Si ara mateix obríssim Google i poséssim Sade, sortirien moltes més referències de la cantant i compositora nigeriana Sade Adu que no pas del filòsof i escriptor francès Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814). Sade segurament hauria combatut Google, perquè arremetia contra tot aquell que volia controlar què mirem o què sentim. "Amb totes les coses que estan passant, hauria de ser un referent, però preferim no parlar-ne perquè és massa conflictiu. El seu pensament ens porta a pensaments extrems inassumibles", assegura Jordi Costa, cap del departament d'exposicions del CCCB. L'obra de Sade es pot llegir com una invitació a la llibertat escrita per un home que es va passar la meitat de la vida adulta a la presó. Va escriure contra l'autoritat i l'abús de poder, l'Església, el poder polític, la família... Però va anar molt més enllà: planteja el costat fosc de la llibertat, què passa quan tan sols importa el desig individual. Aquesta dicotomia és la que planteja l'exposició Sade. La llibertat o el mal, que es pot veure al CCCB fins al 15 d'octubre. Moltes de les obres que s'exposen provenen de la Col·lecció Mony Vibescu.