<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - VINSEUM]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/vinseum/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - VINSEUM]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La prova era a les dents: troben el rastre de la pesta negra a Vilafranca del Penedès]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/prova-dents-troben-rastre-pesta-negra-vilafranca-penedes_1_4706270.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/70f4e908-2162-4563-8221-573cb430b661_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>A vegades passat i present es toquen. Aquest mes de maig, tres anys i 20 milions de morts després, es va donar oficialment acabada la crisi que va provocar el covid-19. Mentre el coronavirus sacsejava tot el planeta, al Penedès s'investigava una altra<a href="https://www.ara.cat/cultura/coronavirus-epidemies-historia-grip-espanyola-colera_1_1132236.html" > pandèmia</a> que va provocar milions de morts fa segles. "Al segle XIV, amb la <a href="https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/pesta-negra-assolar-europa-venir-kirguizistan_1_4403915.html" >pesta negra</a>, no devia ser tan diferent. Van ser molts morts inesperats i es va haver de fer front a les dificultats per enterrar-los. A la necròpolis de Cal Pa i Figues de Vilafranca del Penedès hem trobat molts paral·lelismes amb l'actualitat", explica Núria Armentano, arqueòloga i antropòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i responsable del Laboratori de Paleopatologia del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). A Vilafranca del Penedès, la pesta negra va fer estralls: el 1367 tenia 4.350 habitants, i tres anys després menys de 4.100. La crisi poblacional es va agreujar perquè molts vilatans es van desplaçar fora del nucli urbà buscant espais més aïllats. Un segle més tard, al cens del 1497 només constaven 1.575 habitants.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/prova-dents-troben-rastre-pesta-negra-vilafranca-penedes_1_4706270.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 May 2023 17:04:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/70f4e908-2162-4563-8221-573cb430b661_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[01. Un dels enterraments dobles de la necròpolis de Vilafranca del Penedès. 02. Les restes òssies analitzades al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/70f4e908-2162-4563-8221-573cb430b661_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Per primera vegada, un laboratori català detecta el mortífer bacteri en un cementiri improvisat del segle XIV]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
