<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Linn Ullmann]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/linn-ullmann/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Linn Ullmann]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Gràcies, companyes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/gracies-companyes_129_5241226.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Em sent una privilegiada perquè enguany he tingut unes companyes de viatge d’aquelles que, encara que no les conegui personalment, sent que parlen amb un codi que entenc de manera instintiva. Compartir univers amb persones que no coneixes és una de les coses més misterioses de la literatura i de les expressions culturals en general. Així que, encara que elles no sabran mai qui som, els vull donar les gràcies per haver posat amb paraules tantes sensacions i sentiments que em són familiars. Gràcies a Linn Ullmann per acostar-me d’una manera deliciosa (<em>Els inquiets</em>, ed. Les Hores) a la faceta íntima del seu pare, Ingmar Bergman, les pel·lícules del qual varen impressionar de valent el meu cervell en una època en què m’obria a un món del tot desconegut. Gràcies a Natalia Ginbzburg, per una senzillesa que, a més d’admirar, consider inassolible per persones a qui ens manca aquesta capacitat de descobrir al nostre voltant coses imperceptibles per a la gent normal (<em>Léxico familiar</em>, Lumen). És un superpoder. Gràcies a Neus Canyelles perquè, quan em pensava que estava boja i no trobava les paraules per compartir-ho amb ningú, em va fer veure que la bogeria no existeix i que aspirar a l’estabilitat absoluta és un doi (<em>Les millors vacances de la meva vida</em>, Empúries). Esper ser algun dia tan clarivident. Gràcies a Nora Ephron per fer-me riure, sobretot de mi mateixa, amb aquesta rialla que t’allibera, que surt de la boca sense demanar permís i que fa un renou contagiós (<em>Tinc un coll que fa pena</em>, L’Altra Editorial). I gràcies a AliSmith per recordar-me que el món pot ser un lloc màgic, malgrat que també està ple de merda (<em>Tardor</em>; <em>Hivern</em>; <em>Primavera</em>; <em>Estiu</em>, editats per Raig Verd).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Llull]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/gracies-companyes_129_5241226.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Dec 2024 19:08:36 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El meu cos va reaccionar amb desig, però després em vaig trobar molt malament"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/cos-reaccionar-desig-despres-em-trobar-malament_128_4698533.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4800c97d-279d-421e-961e-70bf6e18fd0d_16-9-aspect-ratio_default_0_x2313y782.jpg" /></p><p>Una noia de 16 anys es troba al llit amb un fotògraf que en té més de 40. Han passat tres minuts i ja no es pot fer enrere. Què ha passat i com aquest encontre marcarà la seva vida? Linn Ullmann (Oslo, 1966) reflexiona sobre un viatge que va fer a París, tota sola, quan tenia 16 anys a<em> Noia, 1983</em> (Les Hores / Gatopardo). Han passat més de 40 anys i, <a href="https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/linn-ullmann-signa-dels-cims-literatura-noruega-l-ultima-decada_1_4689987.html" target="_blank">a la novel·la, traduïda al català per Meritxell Salvany</a>, l'escriptora noruega malda per recordar-ho tot. Quan la memòria se li resisteix, fa servir la imaginació per intentar trobar la veritat. La mateixa honestedat que destil·la el llibre la transmet l'escriptora en aquesta entrevista, que té lloc a la seva agència literària, a Oslo. Ullmann va passar la infància amb la seva mare, l'actriu Liv Ullmann, a Nova York, i molts estius a l'illa de Farö amb el seu pare, el cineasta Ingmar Bergman. Quan es va llicenciar en literatura va anar a viure a Noruega. Allà hi té el marit i els dos fills. El gran aviat estrenarà el seu primer llargmetratge. La petita després de l'estiu marxarà a estudiar literatura a Copenhaguen, cosa que l'entristeix una mica. A Ullmann li agrada passejar el gos, que ja té 15 anys. Diu que percep els seus estats d'ànim. Ullmann, que ha rebut diferents premis i ha vist com el cinema i el teatre adaptaven els seus llibres, s'encara amb coratge al seu passat. A les pàgines que escriu hi batega la passió per escriure, però també la lluita per reflotar.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/cos-reaccionar-desig-despres-em-trobar-malament_128_4698533.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 May 2023 11:56:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4800c97d-279d-421e-961e-70bf6e18fd0d_16-9-aspect-ratio_default_0_x2313y782.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'autora Linn Ullmann durant una fotografia recent, a Estocolm, Suècia.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4800c97d-279d-421e-961e-70bf6e18fd0d_16-9-aspect-ratio_default_0_x2313y782.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Escriptora. Autora de 'Noia, 1983']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Linn Ullmann signa un dels cims de la literatura noruega de l'última dècada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/linn-ullmann-signa-dels-cims-literatura-noruega-l-ultima-decada_1_4691242.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/64109ad4-32b4-48a4-8a80-dbcf1bca3f77_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Som a l’hivern del 1983. La Karin (nom de pila de l’autora) té setze anys i passeja sola pels carrers de París. Ha marxat de Nova York amb la seva mare en contra. Porta un abric blau i el barret vermell de la mare, com una Caputxeta Vermella a punt de topar amb el llop. En una nota té la direcció d'A., un famós fotògraf quarantí de moda que promet portar-la a les pàgines de la revista <em>Vogue</em>. El llop. Dècades després, mentre el seu món interior i el món que l'envolta s'enfonsen, la dona del 2021, que viu a Oslo amb el seu marit, els seus fills i el seu gos, com a dona adulta, no està segura del que va passar realment en aquell moment. Els records s'han tornat difusos amb el temps i canvien de forma constantment. La Karin també es pregunta si pot confiar-hi, en els seus records. En resum, la protagonista intenta comprendre l'adolescent rebel del 1983 i es veu impel·lida a afrontar el seu record més secret: la relació de poder que va néixer entre ella i A. i que va desembocar en diverses trobades sexuals. L’alcohol i la cocaïna s’inclouen en la dieta diària de les models joves. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Carreras Aubets]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/linn-ullmann-signa-dels-cims-literatura-noruega-l-ultima-decada_1_4691242.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 May 2023 05:30:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/64109ad4-32b4-48a4-8a80-dbcf1bca3f77_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Linn Ullmann al Festival de Canes de 2022.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/64109ad4-32b4-48a4-8a80-dbcf1bca3f77_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['Noia, 1983' es mou entre la neteja de la memòria i l'eròtica del poder]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
