Alícia de Larrocha i Victòria dels Àngels van néixer el mateix any, el 1923, i van compartir una mateixa passió durant tota la vida: la música. "Totes dues van acabar sent catalanes universals, les que han tingut una projecció més gran durant la segona meitat del segle XX, juntament amb Montserrat Caballé", ha explicat el crític musical de l'ARA Jaume Radigales aquest dimecres al Palau de la Música, escenari d’un interessant homenatge a la pianista i a la cantant.

Victoria de los Ángeles va definir la seva relació amb el Liceu com un amor impossible. Potser exagerava, perquè d’ençà del seu debut el 1945 fins al 1967, la soprano barcelonina va actuar-hi repetidament, si bé és cert que la mala entesa entre l’empresari Pamias i el marit de la cantant va propiciar no poques desavinences i malentesos. El que sí que cal desmentir de totes totes és que no hi va haver ni conxorxes ni complots de sopranos nostrades, digui el que digui el groguisme mediàtic, interessat a desenterrar vells fantasmes per explicar l’absència al Liceu de la soprano entre 1967 i 1992. L’arxiu personal de l’artista així ho permet ratificar.

No tot és la investidura. De fons de tota la setmana, convivim amb l’horror pels bombardejos d’Israel sobre Gaza i els odis que es disparen a tot el món. I de reüll, la mateixa mirada de fa massa mesos al cel a veure si plou. Parlant d’odis, Aitana Bonmatí s'expressa en català quan rep la Pilota d’Or i l’exèrcit d’odiadors del català, que no piularien si parlés en anglès, surten automàticament de la caverna mental per blasmar-la. La catalanofòbia és constitutiva d’un tipus d’espanyol de pensament trinxeraire i agressivitat casernària.

La petita Victòria dels Àngels devia gatejar, córrer i jugar pel paranimf històric de la Universitat de Barcelona (UB) on aquest dimecres, 100 anys exactes després del seu naixement, l’1 de novembre de 1923, s'ha celebrat el concert que enceta la commemoració del centenari de la gran soprano barcelonina. Victòria dels Àngels era filla del bidell de la UB Bernardo López, un andalús que vivia amb la seva dona i els seus tres fills en una de les torres de l’edifici històric. El pati de ciències i els seus alumnes i professors solien sentir "una veu magnífica en moments absolutament impensats", ha recordat el vicerector de la universitat, Agustí Alcoberro: era aquella jove prodigiosa i precoç que assajava per al Conservatori del Liceu.

Així, sí. De quina manera tan brillant han muntat l'exposició dedicada a la pianista Alicia de Larrocha (1923-2009) i la soprano Victòria dels Àngels (1923-2005) que es pot visitar al Palau Robert de Barcelona fins al 7 de gener. Criteri, rigor i sensibilitat guien una mostra comissariada pel musicòleg i periodista Pep Gorgori i amb escenografia de Rafael R. Villalobos que homenatja el llegat de dues de les personalitats més rellevants de la música catalana, totes dues reconegudes i premiades internacionalment. "Volíem que s'expliquessin elles mateixes, i que coneguéssim el seu món a través d'elles", diu Villalobos. I aquesta és la sensació que transmet l'exposició: que hi ha dues dones que estan explicant la seva vida i la seva obra; les llums, resplendents, i les ombres, també tan humanes.

El Festival LIFE Victoria 2023-2024 celebrarà el centenari de la soprano Victòria dels Àngels amb més d’una quarantena de recitals i tindrà com a fil conductor Diàlegs possibles i impossibles amb Victoria de los Ángeles. La programació ha estat dissenyada a propòsit d'una entrevista del 1978 al programa Desert Island Discs a la BBC en què el periodista Roy Plomley va demanar a la soprano quins discos s’enduria a una illa deserta. Estirant aquest fil es desplega un calendari a partir del 3 d'octubre que inclou concerts de "diàlegs possibles" amb obres de Schubert, Debussy o Falla, a més a més d'òperes com Manon, Carmen o Faust. Els impossibles són peces que Victòria dels Àngels no va interpretar però que formen part de la seva personalitat artística, com Tristan und Isolde, Der Rosenkavalier o la poesia de Rainier Maria Rilke. Per exemple, l’actor Josep Maria Flotats debutarà al festival amb Marta Puig per recitar poemes de Rilke i Cartes a un jove poeta, també del poeta alemany, que és el llibre que Victòria dels Àngels va dir que s’enduria a una illa deserta. Per la seva part, Mercedes Gancedo i Sholto Kynoch oferiran una visió de les cançons goyesques de Granados, amb dramatúrgia i vestuari de Marc Busquets.

A l’escola de la pedagoga Rosa Sensat, durant la Segona República, els estudiants aprenien música cantant lieds de Franz Schubert. Entre aquests alumnes hi havia la soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005), que després de descobrir la cançó alemanya ja no va allunyar-se’n mai més. Tot i que la soprano és coneguda mundialment per haver interpretat grans rols operístics al Metropolitan de Nova York i en altres teatres de primer nivell, la seva gran devoció musical va ser sempre el recital de cançó.

Per retre el seu particular homenatge a la grandíssima Victòria dels Àngels, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement, el Festival de Torroella va reunir la soprano Erika Grimaldi i el pianista Albert Guinovart en un recital especial sobre l'escenari de l'Espai Ter.

No es podia haver escollit una veu millor que la de la soprano Núria Rial per homenatjar Victòria dels Àngels. El concert de dimecres a l’església del Carme de Peralada, on la insigne soprano va actuar el 1989, va ser un d’aquells moments que s’emmarquen en la història de la música.

Tres efemèrides marquen la temporada 2023-2024 del Palau de la Música: els centenaris dels naixements de la pianista Alícia de Larrocha i la soprano Victòria dels Àngels, i els 50 anys de la mort de Pau Casals. Es tracta de tres personalitats "molt importants" en la institució, tal com recorda el director general del Palau de la Música, Joan Oller, que aquest divendres ha presentat la programació que encara faltava per fer pública. Fa unes setmanes ja s'havien detallat els noms de Palau 100, Palau Òpera i Grans Veus, els cicles estrella per on passaran Gustavo Dudamel amb la Filharmònica de Los Angeles, Ermonela Jaho, Javier Camarena i l'Orquestra Simfònica de Londres, entre d'altres. Hi faltava, però, bona part d'una programació de 137 concerts, inclosos els dels cicles de cambra i de piano, i anunciar els artistes convidats, que seran els compositors Ola Gjeilo i Elisenda Fàbregas, la poeta Laia Llobera, els artistes digitals Entangled Others i l'artista visual i pionera del videoart Eugènia Balcells. La despesa artística de tota la temporada és de 3,5 milions d'euros, i la previsió d'Oller és que es recuperi exclusivament amb la venda de les entrades dels concerts. Pel que fa a l'autoria catalana, hi haurà més de 50 obres de 33 compositors, incloses 14 estrenes.