Sis anys i mig després de l'exili, Carles Puigdemont vol tancar el cercle: en una conferència a Elna, ha anunciat la seva candidatura a les eleccions al Parlament del pròxim 12 de maig per “restituir” la seva presidència de la Generalitat, destituïda “il·legalment”, ha dit, per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució l'any 2017. Per aquest motiu, ha decidit deixar de banda la pretensió d'anar a les eleccions europees del 9 de juny i “sumar tots els esforços” per articular una “majoria” per “acabar la feina” de l'1-O. “No defugiré aquesta oportunitat per raons de benestar personal”, ha declarat l'expresident pel fet que perdrà la immunitat europea. Puigdemont ha anunciat, així, que comença el compte enrere per al seu “retorn”: s'ha compromès a tornar a Catalunya si té la majoria per ser investit després de les eleccions. Per aquelles dates, l'amnistia ja hauria entrat en vigor i, per tant, el risc de ser detingut hauria de ser limitat si el Tribunal Suprem assumeix la llei.

Carles Puigdemont ha triat Elna, una localitat especial de la Catalunya Nord, per anunciar la seva candidatura a la presidència a la Generalitat, set anys després d'haver marxat a l'exili. No és la primera vegada que tria aquesta ciutat, on ha presidit actes del Consell de la República, i també hi va ser per participar en el gran esdeveniment d'Òmnium per commemorar els 60 anys de l'entitat. La Catalunya Nord ja és una terra predilecta per al sobiranisme i Puigdemont s'agafa a la seva importància històrica i simbòlica per donar el tret de sortida d'una cursa electoral catalana disputada amb els principals partits al Parlament activats de ple per assolir la victòria. Ara bé, per què Elna és l'escollida?

Parlar català als plens municipals dels ajuntaments de la Catalunya del Nord és inconstitucional. Així ho ha decretat la justícia francesa aquest dimarts, en la resolució definitiva sobre el cas dels cinc alcaldes nord-catalans que van modificar el reglament del consistori per permetre-hi l'ús del català. El tribunal de Montpeller, on es va fer la primera vista el 18 d'abril, ha conclòs que la normativa aprovada pels municipis d'Elna, els Banys, Portvendres, Sant Andreu de la Sureda i Tarerac és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa, que obliguen a la "primacia" absoluta de la llengua francesa a tot el territori. Els ajuntaments afectats, però, no tiren la tovallola i plantaran cara: recorreran la decisió al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa i alguns, d'entrada, ja optaran per la desobediència.