El doctor en Física i catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Damià Gomis, ha alertat aquest dijous que els efectes del canvi climàtic ja són visibles a les Illes Balears i continuaran accentuant-se fins a finals de segle si no s’adopten mesures contundents per frenar-los. Ho ha exposat en una conferència organitzada per l’Acadèmia del Clima, on ha detallat les tendències que mostren cap a on evoluciona el clima de l’Arxipèlag.

Arran d'un problema tècnic, el parapentista Peng Yujiang va acabar xuclat per un corrent ascendent que el va portar fins a 8.598 metres d'altura, segons el mitjà xinès Guangming Daily. Malgrat aquest viatge inèdit, el procés de congelació que va arribar a experimentar i la falta d'oxigen que va patir durant uns minuts, va poder aterrar sa i estalvi, perquè en cap moment va perdre el coneixement. Tot plegat va passar dissabte a la regió muntanyosa de Qilian, al nord-est de la Xina, i els vídeos enregistrats per la càmera de 360 graus que duia enganxada al parapent estan acaparant titulars als mitjans internacionals i vídeos a les xarxes. Però com va ser possible que arribés tan amunt i en tornés viu?

L'Institut de Ciències Fotòniques (Icfo) lidera l’estratègia quàntica a Catalunya des de fa més de 20 anys, treballant estretament amb universitats, centres de recerca i start-ups per avançar els límits del coneixement mitjançant eines fotòniques i altres tecnologies com la dels materials, la química, la biologia i la medicina. L'Icfo ha presentat aquest dilluns un ordinador quàntic únic al món, anomenat Quione, que és capaç de detectar àtoms individuals de gasos quàntics d'estronci. L'ARA entrevista el seu director, Lluís Torner, que encara la recta final al capdavant de la institució.

Els investigadors del grup Gravity de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha registrat un "esdeveniment excepcional", segons ha qualificat la doctora en Física i investigadora principal del grup, Alícia Sintes, que va tenir lloc fa 600 milions d'anys llum. Es tracta d'un sistema binari, format per la fusió d'un objecte compacte desconegut i una estrella de neutrons, que podria tractar-se d'un forat negre primordial. Sintes ha qualificat aquest objecte d'"extraordinari". Té una massa solar de 3,6, la qual cosa desafia els models actuals de poblacions de forats negres i estels de neutrons segons els quals no podrien existir objectes en l'interval d'entre tres i cinc masses solars. Fins ara, els estels de neutrons detectats tenen menys de tres masses solars, mentre que els forats negres en tindrien més de cinc. "Posaria la mà al foc que és un forat negre, el problema és explicar com s'ha format. Aquests objectes no són fàcilment explicables amb els coneixements actuals que tenim d'evolucions estel·lars", ha assegurat Sintes. "Hem vingut per revolucionar els conceptes usuals que tenim del cosmos", ha remarcat.

Un equip d'investigadors del grup GRAVITY de la Universitat de les Illes Balears ha participat en la detecció del senyal d'ones gravitacionals GW230529 duita a terme pels detectors de la col·laboració LIGO-Virgo-KAGRA el 29 de maig de 2023. El descobriment es va produir durant la primera part del quart període d'observació (O4A) dels detectors, del 24 de maig de 2023 al 16 de gener de 2024.   

Quan respon a una pregunta, sembla que al físic i neurocientífic Vijay Balasubramanian li bullen els pensaments al cap. Parla ràpid, amb passió i salta d’un tema a l’altre perquè al seu cervell tot està connectat. Es va formar en física teòrica i en ciències de la computació i, després d’estudiar la naturalesa de l’espai i el temps i objectes com els forats negres, s’ha posat a estudiar el cervell i altres sistemes biològics com el de la immunitat humana i bacteriana.

El premi Nobel de física 2023 ha reconegut les tècniques experimentals per estudiar les escales més petites de temps, amb les quals es poden investigar els moviments ultraràpids de les partícules fonamentals que constitueixen la matèria. La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha atorgat aquest dimarts el prestigiós guardó al francès Pierre Agostini, de la Ohio State University (EUA), a l’hongarès Ferenc Krausz, del Max Planck Institute of Quantum Optics (Alemanya), i a la francesa Anne L’Huillier, de la Universitat de Lund (Suècia), "pels mètodes experimentals que generen polsos de llum d’attosegons per estudiar la dinàmica dels electrons a l’interior de la matèria".

L’antimatèria acaba de perdre una mica més de glamur. Els físics saben que per a cada partícula fonamental de la natura hi ha una antipartícula: un bessó malvat amb una massa idèntica però dotat de característiques iguals i alhora oposades, com la càrrega elèctrica. Quan aquests bessons es troben, s’aniquilen mútuament i deixen anar un esclat d’energia.

De què serveixen les lleis de la física si no podem resoldre les equacions que les descriuen?

Isaac Newton estava desconcertat. Ja s’havia fet famós per descobrir com la gravetat manté unit l’Univers i per utilitzar aquests coneixements a l'hora de predir el moviment dels cossos celestes, com ara la trajectòria de la Lluna al voltant de la Terra. Després va intentar millorar les seves prediccions lunars tenint en compte també les estrebades gravitatòries del Sol, però no va fer sinó empitjorar-les.

El 2022 ha sigut un any molt profitós en la generació de nou coneixement científic. S’ha enlairat el telescopi espacial James Webb, que, a més de captar imatges d’estructures conegudes amb un detall inèdit, podrà identificar els components de les atmosferes d’exoplanetes a la recerca d’indicis de vida. El laboratori d’intel·ligència artificial DeepMind, propietat de Google, ha publicat prediccions de les formes de gairebé totes les proteïnes conegudes, amb la qual cosa es podran conèixer millor els mecanismes de funcionament de moltes malalties i trobar nous tractaments o, també, entendre com funciona la resistència als antibiòtics de certs bacteris i contrarestar-la. S’han creat sistemes d’intel·ligència artificial capaços de generar textos coherents i imatges úniques, s’han reviscolat les cèl·lules de porcs morts i un llarg etcètera de troballes que fa uns anys es consideraven ciència-ficció.

A l’abril, els científics del Centre Europeu d’Investigació Nuclear (CERN), situat als afores de Ginebra, van tornar a posar en marxa la seva arma còsmica, el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC). Després de tenir-lo tancat tres anys per fer-hi reparacions i actualitzacions, el col·lisionador torna a disparar protons –les entranyes dels àtoms d’hidrogen– per la seva pista electromagnètica subterrània de 27 quilòmetres. A principis de juliol el col·lisionador començarà a fer xocar aquestes partícules per crear espurnes d’energia primordial.

Uns científics han estat a punt de reproduir la força del Sol, tot i que només en una partícula d’hidrogen i durant una fracció de segon.

Una esfera de vidre de la mida d’una pilota de platja cau a l’aigua per un forat del gel i baixa, arrossegada per un cable metàl·lic, fins al fons del llac més profund del món. I després una altra, i una altra, i una altra...

Els físics de partícules estan d’enhorabona. En canvi, la teoria que han construït al llarg del segle XX, el model estàndard, potser no ho està tant. Fa tot just dues setmanes l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) va anunciar una discrepància entre els resultats de deu anys d’experiments i els càlculs teòrics. Aquesta setmana el Fermi National Accelerator Laboratory (Fermilab) dels Estats Units n’ha anunciat una altra en el marc de l’experiment conegut com a Muon g-2.

El terme llei de la física imposa respecte. Remet a una inscripció profunda i veritable gravada per sempre en el marbre de la història intel·lectual de la humanitat. La realitat, però, és molt menys èpica. Les teories físiques sempre s’han anat ampliant per explicar nous fenòmens. Això és justament el que està passant des de fa uns anys en el camp de la física de partícules. Ara, les dades acumulades durant més de deu anys a l’LHC, l’accelerador de partícules del CERN, a Ginebra, comencen a indicar amb claredat que la teoria actual no pot explicar tot el que s’observa.

És físic i, com a director de la firma CIRCE, es dedica a millorar les propietats i el rendiment dels principis actius dels medicaments, des de la recerca de formes cristal·lines noves. Així i tot, Fernando Barrera també dedica una part important del seu temps a treballar per a tot el col·lectiu d’investigació científica de les Balears. Ho va fer, durant catorze anys, com a responsable de l’Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació i Projectes (OTRI) de la UIB. I ara ho fa com a vicepresident del Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears (BIOIB), que reuneix fins a denou empreses del sector, per promoure’l i fer-lo créixer.

En l’univers del material d’oficina, la mina de llapis -una barreja de grafit i argila- no sembla que tingui res d’especial, més enllà de la capacitat de traçar línies fosques. Tot i això, fa quinze anys els científics van descobrir que una sola làmina de grafit -una capa amb un gruix d’un sol àtom disposada formant una estructura amb forma de bresca- pot obrar miracles. Aquest carboni ultrafí anomenat grafè és flexible, més lleuger que el paper i, malgrat això, té una resistència 200 vegades superior a la de l’acer. A més, és un bon conductor tèrmic i elèctric. Els científics es van imaginar totes les coses extraordinàries que es podrien fabricar amb el grafè: transistors, sensors, nous materials... Després d’estudiar-ne i catalogar-ne les propietats, la comunitat científica va passar a ocupar-se d’altres problemes.