El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat part del decret que regula el currículum d’Educació Primària i obliga el Govern a modificar la regulació de l’assignatura de Religió. En concret, la sentència deixa sense efecte l’article 8 de la norma.

La proposta de la Conselleria d’Educació de reduir les hores de lliure disposició dels centres de Primària i assignar-les a matèries troncals genera controvèrsia. “Creure que augmentar les hores suposarà una millora dels resultats acadèmics és una idea errònia, que respon més a la tradició de maçolar l’alumnat, que no a la de millorar l’educació”, opina Mònica Martín, docent al CEIPIESO Pintor Joan Miró de Palma. Ara les escoles tenen 23 hores de lliure disposició cada setmana, a repartir entre els diferents cicles. El curs vinent, si res no canvia, en tindran 8,5. “En aquestes hores els centres que tenim plans innovadors hi ficam els projectes, els ambients d’aprenentatge i les formes pedagògiques més modernes”, assegura Miquel Bujosa, director del CEIP Es Puig de Lloseta.

Quan comencen el curs, els infants de primer de primària de l’escola Turó del Cargol de Barcelona s’han de familiaritzar amb una novetat, l’agenda escolar, que va i torna cada dia del centre a casa a les seves motxilles. És, a més, una agenda especial, que elaboren conjuntament vuit escoles del districte de Gràcia. Cada any, entre totes escullen un tema que cadascuna treballa internament. D’aquesta feina n’acaben sortint uns textos i dibuixos, fets per alumnes, que es reparteixen pels diferents mesos i setmanes de l’agenda i que, per tant, després poden veure els infants de tots els centres implicats.

D’anar a una escola amb 75 alumnes, a anar a un institut amb 1.500. Aquest és un dels canvis que va representar per a Laia Gelabert, alumne de primer d’ESO, el pas de Primària a Secundària. Anava al CEIP Galatzó, l’escola d’Es Capdellà, i va passar a l’IES Calvià, que rep alumnes de diferents localitats del municipi. Amb 11 anys els alumnes passen de ser els més grans a l’escola, a ser els més petits a l’institut on, en molts casos, les formes d’aprenentatge i les metodologies canvien radicalment respecte al que coneixen.

A les Balears hi ha només quatre centres educatius públics que ofereixen la possibilitat de cursar-hi les etapes de Primària i ESO. Són els coneguts com a escola-institut, i hi estan escolaritzats 1.246 alumnes. La resta es divideixen en centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i instituts de Secundària (IES). Aquest model de canvi de centre en funció de l’etapa esdevé un trasbals per als estudiants, que es veuen immersos en un procés d’adaptació accelerat que no sempre s’assoleix amb èxit, amb metodologies diferents de les conegudes fins al moment. De fet, a les Illes la taxa d’abandonament escolar prematur va ser del 18,2% el 2022, segons dades de la Conselleria d’Educació. En aquest context es fa la prova pilot als quatre centres integrats, per estudiar si la continuïtat entre etapes en un mateix centre és eficaç per lluitar contra l’abandonament escolar, com s’ha comprovat. 

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns els decrets dels currículums d'Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat de les Illes Balears, adaptats a la nova Llei d'educació LOMLOE. El pròxim curs 2022-2023 es començaran a aplicar a tots els cursos d'Educació Infantil i als cursos senars de Primària, ESO i Batxillerat, i el 2023-2024 s'incorporaran a la resta de cursos.

Quins són els coneixements de geografia que es tenen a Primària? Saben els alumnes quina és la realitat geogràfica insular? Segons dos estudis publicats pel Grup de Recerca en Educació i Geografia de la Percepció de la Universitat de les Illes Balears, la resposta no és gaire esperançadora, ja que evidencien les limitacions en l'alfabetització geogràfica que tenen tant els alumnes de Primària i com els estudiants universitaris del grau d'Educació Primària.

“Si l’alumne no coneix la llengua, no entén el mestre. Aquest és el primer hàndicap”, diu el portaveu de l’STEI, Pere Pol. A les Illes són molts els nins i nines que, d’entrada, topen amb aquesta barrera a l’escola. “Cada any arriben 2.000 alumnes nous a les Illes, molts amb necessitat d’acolliment lingüístic. És una situació insostenible”, afirma amb preocupació Josep Palou, portaveu d’Unió Obrera Balear (UOB). A les Balears, segons l’Anuari de l’Educació 2019, hi viu el major percentatge de població nouvinguda de l’Estat, un 17,8%. Les Illes són la segona comunitat en alumnat estranger, que no deixa de créixer, sobretot després de la crisi. Davant una realitat tan característica, crida l’atenció que no hi hagi cap programa o normativa específica d’acolliment cultural i lingüístic adreçat ni als nouvinguts més petits, els d’Educació Primària, ni a les seves famílies.

L’Ajuntament d’Algaida ha aprovat la cessió de 2.400 metres quadrats de terrenys al Govern de les Illes Balears per tal que la Conselleria d’Educació i Universitat pugui dur a terme l’ampliació del CEIP Pare Bartomeu Pou.

Els infants amb un trastorn específic del llenguatge són estrangers en la seva llengua. Poden comprendre i es poden expressar, però no amb la fluïdesa que ho fan els altres, perquè no desenvolupen plenament el llenguatge. Sense que cap condicionant social pugui explicar-ho i sense anar lligat a cap problema auditiu, el llenguatge no evoluciona com toca i comencen a parlar més tard. Això i el fet que el sistema educatiu estigui principalment basat en la lectoescriptura són algunes de les causes que explicarien que el 57% dels infants amb algun trastorn específic del llenguatge repeteixin, com a mínim, un curs en l’etapa de Primària. Aquesta és la conclusió a què ha arribat la primera fase d’un estudi duit a terme pel grup de recerca Investigació en Desenvolupalent, Educació i Llenguatge de la Universitat de les Illes Balears (UIB), dirigit per Eva Aguilar, que ja ha publicat la reconeguda revista especialitzada Frontiers in Psychology.

El sindicat CCOO ha reclamat aquest dimarts a la Conselleria d'Educació que apliqui la reducció a 23 hores lectives als professors d'Educació Infantil i Primària i a 18 als de Secundària, segons el que estableix la nova llei 4/2019, aprovada el passat 8 de març.

Un 14% dels estudiants de primer d’ESO repeteixen curs. En el cas dels al·lots, la problemàtica s’accentua encara més i creix fins al 16,3%. A Primària, aquesta tendència segueix la mateixa línia: repeteixen més nins (6,7%) que nines (5,1%) a segon curs. Als centres públics, la xifra se situa en el 7%, mentre que en els concertats és lleugerament menor. Aquestes dades, que no deixen gaire bon regust de boca en l’estat de l’educació illenca, les recull un estudi realitzat per la doctora en ciències de l’educació per la Universitat de les Illes Balears Belén Pascual i que forma part de l’ Anuari de l’educació de les Illes Balears 2016, presentat aquest dimecres.