Atribueixen a Groucho Marx aquella frase que mai no voldria formar part d’un club que l’admetés com a membre. Jo sovint he d’insistir als meus amics, quan parlam de política i despleg el meu pensament, sovint obertament cafre, que han d’estar tranquils, que en el fons mai no voldria viure en un país governat per algú que pensés com jo mateix. 

En el marc de l'America Business Fòrum (ABF), que té lloc aquesta setmana a Miami, s'ha viscut una de les escenes que ha suscitat més reaccions a través de les xarxes. Es tracta de l'amistosa salutació entre l'empresari i extennista, Rafel Nadal, i el president de l'Argentina, Javier Milei, a qui Nadal saludà amb un "Home, president, com estam!?" al qual Milei respongué: "No et crec! Com va, Rafel? Quin honor!". La trobada va ser als passadissos del recinte on tots dos protagonitzaven una conferència.

Abans que esclatés la guerra a Ucraïna, gairebé el 40% de tot el gas consumit a Itàlia provenia de Rússia. Però el conflicte bèl·lic i les sancions imposades al Kremlin van obligar el país transalpí a trobar altres fonts alternatives de subministrament. Després de Líbia o Algèria, amb els quals Roma ha tancat diversos acords gasístics, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president argentí, Javier Milei, han signat aquest divendres un memoràndum per avançar en un projecte que permetrà produir i exportar gas natural liquat (GNL).

El Parlament italià ha convertit en llei un decret impulsat pel govern de Giorgia Meloni que modifica el procés de reconeixement de la ciutadania italiana. El decret Tajani –anomenat així pel ministre d’Assumptes Exteriors, Antonio Tajani– limita el ius sanguinis (dret de sang) a dues generacions d’estrangers amb ascendència italiana; és a dir, d’ara endavant només qui tingui pares o avis nascuts a Itàlia podrà rebre el passaport. Fins a la setmana passada, el principi legal de ius sanguinis incloïa els descendents de qualsevol persona nascuda a Itàlia després del 1861, data del procés d’unificació. La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda a l’Argentina, on uns 25 milions de persones –més de la meitat de la població– tenen cognoms italians, i on s’estima que entre 40.000 i 60.000 sol·licituds per tramitar la ciutadania quedaran ara descartades o, almenys, en pausa.

El govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

El 1960 –fa tot just, doncs, 65 anys, que sol ser l'edat de la jubilació– el sociòleg Daniel Bell (1919-2011) publicà un text que es deia La fi de la ideologia. Va obrir un debat que, en general, fou seriós, substancial i de molt llarg recorregut; el context comunicatiu d'aquell moment, que ara consideraríem “elitista”, ho permetia (avui es traduiria segurament en un parell d'estirabots a X i dues dotzenes d'insults anònims). Va durar tant, aquell debat, i obtingué tantes rèpliques, que el 1988 Bell publicà un segon text que remetia al primer: Retorn a la fi de la ideologia. El fet que sortís només uns mesos abans de la caiguda del Mur de Berlín, de l'ensorrament del socialisme real, va ser considerat per alguns com una mera casualitat i per altres com un vaticini argumentat similar al que havia fet una dècada abans Emmanuel Todd.

El criptofiasco protagonitzat per Javier Milei ara fa unes setmanes ha tornat a exemplificar l'estreta relació que guarden l'extrema dreta –en especial, els anomenats anarcocapitalistes– i les criptomonedes. El president ultra de l'Argentina va promocionar la divisa digital $Libra tan bon punt es va llançar al mercat. Instants després de veure la llum, el seu valor es va inflar ràpidament per, tot d’una, desinflar-se sota mínims. L'operació va fer que milers de persones perdessin diners: concretament, s'estima que 44.000 seguidors del líder argentí podrien haver estat víctimes de l'operació, malgrat que Milei assegura que "tan sols" n'haurien estat 5.000. "Si vas al casino i perds diners, ¿quina és la reclamació?", es va justificar posteriorment en una entrevista.

Una manifestació contra les retallades de les pensions a l'Argentina ha desembocat aquest dimecres en l'episodi de repressió policial més gran que ha protagonitzat fins ara el govern de Javier Milei. El que va començar com una protesta contra les mesures d'austeritat del president argentí a Buenos Aires va derivar en una batalla campal entre manifestants i policia, amb un balanç de 124 detinguts i 46 manifestants ferits. Un d'ells, el fotògraf Pablo Grillo, es troba molt greu, després de patir una fractura de crani per l'impacte d'una càpsula de gas lacrimogen.

Javier Milei ha inaugurat el curs polític a l’Argentina amb un discurs de 70 minuts a la Cambra de Diputats, on ha fet un balanç del primer any de gestió i una projecció del que ve per a aquest 2025. Davant d’una cambra mig buida –diversos diputats peronistes i d’esquerres han decidit no assistir a l’obertura de les sessions legislatives–, Milei ha batejat el present any com el de la “reconstrucció de l’Argentina”: després d’un 2024 en què es va dir “prou” al “model de la casta”, el curs polític que ara comença servirà per “reconstruir els fonaments” del país. Per fer-ho, el president ultraliberal ha promès aplicar la “motoserra profunda”, que –diu– “no és només un programa de govern” sinó “una política d’estat” de “llarg termini”.

La indignació va escalar aquest dijous a l’Argentina quan es va viralitzar el butlletí oficial del govern corresponent al passat 16 de gener on s’especificaven els requisits per tal que una persona amb discapacitat pugui demanar una pensió per invalidesa. En el text es classificava les persones amb “retard mental” segons el seu coeficient intel·lectual en les categories ‘idiota’, ‘imbècil’, i ‘dèbil mental’ amb els graus ‘profund’, ‘moderat’ o ‘lleu’. Ha estat el compte d’X Arrepentidos de Milei qui ha recuperat el document i l’ha convertit en objecte de discussió.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. En el cas del president argentí, Javier Milei, la fotografia d'Elon Musk aixecant la seva motoserra –literalment– val més que qualsevol altra cosa que s'hagués pogut dir per donar-li oxigen enmig de la crisi política que viu pel cas de la criptomoneda fraudulenta $LIBRA. “El president Milei té un regal per a mi. Javier Milei, de l'Argentina. Sabeu de qui us estic parlant, oi?”, ha preguntat Musk quan ha aparegut com a ponent sorpresa a la conferència ultraconservadora CPAC aquest dijous. Immediatament després, Milei ha aparegut amb una motoserra que ha entregat al multimilionari.

"Si vas al casino i perds diners, quina és la reclamació? És un problema entre privats, perquè aquí l'estat no juga cap rol", va dir el president argentí, Javier Milei, en una entrevista que ha acabat sent més polèmica pel que no convenia dir però es va acabar sabent que pel que realment es va dir. I una de les coses que va dir va ser aquesta, que “si vas al casino i perds diners” a mi què m’expliques. Jo només soc el president de l’Argentina. Veureu que el que no està entre cometes és perquè ho dic jo (i ho llegireu amb una certa mofa). Amb aquestes paraules, les seves, no les meves, el president argentí s’espolsava qualsevol responsabilitat per haver difós els beneficis d’una criptomoneda de la qual va veure totes les virtuts en tres minuts, i que va resultar, curiosament, ser una estafa. Segons ell, però, l’afectació ha sigut mínima, unes 5.000 persones, i "amb unes probabilitats molt remotes que siguin argentins". Amb aquest aclariment, els argentins i els de possibilitats remotes han dormit molt més tranquils. Especialment el president, que fa cara de moltes coses però no de perdre el son. I he de reconèixer que és veritat que, vist així, no s’entén que es faci tant ressò d’un fet minúscul com el de la criptoestafa, tenint en compte les grandeses que ja ha fet i les que pot arribar a fer algú com Javier Milei, que si alguna cosa ha generat des del principi de la seva aparició a l’escena política és confiança. Com a mínim, la d’aquestes 5.000 persones, o les 44.000 segons els organitzadors (allà qui compta és el president, com aquí qui compta és la guàrdia urbana), que també han vist un negoci rodó en l’especulació i el diner fàcil. Per a tots aquests éssers humans, un aplaudiment.

Javier Milei acaba de donar la mesura exacta del seu sentit de l'honorabilitat del càrrec, amb això de difondre els suposats beneficis d’una criptomoneda tres minuts després de ser posada en marxa per “uns amics”. Uns quants inversors que es van creure el missatge presidencial van quedar desplomats. Milei s’ha esbandit les culpes: que ell és un “tecnooptimista” i que mala sort, que això és com quan vas al casino i perds, que la responsabilitat de jugar és teva. Que l’estat no hi ha tingut res a veure, que tot és un afer entre privats. Que ell sigui el president de la República deu ser una qüestió sense importància. Doncs que en prengui nota tota la tropa de propagandistes adoradors de la motoserra: fer cas de la paraula del president de l’Argentina pot suposar, literalment, una ruïna. Amb il·lusió, que deia aquell. Visca el tecnooptimisme.

"Jo no la vaig promocionar, només la vaig difondre". Javier Milei continua xutant pilotes fora sobre la seva responsabilitat en la criptoestafa de $Libra. Aquest dilluns, el president de l'Argentina, a l'ull de l'huracà després d'haver promocionat una meme coin que se'n va anar en orris, ha concedit una entrevista a la televisió Todo Noticias en què, lluny de disculpar-se, s'ha exculpat de qualsevol dany causat: "Si vas al casino i perds diners, ¿quina és la reclamació? És un problema entre privats perquè aquí l'Estat no juga cap rol".

La primera gran crisi del govern de Javier Milei a l'Argentina està vinculada amb les criptomonedes. El president del país llatinoamericà va promocionar dissabte al seu compte d'X el llançament d'una nova divisa digital anomenada $Libra i va argumentar que ajudaria a "incentivar el creixement de l'economia argentina". Després que apareguessin informacions sobre els possibles vincles entre aquest token i les estafes virtuals, però, el dirigent va recular i va esborrar la publicació de suport. Immediatament, el valor d'aquest criptoactiu –la capitalització s'havia disparat fins als 4.500 milions de dòlars– es va desplomar. Ara l'Oficina Anticorrupció argentina investigarà la relació del dirigent amb aquesta iniciativa a petició del mateix Milei.

El govern argentí de Javier Milei ha anunciat aquest dimecres que es retirarà de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per "profundes diferències" amb l'organisme "respecte a la gestió sanitària, especialment durant la pandèmia" de covid-19, segons ha anunciat el portaveu presidencial, Manuel Adorni. "Al costat del govern d'Alberto Fernández (2019-2023), ens van portar al tancament més llarg de la història de la humanitat i a la falta d'independència davant la influència política d'altres estats", ha argumentat Adorni sobre el confinament global de l'any 2020 per la covid, i ha afegit: "Els argentins no permetrem que un organisme internacional intervingui en la nostra sobirania, i molt menys en la nostra salut".

Fa uns dies, en el seu discurs de debut com a vicepresident del govern dels EUA, J.D. Vance va adreçar a la multitud enardida un discurs natalista igualment encès: “Ho diré de manera simple. Vull més bebès als Estats Units d'Amèrica”, va cridar, mentre rebia una ovació. Encara que mediocre, Vance és escriptor i coneix, per tant, la importància de le mot juste: en aquest cas, la paraula clau és simple. Després de molts anys de simplificar el llenguatge fins a buidar-lo de significat, els assessors de comunicació i spin doctors dels partits socialdemòcrates han preparat el terreny a la retòrica dels líders il·liberals, autoritaris o neofeixistes. Es tracta de donar missatges molt breus i molt mastegats: americans, tingueu criatures.

Al llarg de l’any que ara comença commemorarem els cinquanta anys de la mort de Franco. Serà una bona ocasió per veure on érem aleshores i on som ara, com hem canviat en cinc dècades de democràcia, autonomia i creixement econòmic. Aquestes visions retrospectives són ben necessàries, i l’ARA ben segur que hi dedicarà atenció. De fet, fa poc hi podíem llegir un article de l’economista Paul Krugman, que reflexionava, des d’una perspectiva americana, sobre el que ha canviat en els últims vint-i-cinc anys. El premi Nobel d’economia hi començava constatant, sorprès, fins a quin punt l’optimisme que es respirava l’any 2000 s’havia tornat avui "ira i ressentiment".

Ha passat un any d'ençà que Javier Milei va prendre possessió com a primer president liberal-llibertari de l’Argentina. En el discurs inaugural d'esquena al Congrés, iniciava el mandat advertint que venien temps difícils, que el peronisme governant havia deixat “plantada” una hiperinflació i que l’única opció era un ajust econòmic ortodox. "Això impactarà negativament en el nivell d’activitat, el treball, els salaris reals i la quantitat de pobres i indigents”, anticipava sense pèls a la llengua davant d’una multitud que l’aclamava.