Corria l’any 1948 quan l’escriptora francesa Violette Leduc (1907-1972) va publicar L’afamada. Nascuda a províncies, Leduc s’havia traslladat a París poc abans de fer els vint anys i, en plena Segona Guerra Mundial, va conèixer Simone de Beauvoir, que es va erigir en la seva protectora. Va ser gràcies a ella que va poder publicar ni més menys que a l’editorial Gallimard. Certament, no ho hauria somniat mai. Allà va aparèixer l’any 1946 la seva primera novel·la, L’asfíxia. Just després vindria L’afamada.

La de Charmian Clift (30 d'agost de 1923 - 8 de juliol de 1969) és la història d'una tragèdia grega. L’escriptora australiana es va suïcidar als 44 anys. Poc després, el seu marit, l’escriptor i periodista George Johnston, va morir de tuberculosi i alcoholisme. Uns anys més tard, la seva filla es va treure la vida amb 21 anys davant d’una relació amb un grec truncada per la decisió de la família d’ell, que la rebutjava per no ser grega. Aquest desenllaç tràgic, però, va venir precedit per una recerca de llibertat, que Clift va perseguir fins al final.

Un ballet de leprosos, de Leonard Cohen (Mont-real, 1934 - Los Angeles, 2016), aplega una novel·la breu i setze relats que el cantautor i escriptor canadenc va escriure durant la segona meitat dels 50 i els primers anys 60, és a dir, quan la seva principal vocació era la literatura i no la música. Per estrany que sembli, tant per la qualitat dels materials com pel fet que Cohen aleshores ja era un poeta prou conegut al seu país, tots els textos del llibre eren inèdits fins que es publicaren en anglès l’any passat, i això que l’autor de The future, de jove, va intentar insistentment de publicar-los, tal com explica Alexandra Pleshoyano al postfaci, però els editors el rebutjaren.