Els fills han de ser progressivament més autònoms, i aquí hi entra el fet de desplaçar-se i quedar-se a casa sols. Però a partir de quin moment són prou grans per fer-ho? Com gairebé sempre, la resposta varia en funció de cada criatura, la família i les seves circumstàncies. “No hi ha una edat concreta, depèn molt de la maduració de la criatura, de les necessitats de la família i si prèviament s’han treballat habilitats o destreses que necessiten els fills per anar exercitant la seva autonomia i responsabilitat”, assegura la Sònia López, mestra i psicopedagoga. Els pares els han d'explicar com evitar els riscos i fer-los confiança de forma progressiva. Comenta que en aquells casos que la criatura potser no està preparada per anar a dinar sola a casa o marxar de l’escola per anar a extraescolars, però necessiten fer-ho perquè la família no pot acompanyar-los i no compten amb una xarxa propera que els pugui donar un cop de mà, en la mesura del possible, s’han d’anar preparant per incorporar el canvi. “Això suposa deixar-los el seu espai perquè aprenguin a desenvolupar-se autònomament, que adquireixin responsabilitats i els adults es quedin tranquils quan no puguin estar amb ells”, proposa.

Parar la taula, vestir-se, fer-se el llit, posar els plats al rentaplats, preparar-se la motxilla de l'escola, quedar-se sol a casa, ordenar l'habitació, tenir el lavabo net, passejar el gos o anar a l'escola sense la companyia dels pares són algunes de les moltes responsabilitats que de mica en mica han d'anar assumint els infants. Però el gran dubte és quan han de començar a assumir-les i per quin ordre. "Dependrà de les capacitats de cada criatura i del seu moment evolutiu, però en general van molt més avançades del que ens pensem els adults i hi ha hàbits que poden assumir des de ben petits, com portar els bolquers a les escombraries o parar la taula", explica Roger Ballescà, coordinador del Comitè d'Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.