Una nit qualsevol, Ariadna allita la seva filla dins el seu habitatge, una caravana. Cada vespre té la mateixa incertesa: quant de temps podrà viure així; quan li reconeixerà l'Administració el dret d'existir oficialment allà on viu? La nina té sis anys i ja en fa tres que intenta empadronar-se a ca seva. Sense èxit.

Diverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

El PSOE Palma ha denunciat que l'Ajuntament està duent a terme desempadronaments massius d'ofici que, segons els seus càlculs, han afectat 14.893 persones entre el 2024, el 2025 i els dos primers mesos del 2026. La xifra suposa un increment del 66% respecte dels anys 2021 i 2022 i, en termes comparatius, equivaldria a donar de baixa la meitat de la població d'un barri com Pere Garau. Davant això, els socialistes han anunciat que reclamaran una investigació interna per aclarir els criteris i l'abast d'aquesta pràctica.

A causa del creixement de la població, les Illes Balears tendran un total de 20 regidors més, repartits en set municipis diferents. Segons el padró de dia primer gener del 2023, Calvià i la ciutat d'Eivissa superaren el 50.000 habitants. En conseqüència a partir de dia 17 de juny, aquests dos consistoris tendran quatre regidors més. De 21 passaran a 25, segons estableix la llei.