"Començàvem a treballar a les sis del matí i no acabàvem fins a les vuit del vespre. Teníem una hora per dinar. Si podíem, en els pocs moments en què el vigilant no era a prop amb el seu fuet, sèiem i descansàvem. El vigilant fuetejava les nostres petites espatlles i els infants més dèbils quedaven destrossats. El record de les seves extremitats, deformades pels càstigs i la feina, encara em persegueix", va escriure Robert Coyller, que va treballar a les factories tèxtils de Fewston dels 8 als 14 anys. Ell va sobreviure, però molts altres no. Fins ara la literatura, la història i els testimonis havien relatat les terribles condicions de vida dels infants explotats a les factories durant la Revolució Industrial. Ara hi ha evidències científiques.