“La percepció que hi ha cada vegada més infants amb al·lèrgies alimentàries és real. En els últims anys se n’ha detectat un augment del 30% i almenys un 20% de la població infantil presenta símptomes potencialment relacionats amb problemes al·lèrgics”, indica Luis Felipe Thorndike, pediatre al·lergòleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Un dels seus pacients és l’Aleix, de tres anys. Quan tenia deu mesos li van detectar al·lèrgia a l’ou i després, amb les proves pertinents, a la fruita seca. “Tenia deu mesos quan vam introduir l’ou a la seva alimentació, però li van començar a sortir faves per tot el cos. Vam trucar al metge, perquè en aquell moment de pandèmia no podíem anar a la consulta, i em va dir que creia que era una reacció al·lèrgica i que li donés un antihistamínic. Es va mig adormir però després va començar a vomitar. Em vaig espantar molt i me’l vaig endur a urgències”, recorda Anna Morejón, mare de l’Aleix. Després d’aquest episodi van anar a l’hospital, on li van fer el test de Prick, que consisteix en unes punxades al braç amb els extractes dels al·lèrgens, i una analítica. Els resultats van confirmar que tenia al·lèrgia als ous i, a més, a la fruita seca. “Llavors vam saber que la reacció que hauria tingut en cas de menjar fruita seca hauria estat més greu que amb l'ou”.