha hagut de pitjar l'accelerador per trobar fórmules per corregir l'aprovació de 34 esmenes de Vox gràcies al vot erroni a favor del grup parlamentari popular. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, l'Executiu farà cas de les recomanacions dels jurídics i esperarà 24 hores a publicar el decret llei amb el qual es faran marxa enrere mesures com eliminar el requisit del català a la funció pública, que la llengua pròpia deixi de ser vehicular a l'educació, eliminar les ajudes als migrants i permetre construccions a Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI). Fonts properes al Parlament assenyalen que és la millor manera de poder eliminar els articles que es varen aprovar en la caòtica sessió d'aquest dimarts.

15 centres concertats compten aquest curs amb sis hores més de dotació docent per fer front a la implantació de l'elecció de llengua al primer ensenyament (3 anys), segons consta a un document al qual ha tingut accés l'ARA Balears. D'aquestes escoles, sis també han rebut recursos per participar al Pla de segregació lingüística de Primària. Les que fan doblet són: Aixa-Llaüt, Nostra Senyora de la Consolació (Palma), Can Bonet, Nostra Senyora de la Consolació (Alaró), Sant Alfons Maria de Ligorio i Mare de Déu de les Neus. Totes elles han aconseguit recursos extres per dos camins diferents: els centres participants al Pla disposen de sis hores de docència més per cada grup-aula que hi formi part.

Més de 85 centres educatius de les Illes Balears s'han sumat ja a la campanya 'La llengua no es toca', en defensa de l'ensenyament en català. Ara bé, la implantació per illes ha estat desigual, així com el grau de penetració de la iniciativa a les escoles i als instituts. De fet, a Mallorca ja són el 85% del total els IES que s'hi han adherit, mentre que en el cas dels CEIP són 37 dels 159 que hi ha a l'illa, el 23,3%. A Menorca, de moment, s'hi ha sumat un institut.