Joaquín Sorolla (València, 1863 - Cercedilla, 1923) va ser des del començament de la seva trajectòria un artista molt cotitzat, així que les seves obres no van estar a l’abast de qualsevol col·leccionista. Tot i ser un artista molt estimat a Catalunya, no està gaire representat a les col·leccions públiques: l’obra de més envergadura la té el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Es tracta de Retrats d’Elena i Maria amb vestits valencians antics, un oli de grans dimensions adquirit a l’Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns de Barcelona del 1910. Així mateix, al mateix museu hi ha un Autoretrat del pintor que van donar el 1924 els fills de l’escultor Josep Monserrat Portella. I el Museu de l’Empordà custodia Retrat de senyora amb mantellina blanca, probablement un estudi per a unes de les pintures murals de la Biblioteca de la Hispanic Society a Nova York.

La Casa Amatller, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, s'ha mantingut durant dècades impertèrrita a l'allau turística que ha capitalitzat el Modernisme i Antoni Gaudí. Les cues a la veïna Casa Batlló, també al passeig de Gràcia de Barcelona, s'allarguen tot el dia cada dia de l'any i, igual que la Pedrera, apleguen més d'un milió de visitants anuals amb uns beneficis que superen els 10 milions d'euros. La Casa Amatller, la primera casa modernista de la Mansana de la Discòrdia, pionera en trencar l'austeritat instigada pel Pla Cerdà, és l'última incorporació a la llista d'edificis històrics que aposten per la digitalització per atreure nous públics. Si fins ara només es podia visitar la planta noble de l'edifici en grups de 15 persones, el nou Museu Digital, que acaba d'obrir portes amb el segell artístic d'Ideal Barcelona, pretén atreure 150.000 persones aquest 2023 i doblar-les el 2024, amb un sostre de 2.700 persones al dia.