Si estudies en un centre privat, és molt probable que aprovis, passis de curs i et graduïs sense problemes. Així ho reflecteixen les dades de l’Anuari de l’Educació 2025. Per exemple, a 2n de Primària repeteixen curs el 2,7% dels alumnes de centres públics, l’1,8% dels concertats i només el 0,4% dels centres privats. A 4t de Primària, la diferència és encara més evident: mentre que l’1,8% dels alumnes de la pública i l’1,6% de la concertada repeteixen, cap alumne de centres privats va haver de repetir curs durant el curs 2024-2025.

Les diferències de resultats acadèmics entre els centres públics i concertats de les Illes Balears continuen. Així ho demostren les últimes estadístiques de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) , recollides per l'Anuari de l'Educació 2022 en l'article El sistema educatiu a les Illes Balears, que s'ha presentat aquest dimecres. Una dada que evidencia aquest fet és la taxa d'alumnat que repeteix curs a la Secundària: la mitjana a la concertada entre els quatre cursos és d'un 5,8%, mentre que a la pública és d'un 8,8%, un 52% més.

L'impacte de la pandèmia en la salut mental dels infants i joves és una de les grans preocupacions de les autoritats sanitàries, i també de les educatives. A les aules, els docents han vist com els seus alumnes pateixen, arran de la crisi sanitària, més problemes d'ansietat, depressió i trastorns alimentaris. En aquest context, fomentar l'educació emocional és clau. Un exemple de centre que treballa aquestes competències és l'IES Calvià, amb el programa Edemind. L'institut ha pogut identificar els dos darrers cursos "un augment bestial dels problemes de salut mental dels alumnes" i també dels conflictes entre al·lots, ha assegurat la seva directora, Margalida Miralles.

Un 35% dels alumnes que comencen un grau a la Universitat de les Illes Balears (UIB) no l'acaben. Aquesta taxa d'abandonament està per damunt de la mitjana estatal –gairebé 8 punts–, on el percentatge se situa en un 27,3%. Cal destacar també que un 27,2% dels universitaris de l'Arxipèlag deixen els estudis el primer any de carrera, mentre que en el conjunt de l'Estat la taxa d'abandonament durant el primer curs és del 16,3%.

Després de la pressió social perquè els nins puguin sortir al carrer una estona al dia, aquest dimarts el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va comparèixer per anunciar que podrien fer un passeig diari. Però, com han viscut els infants aquest temps de confinament? La Regidoria d'Educació de Palma posa en marxa dues activitats perquè els nins i joves (De 6 a 20 anys) de Palma expressin amb imatges i textos com veuen i senten la situació extraordinària que estam vivint.

L'Anuari de l'Educació de les Illes Balears arriba al número 15 (es fa des del 2004) amb una edició que inclou un monogràfic sobre innovació educativa, a més d'un recull d'experiències concretes d'alguns centres de les Illes, com el CEIP Ponent, el CEIP Llevant o el CEIP Margalida Florit, entre d'altres. Així ho ha explicat aquest dimarts a Can Oleo Lluís Ballester, un dels responsables de l'Anuari. "Com cada any, aportam les dades del sistema educatiu balear que, després d'aquests anys, ja permeten comprovar-ne l'evolució", ha dit Ballester.

La innovació en matèria educativa encara no s'ha consolidat i, perquè així sigui, encara cal molt d'esforç. És una de les advertències que el director de polítiques educatives de la Unesco, Francesc Pedró, ha destacat a la presentació de l'Anuari de l'educació 2017, que ha elaborat la Fundació Cifre de Colonya. Pedró, que ha col·laborat com a expert en la redacció d'un dels articles, ha apuntat que cal generar incentius o canviar les obligacions dels docents, entre d'altres.

"Compartim amb Carles Capdevila que l'educació s'ha de viure amb passió, però també se n'ha de parlar –amb humor i responsabilitat– a partir de la reflexió i de l'experiència". L'anuari de l'educació de les Illes Balears ha volgut retre homenatge, en aquesta darrera edició, al director fundador del diari ARA, Carles Capdevila, qui ens va deixar el juny passat.

Un 14% dels estudiants de primer d’ESO repeteixen curs. En el cas dels al·lots, la problemàtica s’accentua encara més i creix fins al 16,3%. A Primària, aquesta tendència segueix la mateixa línia: repeteixen més nins (6,7%) que nines (5,1%) a segon curs. Als centres públics, la xifra se situa en el 7%, mentre que en els concertats és lleugerament menor. Aquestes dades, que no deixen gaire bon regust de boca en l’estat de l’educació illenca, les recull un estudi realitzat per la doctora en ciències de l’educació per la Universitat de les Illes Balears Belén Pascual i que forma part de l’ Anuari de l’educació de les Illes Balears 2016, presentat aquest dimecres.

La diferència d'èxit educatiu entre l'alumnat estranger i l'autòcton continua sent àmplia. L'Anuari de l'educació 2016, que s'ha presentat aquest dimecres, recull que hi ha 17 punts de diferència. En concret, de l'alumnat espanyol es van titular 6.313 alumnes dels 7.400 (un 85%), mentre que de l'estranger només se'n titularen 704 de 1.041 (68%). Aquestes xifres, sumades al factor que les Balears són una comunitat autònoma amb un percentatge molt alt d'alumnes de fora de l'Estat, són un dels indicadors que situen l'Arxipèlag al capdamunt del fracàs escolar. De fet, les Illes estan per sota de la mitjana espanyola en titulació a Secundària.