Els caravanistes de Palma han denunciat l'aparició d'ofertes de particulars que ofereixen el lloguer de parcel·les en sòl rústic per a l'estacionament i la residència en caravanes. En aquests casos, la normativa urbanística preveu l'inici d'un expedient sancionador quan es detecten caravanes en sòl rústic. Aquests procediments es posen en marxa en identificar la presència no autoritzada d'aquests vehicles habitables en zones on l'ús residencial d'aquest tipus no està permès. 

Els residents de Son Espanyol denuncien la instal·lació de dos parcs fotovoltaics, un al solar de Son Magraner i l’altre a Son Ripollet, dos terrenys adjacents amb la barriada. Una veïna, Magdalena Vidal, assegura que ningú els va comunicar res i que, d’un dia a l’altre, “varen arrabassar tots els arbres” de la zona. 

La comarca del Llevant de Mallorca és una de les zones de l'illa a la qual afecten especialment les inundacions. Basta recordar la tragèdia de Sant Llorenç, de la qual s'han complert ara sis anys: les 13 víctimes mortals no només varen provocar molta tristor i consternació, sinó que varen deixar una pregunta sobre la taula que encara continua vigent: per què s'ha deixat construir durant tants anys a zones inundables?

Qui tingui una casa il·legal en sòl rústic tindrà resolt en breu el seu problema. D’aquí a poc menys de dues setmanes, la podrà legalitzar. El Govern de Marga Prohens aprovarà el mes de maig el decret llei de simplificació administrativa, que, entre molts altres aspectes, amnistiarà les construccions irregulars en sòl rústic que s’aixecaren sense permís i que avui, tot i que la xifra canvia segons la font, són més de 50.000.

Un article del decret llei que el Pacte d'esquerres va aprovar el 2020 limita considerablement l'amnistia a les construccions il·legals en sòl rústic que ara planeja el Govern de Marga Prohens. Es tracta, concretament, de l'article 4 del Decret llei 9/2020, que introdueix una sèrie de limitacions a la implantació de "noves edificacions i usos en determinats terrenys de sòl rústic", una mesura que l'Executiu presidit per Francina Armengol va imposar per minvar els efectes destructius del boom constructiu al camp de les Illes. L'article afirma literalment que "no es poden ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats en els terrenys que estiguin inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, esllavissada, incendi i inundació, llevat que estiguin vinculats a explotacions agropecuàries".

Els veïnats de Marratxí, l'associació de Veïns 'La Pua', juntament amb la plataforma 'Renovables sí, però així no', han presentat aquest dissabte a la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia 2.251 signatures per rebutjar les instal·lacions fotovoltaiques de Puntiró (PF HIVE i PF HIVE II). Segons han assenyalat en un comunicat les entitats, aquestes instal·lacions fotovoltaiques ocuparan 91,85 hectàrees de sòl rústic en algunes zones qualificades de sòl rústic protegit (l'equivalent a 180 camps de futbol) i s'instal·laran 199.836 plaques solars. Així mateix, per a l'evacuació de l'energia generada des del parc fotovoltaic fins a la subestació elèctrica de Son Orlandis (al terme municipal de Palma) s'instal·larà un cable de mitja tensió de 9,5 quilòmetres que passarà pels carrers dels nuclis de Pòrtol i sa Cabaneta, fet que perjudica els veïnats de la zona, asseguren.

L'Ajuntament de Campos ha obert prop d'una vintena d'expedients per activitats comercials a sòls que no tenien la condició legal per dur-les a terme. Algunes d'aquestes actuacions municipals ja han acabat amb propostes de sanció i la majoria s'han interposat després de l'inici de la investigació que per fa l'Oficina Anticorrupció autonòmica, si bé els negocis feia molts anys que operaven.