El GOB ha fet aquest dimecres una crida a la ciutadania perquè participi en la manifestació convocada aquest diumenge, 15 de juny, per la plataforma 'Menys turisme, més vida' contra la massificació turística i en defensa del territori. La mobilització, a la qual ja s'han adherit més de 90 entitats i col·lectius, partirà a les 18 hores des de la plaça d'Espanya (Palma) i vol ser una resposta col·lectiva davant la crisi d'habitatge, el col·lapse ambiental i la pèrdua de qualitat de vida que sofreix l'Arxipèlag.

El Tribunal Constitucional, que aquest dijous ha rebut el recurs de 50 diputats de PSIB-PSOE, Podem i Sumar Més, ja coneix la casuística sobre la desregulació del sòl rústic i s'hi ha pronunciat. Fa un any va desestimar el recurs que va presentar l'esquerra contra una norma molt semblant que va aprovar el parlament d'Andalusia.

La llei de simplificació administrativa que tramita el Parlament modificarà també la Llei de sòl rústic per flexibilitzar un dels conceptes més importants de l'ordenació del territori, el d'interès general. Es tracta d'una figura que permet autoritzar activitats al camp que no tenen relació amb l'agricultura o la ramaderia, que són en principi les úniques permeses.

Qui tingui una casa il·legal en sòl rústic tindrà resolt en breu el seu problema. D’aquí a poc menys de dues setmanes, la podrà legalitzar. El Govern de Marga Prohens aprovarà el mes de maig el decret llei de simplificació administrativa, que, entre molts altres aspectes, amnistiarà les construccions irregulars en sòl rústic que s’aixecaren sense permís i que avui, tot i que la xifra canvia segons la font, són més de 50.000.

Un article del decret llei que el Pacte d'esquerres va aprovar el 2020 limita considerablement l'amnistia a les construccions il·legals en sòl rústic que ara planeja el Govern de Marga Prohens. Es tracta, concretament, de l'article 4 del Decret llei 9/2020, que introdueix una sèrie de limitacions a la implantació de "noves edificacions i usos en determinats terrenys de sòl rústic", una mesura que l'Executiu presidit per Francina Armengol va imposar per minvar els efectes destructius del boom constructiu al camp de les Illes. L'article afirma literalment que "no es poden ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats en els terrenys que estiguin inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, esllavissada, incendi i inundació, llevat que estiguin vinculats a explotacions agropecuàries".

Cada vegada que el PP arriba al Govern, es repeteix la mateixa seqüència de fets. Després de la victòria dels populars el maig de 2023, els hotelers no varen tardar ni 24 hores a dir que el conseller de Turisme del Pacte, per molt que durant els darrers anys s’ha aprovat un creixement de places generalitzat per llei, era “el pitjor de la història”. I constructors i promotors varen córrer a reunir-se amb els nous dirigents per repetir un lament habitual:hi ha massa normes, massa tècnics que intervenen, i, sobretot, massa restriccions que dificulten mantenir el ritme de la construcció i, sobretot, la rendibilitat que el sector voldria.

Els veïnats de Marratxí, l'associació de Veïns 'La Pua', juntament amb la plataforma 'Renovables sí, però així no', han presentat aquest dissabte a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia 2.251 signatures per rebutjar les instal·lacions fotovoltaiques de Puntiró (PF HIVE i PF HIVE II). Segons han assenyalat en un comunicat les entitats, aquestes instal·lacions fotovoltaiques ocuparan 91,85 hectàrees de sòl rústic en algunes zones qualificades de sòl rústic protegit (l'equivalent a 180 camps de futbol) i s'instal·laran 199.836 plaques solars. Així mateix, per a l'evacuació de l'energia generada des del parc fotovoltaic fins a la subestació elèctrica de Son Orlandis (al terme municipal de Palma) s'instal·larà un cable de mitja tensió de 9,5 quilòmetres que passarà pels carrers dels nuclis de Pòrtol i sa Cabaneta, fet que perjudica els veïnats de la zona, asseguren.