Un grup de físics italians s'ha atrevit a jugar amb la recepta tradicional del cacio e pepe, el desafiant plat de la cuina romana que consisteix en pasta, formatge pecorino i pebre negre. En un nou estudi, els científics afirmen haver "optimitzat científicament" la recepta afegint-hi un ingredient: el midó de blat de moro, més conegut com a maizena.

"Has de tastar aquella lasanya, serà el millor que hauràs menjat en molt de temps", em va dir un amic. Vaig pensar que era una exageració i que la tenia idealitzada. Però tenia raó, és probablement la millor lasanya que he menjat fora d'Itàlia.

“Tot el que soc, ho dec als espaguetis", solia dir Sophia Loren. La napolitana més universal va ser una orgullosa ambaixadora de la cuina italiana, que és molt més que pasta i pizza. Un lloc ideal per a descobrir-la és Roma. La capital italiana concentra una bona pila de trattories i restaurants que permeten assaborir l'autèntica dolce vita sense aixecar-se de la taula.

La pasta és una de les menges més universals. El fet que els ingredients per elaborar-la siguin econòmics, i que els italians viatgessin a tot el món amb la recepta al cap, ha ajudat a fer possible que el plat sigui un dels més cuinats a les cases i també als restaurants. Ara bé, els italians asseguren que, just per això, la cuina de la pasta s’ha vulgaritzat, o, si més no, no es fa tal com marca el dogma del país. Tant és així, que fa uns anys les xarxes socials es van omplir de receptes que volien frenar la tendència del one pot pasta, difós pels nord-americans, que apostaven per bullir i cuinar la pasta i salsa en una única paella, i per tant no fer-ne servir dos com indiquen a Itàlia.