Cada matí des de fa un mes i mig, Arvid pren un cafè amb llet a un bar de l’avinguda de l’Argentina de Palma perquè li agrada “molt l’ambient”. Obre el seu portàtil Mac, mira el correu electrònic i el temps que farà. “Estic molt acostumat a consultar el temps. Al meu país, Suècia, val més fer-ho, sobretot a l’hivern”. És un dels milers de teletreballadors d’arreu del món que viuen a diferents indrets de les Balears i que formen part del col·lectiu conegut com a nòmades digitals.

Una de les especialistes internacionals més destacades en matèria d'accés a l'habitatge, Anacláudia Rossbach, té molt clar que les actuals polítiques que s'estan duent a terme arreu del món, i també a la Mediterrània, en aquesta matèria han quedat "completament obsoletes, i per això els seus resultats són cada vegada més decebedors". Consultora d´alt nivell del Banc Mundial i Directora del Lyncoln Institute of Land Policy, Rossbach assegura que a molts indrets del món els pisos i les cases han esdevingut un actiu financer, i han experimentat tota una transformació que "deixa en segon lloc la seva funció social, i per tant margina una part important de la població a l'hora de veure satisfet el seu dret a l'habitatge", ha afirmat en declaracions a l'ARA Balears.

Una plaga de cobres amenaça una regió de l'Índia colonial, i el seu governador canta eureka: oferirà diners per cada serp capturada. La intenció era bona; el resultat, nefast. Els seus habitants van dedicar-se a criar serps per matar-les i passar a cobrar. Des d'aleshores, s'utilitza el concepte efecte cobra, encunyat per l'economista alemany Horst Siebert, per referir-se a decisions que produeixen resultats contraris als previstos.